La política catalana ha perdut sentit. Generalitat i Ajuntament de Barcelona
Editorial 29 February, 2016 CatDialeg.cat 1És una paradoxa, o pitjor encara, una contradicció: la política catalana ha perdut sentit
En el moment quan aquells qui governen Catalunya volen assolir la fita històrica, mai assolida, d’independitzar-la de qualsevol institució de govern que no sigui exclusiva d’ella mateixa, en el moment que governa Barcelona una força que té com a fi modificar el model de societat, la política catalana és més marginal a Espanya i a Europa. Ens miren de reüll, certament, però no aconseguim que res es modifiqui en termes favorables a un dels dos projectes: independència, o nou model de societat. No hi ha poder, força, ni tan sols, influència.
Els dos grups independentistes a Madrid estan fora de joc. Queixar-se és humà, però si no hi ha més idees, ens temem que no servirà de res. La minsa representació al Parlament Europeu, no té res a explicar, perquè res aconsegueix. L’única presentació a una internacional política, la de CDC en la lliberal, està fora de joc perquè qui talla el bacallà és Ciutadans. Ni l’expresident, ni el president, ni el “ministre d’Afers Exteriors” tenen cap contacte de significació en cartera. Ningú els rep ni els escolta. Bé, sí, en Salmond, un polític sense responsabilitats, ha parlat per telèfon amb Puigdemont. Tot plegat, res, poca cosa. És com aspirar a ser enginyer aeroespacial, y no tenir l’ESO, i a més, anar malament en mates.
Però, totes aquestes evidències no formen part de cap debat polític; això és, de cap diàleg. Els interessats les ignoren, i com a molt algun dels contraris les utilitza com a armes i com a crida a la reflexió compartida.
I què dir d’Ada Colau?, vol canviar la ciutat amb 11 regidors que ni tan sols tenen capacitat per assistir a les reunions obligades. Com poden tenir temps d’estudiar res, una necessitat imperiosa, multiplicada pel fet que tots ells són novells en la gestió pública; bé, de fet, novell en la gestió de res que fos una mica gran i complexa, que vagi més enllà de l’acció –reacció lineal i única.
Volen canviar la societat i encara ens han de concretar el model de ciutat més enllà de quatre abstractes universals buits de contingut.
Tenen una obsessió per reescriure la història recent, una mania persecutòria amb el passat, en lloc de voler escriure el futur, i això acostuma a ser un símptoma de decadència. També sabem, pels fets, que tenen fòbia al cristianisme, però això no construeix res; al contrari.
No tenen cap model econòmic per a la ciutat, i una gran confusió amb l’economia col·laborativa.
S’omplen la boca amb la participació, desencadenen processos participatius en massa fins a generar una situació caòtica, però, alhora, contracten empreses perquè els controlin, fragmentin i manipulin l’opinió dels veïns. I en la cosa gran, que és de ciutat, el pas del tramvia per la Diagonal, no semblen tenir cap intenció de consultar.
Què volen fer amb Barcelona, què volen transformar segons les seves idees? És una nebulosa farcida del discurs interminable de l’Ada Colau. De moment la seva especialitat és deturar coses, però al cap de nou mesos la gallina hauria d’haver post algun ou, com per exemple disposar d’un projecte de pressupost visible pel 2016, que concretés en xifres el seu grandiós projecte de transformació social.
CatDialeg.cat
