CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La rereguarda d’Estat Islàmic que cal atacar La rereguarda d’Estat Islàmic que cal atacar

La rereguarda d’Estat Islàmic que cal atacar

La força d’Estat Islàmic resideix en el territori que controla. En un moment en que el grup retrocedeix a Síria i l’Iraq, intentarà reforçar la presència a l’estranger multiplicant les seves filials. Si no se’l atura allí, la guerra es pot eternitzar. Afganistan corre ja risc de convertir-se en un nou Iraq
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 8 December, 2015 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La rereguarda d’Estat Islàmic que cal atacar

Estat Islàmic pateix des de fa mesos derrotes territorials. Caiguda de Sinjar, retrocessos a Palmira i Ramadi, pressió sobre el petroli que exporta… La recent onada d’atemptats no és d’estranyar, sinó que és totalment lògica des del punt de vista militar. Quan un bàndol es sent incapaç de lluitar de tu a tu, recorre a la guerra asimètrica: esquiva l’enfrontament amb l’exèrcit del rival per tal de colpejar el seu punt més feble: la població. El terrorisme és la màxima expressió d’aquesta forma de fer la guerra.

Però per a Estat Islàmic el terrorisme no és suficient. No es tracta d’un grup terrorista convencional, sinó d’una organització política territorial, amb una població, uns impostos i una administració bolcada en un sol objectiu: la “Guerra Santa”. Aquesta ha estat la seva formula d’èxit, el que li ha donat les capacitats i el prestigi actuals.

Estat Islàmic depèn de la capacitat de seguir convencent als islamistes radicals de que la seva bandera és la millor per tal de fer triomfar l’Islam al món. I per a fer-ho necessita territori, que com s’ha dit és la “marca” de la casa. Si les seves forces comencen a recular al front de batalla, Estat Islàmic es convertirà en un “Al Qaeda 2”: un grup d’ancians mancats d’iniciativa que no saben menar la guerra Santa contra els infidels (que per cert és precisament com ara mateix veu Estat Islàmic al propi Al Qaeda).

Malauradament per a ells, les coses no acaben de rutllar al seu feu iraqui-sirià. Comencen a quedar lluny els gloriosos dies en que les columnes de vehicles amb banderes negres entraren a Mossul, segona ciutat d’Iraq, els dies en que batallons sencers de soldats iraquians entrenats pel Pentàgon fugien aterrits dels crits de guerra dels milicians (cosa que succeí literalment).

Al-Baghdadi, el líder d’Estat Islàmic, comença a témer pel futur del seu tot just proclamat califat universal, i cerca cada cop més desesperadament formes d’evitar que la marca perdi el ganxo que fins ara ha tingut. Per sort per a ell, hi ha nombrosos grups, sectes i camarilles d’islamistes diversos que li fan arribar dia sí i dia també juraments de fidelitat. Fins ara, fidel a la seva tàctica territorial, el “califa” s’ha mostrat prudent, només acceptant els grups més o menys creïbles (creïbles per aterrir o bé escandalitzar a Occident).

Així, per exemple, Boko Haram passà l’examen ràpidament (a pesar de tenir ben poc a veure amb els seus nous amos iraquians), i se li concedí la llicència d’explotar la marca “Estat Islàmic” a l’Africa subsahariana. En canvi, a uns entusiastes gihadistes indis plans d’esperit d’emprenedoria, Al-Baghdadi els negà els drets d’imatge: evidentment, temia que les escasses dimensions i capacitats del grup fessin perdre credibilitat a Estat Islàmic. El mateix succeí amb gihadistes de Gaza, segons relata l’investigador al-Tamini.

De nou, Afganistan

Visualitza la imatge original

Darrerament Afganistan centra força atenció en aquesta guerra a la rereguarda que duen a terme Al-Baghdadi i els seus. El país és la casa gran del gihadisme mundial des de la invasió dels soviètics dels anys 80, i evidentment, Estat Islàmic tracta de fer-s’hi un lloc. No ho té fàcil, perquè és el país dels talibans, que compten amb estructures tribals d’aliances ja establertes. No obstant, segons informa l’Institute for the Study of War, recents lluites internes podrien estar facilitant l’expansió de la branca local d’Estat Islàmic, Wilayat Khorasan. Pel que sembla, aquest grup controla actualment àrees a la província de Nangarhar, fronterera amb el Pakistan i que constitueix des dels anys 90 un autèntic vesper d’islamistes radicals. Amb el feble govern central de Kabul, que a més té ja múltiples fronts oberts contra els talibans, la situació podria empitjorar ràpidament. I ningú vol que Afganistan esdevingui un nou Iraq o una nova Síria, això és, un altre Estat fallit.

En definitiva, seguir combatent Estat Islàmic sobre el terreny és la millor forma de derrotar-lo. Cada metre de terreny recuperat resta suports al “califa” Al-Baghdadi, si bé també és cert que a curt termini fa augmentar, per la lògica de la guerra asimètrica, les possibilitats de nous atemptats. En qualsevol cas, cal no perdre de vista que només vencent-lo militarment deixarà de ser la referència i inspiració del gihadisme. Així, la coalició aèria internacional ha de seguir bombardejant i vetllar alhora per una coordinació més eficaç amb les unitats que combaten els islamistes sobre el terreny.

Però d’altra banda, cal també combatre amb la mateixa intensitat els brots islamistes que estan sorgint, per exemple a l’Afganistan, i que podrien portar aire fresc a l’organització. Es tracta d’una guerra que es lliura a la rereguarda del front principal de Síria i Iraq, però que és d’extrema importància. Estats Units, França, Rússia i demés haurien de prendre nota i actuar més decididament contra les filials d’Estat Islàmic. La guerra contra el califat d’Al-Baghdadi ha de ser implacable i colpejar-lo allí on intenti treure el cap. Del contrari, ens arrisquem a que un cop derrotat en un lloc, sorgeixi en dos de nous.

Imatge de portada: ARIF KARIMI/AFP/Getty Images

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies