CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La retirada de Duran i Lleida: un mal símptoma La retirada de Duran i Lleida: un mal símptoma

La retirada de Duran i Lleida: un mal símptoma

Editorial 25 January, 2016 CatDialeg.cat 3
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » La retirada de Duran i Lleida: un mal símptoma

En una breu carta al director de La Vanguardia, un lector, el senyor Josep Timón, feia un molt exacte diagnòstic sobre la retirada de Duran, el líder d’Unió Democràtica, després de no obtenir representació al Congrés dels Diputats. Afirmava que, més que un fracàs personal, ho era de la política com a instrument per dialogar, pactar, establir acords. Havien guanyat tots els que feien bandera de definir-se per oposició radical als altres, d’entendre la política com un joc d’enfrontaments en lloc del compromís en una societat plural guiada per l’esforç compartit de cercar el bé comú.

El resultat d’aquesta política és a la vista. El Parlament de Catalunya dividit en dos blocs, i un govern mediatitzat per una minoria, la CUP, situada a l’extrem de l’espectre polític. No és la centralitat qui condiciona la política catalana, sinó la radicalitat. A Madrid, la incapacitat de pactar duu a una mena de partida de Mus, on ningú vol ser el primer a ensenyar el joc, enviant signes inescrutables a l’escenari polític.

Si la concepció política d’Unió hagués obtingut un bon resultat, avui hi hauria menys enrocats i més acords, i això és el que es necessita en un moment de gran incertesa política i econòmica, global, europea, espanyola i catalana.

Si avui Duran estigués representant a Madrid una força com la de CiU: a) Es podria pactar un govern decent, i b) Beneficiar de manera concreta i immediata a Catalunya. I si Unió hagués assolit dos diputats al Parlament català, tindríem un govern més estable i més dedicat a governar, i menys a fer volar coloms. Però no, aquí el joc és el de voler fer president, peti qui peti, al quart d’una llista per Barcelona (i que no anava primer perquè no el deixaven), i quan no ha estat possible, s’ha acudit a la solució màgica d’elegir-ne un que anava tercer per Girona (perquè tampoc podia ser el primer), que alhora, un cop elegit ha fet, de retruc, que l’alcalde de Girona fos el número dinou de la llista municipal de CDC. Sembla una broma, un acudit per tal de desacreditar la política catalana. Certament ho és.

Com ho és la situació d’aïllament de CDC i ERC a Madrid; com reconeixia Junqueras “ningú ens truca”, malgrat que tots van cercant socis per pactar.

La pèrdua de Duran, d’Unió, és tot un símptoma que aporta un diagnòstic negatiu. Però, la seva absència té encara una segona dimensió que la fa més perjudicial. Duran i Lleida és un dels polítics -pocs- realment preparats que tenim a Catalunya, que ha viscut el que és la política real a Europa i Amèrica Llatina, i que ha tingut ocasió de practicar-la, aquí i a escala internacional, des de la seva privilegiada situació en la internacional demòcrata cristiana. És, a més sens dubte, el polític català i un dels polítics de l’Estat amb millor agenda de contactes internacionals. És una persona homologable amb els polítics europeus, però no perquè ho diguem els d’aquí, molt afeccionats a fer castells a l’aire, sinó perquè els “d’allí”- que és el que compta- així li ho reconeixen.

Només Pujol ha tingut un reconeixement semblant, amb l’inconvenient de no pertànyer a cap de les grans famílies internacionals. I ara, precisament ara, quan menys pes té la presidència de la Generalitat en l’àmbit europeu i internacional, de fet es nul, quan més ens convenen veus creïbles reconegudes per part d’aquells interlocutors, s’ha enviat Duran a casa seva, amb l’impagable ajut dels polonis de torn -un material altament radioactiu i desintegrable, com és sabut- que, com és habitual, situen les seves fòbies personals per sobre els interessos nacionals. Quan les societats no són capaces de reconèixer allò que necessiten, és molt difícil que segueixin camins encertats.

CatDialeg.cat

  • Silveri Garrell

    27 January, 2016 #3 Author

    D’acord cent per cent amb l’article. Han jubilat al “dinosaure”, al savi, a la persona amb experiència….per donar la feina als joves i inexperts.

    Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies