CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La roba sintètica mata el mar La roba sintètica mata el mar

La roba sintètica mata el mar

Les microfibres que les rentadores desprenen dels forros polars i les peces de niló van a parar directament al mar, i estan formant les muntanyes de plàstic més grans de l’oceà. L’augment de l’acidificació és un altre maldecap pel mar
CiènciaZPortada IzquierdaZResto 19 enero, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » La roba sintètica mata el mar

Ja fa anys que posem tots els nostres esforços en reciclar, el vidre, el paper, els envasos, els residus… tot per aconseguir mantenir el planeta una mica més net i amb millors condicions, per nosaltres i pel futur dels que vénen darrere. I també fa temps que relacionem la naturalesa amb fer esport, vida sana. Però compte, perquè s’ha descobert que les microfibres que expulsen els forros polars o les peces de roba d’esport poden ser letals pel mar, i els nostres esforços per preservar la Terra poden quedar anul·lats sense saber-ho.

Mark Anthony Browne, un investigador de la Universitat of New South Wales d’Austràlia, s’encarrega des de fa temps a recollir i recopilar dades que li han permès elaborar el treball més extens que existeix en aquest camp.

Mark Anthony Brown mentre recull mostres de microfibres a la costa.

Mark Anthony Brown mentre recull mostres de microfibres a la costa.

Tot el polièster i el niló del mar provenen de les aigües que es desprenen de les rentadores. En els últims 50 anys el volum de microfibra que aboquem al medi ambient ha crescut en un 450%. La contaminació per microfibres és letal pel mar, que diàriament rep de forma massiva aquest material a les seves costes. “El 85% dels materials d’origen humà que troben a les costes són microfibres”, segons informe Nicholas Mallos, director del programa d’escombraries marina de l’Ocean Conservacy, una organització de Washington que s’encarrega de protegir el mar. Aquestes microfibres són molt petites, no mesuren ni un centímetre, i per això s’escolen per la rentadora, dels forros polars i altres teixits sintètics, i van a parar al mar, embrutant-lo i matant els peixos que hi viuen.

En l’estudi, Browne va poder comprovar com en les platges més poblades hi ha una major proporció de nanoplàstics, de la mateixa manera que en les zones properes a les que s’aboquen les depuradores (250% de microplàstics) la gran majoria de fibres que van aparèixer eren polièster (56%) i acrílic (23%).

Mostra de microfibres que es poden trobar al mar.

Mostra de microfibres que es poden trobar al mar.

Quines possibles solucions hi ha? D’una banda es podrien fabricar rentadores que redueixin l’alliberació de microfibres, i de l’altra, es podrien instal·lar filtres més eficaços. Encara que segons els experts, el que és realment necessari és descobrir quins són exactament els teixits que desprenen més microfibres, i d’aquesta manera es podran deixar de fabricar.

Les microfibres són letals pels peixos

Però aquestes microfibres que expulsen les rentadores de les nostres robes sintètiques i de fer esport no danyen només el mar, sinó també els que hi viuen. Aquestes fibres tan petites són capaces de penetrar en l’estómac i pulmons dels peixos, i d’aquesta manera afecten el seu sistema immunològic, com pot ser l’alteració del sistema endocrí dels peixos, ja que descontrolen les hormones sexuals, i poden veure alterada la seva fertilitat o fins i tot canviar de sexe. Els més afectats són, és clar, els que mengen a la superfície, com poden ser les tonyines o les balenes.

Els animals marins són els més perjudicats per la contaminació de microfibres.

Els animals marins són els més perjudicats per la contaminació de microfibres.

Aquestes informacions han agafat a contrapeu a la gran indústria tèxtil

En aquest món tan massificat i controlat sembla mentida que per la gran indústria tèxtil aquesta notícia li hagi caigut a sobre com una bomba que no s’esperava. Totes les marques relacionades amb l’esport, que pretenien mostrar una imatge relacionada amb la naturalesa han quedat qüestionades, tot i que ja n’hi ha alguna que s’ha compromès a estudiar possibles alternatives i solucions per arribar a un punt que no sigui perjudicial pel mar ni per la naturalesa.

El mar està intranquil, també, pel procés d’acidificació dels oceans

Un estudi del CSIC alerta de l'acidificació del mar.

Un estudi del CSIC alerta de l’acidificació del mar.

Per si això no fos poc, els oceans estan immersos en un procés d’acidificació, que altera el metabolisme dels bacteris marins. L’acidificació de l’oceà és la contínua disminució en el pH dels oceans a la Terra, causada per l’increment de diòxid de carboni en l’atmosfera terrestre. Aquest augment del CO2, a banda de provocar l’escalfament global, també altera la química de les aigües dels oceans, i d’aquí que augmenti la seva acidesa. Segons un estudi del CSIC i la Linnaeus University of Kalmar (a Suècia), els bacteris marins, per contrarestar l’estrès que els suposa aquesta acidificació, necessiten invertir més energia.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies