CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La pau a l’Orient Mitjà és possible i probable La pau a l’Orient Mitjà és possible i probable

La pau a l’Orient Mitjà és possible i probable

Sembla que el món àrab estigui condemnat a la inestabilitat, terror i subdesenvolupament. No obstant, pot ser que el gravíssim conflicte a varies bandes en que es troba immersa la regió sigui en darrera instància la solució a la crisi. I, a més, la pau vindrà gràcies als dos Estats considerats més perillosos: l’Iran i l’Aràbia Saudita.
MónResearchZResto 30 April, 2015 Joan Prats i Amorós 2
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La pau a l’Orient Mitjà és possible i probable

En un article recent defensava que els països del món musulmà, i especialment els d’Orient Mitjà, tenen en la seva cultura i religió un seguit d’elements que fan molt difícil el seu encaix en l’actual sistema internacional d’Estats. Anomenava aquest sistema “westfalià”, seguint el terme de Henry Kissinger que fa referència al tractat de pau de Westfàlia de 1648, en que les nacions europees acordaren reconèixer-se les unes a les altres després de les anomenades “Guerres de Religió” entre protestants i catòlics. El respecte mutu que sorgí d’aquella pau configurà el sistema internacional d’avui, entorn del qual s’estructuren per exemple les Nacions Unides.

Deia a l’article que els països amb majories àrabs podien trobar inacceptable el sistema westfalià perquè la seva religió i tradició permeten interpretar que l’únic Estat legítim és la Umma o “Comunitat dels Creients” musulmans. Finalment, justificava l’explosiva situació actual de l’Orient Mitjà per un sobtat auge d’aquesta ideologia i per la incapacitat dels Estats àrabs de reconduir la situació. Així havien sorgit grups dins dels diferents països, com per exemple l’organització Estat Islàmic, dedicats directament a combatre l’ordre internacional i fent la pau a la regió impossible.

Aquest article elabora molt ràpidament una teoria sobre com, a partir de l’anarquia que regna a molts països àrabs, Orient Mitjà pot arribar a una situació d’estabilitat política, i a partir d’aquesta, prosperar econòmicament i socialment.

Com s’ha dit, les causes del caos semblen endògenes a la regió, és a dir, responen a motius interns com la cultura, història i religió musulmanes. Això ens porta a fer dues afirmacions: primera, que serà molt difícil canviar la situació des de fóra com alguns actors –principalment els Estats Units- han intentat fer fins ara; i segona, que seria esperable que, a no ser que canviïn els factors interns causants en darrer terme de la crisi (religió, cultura, etc.), no és esperable cap canvi real de la situació política.

Tot i que aquestes dues afirmacions no deixen gaire espai a l’esperança, resta una tercera i darrera possibilitat: vist que un canvi imposat des de fóra és contraproduent (per exemple la catastròfica invasió d’Iraq en el 2003, veure gràfic inferior) i que un canvi intern és dubtós i trigaria anys en produir-se, podria ser que la clau fos un canvi imposat, sí, però imposat des de dins. Es tractaria d’un gir provocat pels pocs Estats de la regió que es regeixen encara pels principis de Westfàlia.

 

Aquests Estats westfalians són la sunnita Aràbia Saudita i el xiïta Iran. Paradoxalment, es tracta de dos dels països més manifestament contraris a Occident. És conegut que el regne dels Saüd ha finançat arreu radicals islamistes, i que Iran és encara avui un dels països que els Estats Units consideren promotors del terrorisme. A pesar d’aquestes males cartes de presentació des del punt de vista westfalià, el cert és que es tracta dels dos Estats internament més forts i externament més influents. És a dir, els que a la pràctica més respecten els principis i utilitzen més les eines del sistema internacional.

Com a conseqüència de les seves destacables capacitats, el fet que realment fa a l’Aràbia Saudita i a Iran capaços de produir un canvi en la situació és que són rivals “naturals” que competeixen per l’hegemonia regional de l’Orient Mitjà. No es tracta sols de diferències religioses (sunnites contra xiïtes), sinó que com senyala Kissinger en el seu llibre World Order, també són antagonistes geopolítics, i per tant rivals al més pur estil westfalià. El fet de que siguin Estats permet un mínim respecte a les regles de joc del sistema internacional: si s’enfronten més o menys directament, inevitablement transformaran un conflicte que ara és principalment sectari en un de clarament inter-estatal.

Pel que sembla, aquest conflicte entre les dues potències regionals ja ha començat. D’una banda, el règim dels aiatol·làs d’Iran està ajudant a les milícies huties (xiïtes), a tombar el règim sunnita del Iemen, per poder instaurar així una república xiïta a tall de la iraniana. Teheran també ajuda des del començament de la guerra al règim de Baixar al-Àssad a Síria, a fi que l’aliat Estat sirià no desaparegui. Per la seva banda, Aràbia Saudita ha liderat un seguit de bombardeigs aeris contra els esmentats huties al Iemen, en una campanya que, degut als continuats avenços dels rebels, segons informa Euro News encara no ha acabat. I, encara més enllà, el regne de la família dels Saüd anuncià a finals de març la formació del que ja ha estat catalogat pels experts com “l’OTAN àrab”.

Es tractaria, segons informa el think tank Stratfor, d’una força conjunta que sumaria efectius de nombrosos països àrabs de majoria sunnita, estaria sota el comandament d’Aràbia Saudita i comptaria amb el suport financer de les monarquies del golf pèrsic. L’objectiu de l’organització? L’ex-general i professor universitari James Stavridis ho té molt clar: “Iemen és l’objectiu immediat”, però “la lliga àrab està creant aquest exèrcit per enfrontar-se a Iran”.

Cal destacar que tant les maniobres iranianes com les saudites s’orienten a formar blocs de països, en una lluita per la supremacia regional que pot portar flaires de la Guerra Freda. Tot apunta, doncs, cap a un conflicte generalitzat menys sectari o intra-estatal i cada cop més propi de la high polítics.

Tot i que alguns analistes senyalen que aquest conflicte és extremadament perillós, i el comparen amb les “guerres de religió” que sacsejaren Europa als segles XVI i XVII, potser el que cal en realitat és adoptar una visió més amplia d’aquelles mateixes guerres. Així es descobrirà com a Europa, les terribles lluites entre protestants i catòlics acabaren desembocant en la Pau de Westfàlia, pedra angular de l’ordre d’avui.

En definitiva, és possible que el que Orient Mitjà necessiti sigui tenir la seva pròpia “Pau de Westfàlia”. Malauradament, no sembla que s’hi pugui arribar a no ser que es deixi que els principals actors estatals del conflicte actual, l’Iran i l’Aràbia Saudita, trobin la pau pel seu compte, i esclafin els grups més frontalment oposats al sistema internacional westfalià, com l’Estat Islàmic.

Naturalment, hi ha moltes altres peces que cal encaixar en la regió més volàtil del món, com Israel, els interessos geoestratègics nord-americans i la seguretat energètica d’Occident, però aquest article volia centrar-se en que potser l’única forma de sortir de l’actual crisi és que la resolguin els mateixos implicats. D’aquesta manera s’aconseguiria, definitivament, neutralitzar els grups i la ideologia causants de la catàstrofe política, econòmica i sobre tot humana que viu el món àrab.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies