CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La política fraternal La política fraternal

La política fraternal

Opinió 12 junio, 2017 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » La política fraternal

Quan Rigoberta Menchu va recollir el premi Nobel de la Pau, l’any 1992, recordava que gairebé  50 milions d’indígenes van morir durant la colonització d’Amèrica. Com exemple ella posava el que més coneixia: l’expropiació de les terres dels indígenes a Guatemala, sense res a canvi, i l’explotació d’aquella pobre gent, en el treball de la terra, per la producció i exportació de cafè, recolzada per Occident. Ja amb 5 anys treballava en aquestes plantacions de cafè, veient com gran part de la seva família era assassinada per protestar i reclamar drets per als indígenes.

Una altra història del mateix perfil: l’any 1884, pel tractat de Berlín, les potències europees decreten el dret a colonitzar militarment els territoris africans per explotar els seus recursos en benefici propi. Un autèntic espoli.  Es podia haver fet bé. Com?  Pagant als països productors les seves primeres matèries. D’aquesta manera, nosaltres no seríem tan rics, ni ells tan pobres. No es va fer així, ni s’ha tingut la dignitat de reconèixer l’espoli realitzat, no solament en la falta de justícia en el passat colonial, sinó que ara en ple segle XXI, és Londres qui posa el preu de les primeres matèries, quan l’haurien de posar els països productors.

Si la fraternitat fos acceptada universalment com a categoria política, el món estaria més ben distribuït, i les diferencies entre rics i pobres s’haurien minimitzat. Hem de tenir en compte que la política que em beneficia a mi, però perjudica a un altre no és una política justa. No hem d’esperar a que siguin els altres els qui esmenin les males pràctiques polítiques. Cal que com a ciutadans prenguem iniciatives, al menys a nivell local, una ciutadania activa que es pot canalitzar per diferents espais… associacions, federacions, moviments, cartes al director, partits polítics, etc. I expressar allò que creiem que és just, i que no es fa. També cal canviar el mètode de fer política i substituir l’habitual sistema d’enfrontament per un altre de més humà i més intel·ligent, que posi com eina indispensable, un diàleg serè, pacífic i constructiu.

 

Antoni Pedragosa

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies