Per què triomfen els països?: la Nova Economia Institucional, la família i la virtut ( I)

¿Per què triomfen els països? ¿Com aconsegueixen aportar pau, prosperitat i benestar als seus conciutadans? ¿Com poden fer-ho preservant el futur de les properes generacions, sense endeutar-se en excés, ni submergir-se en el pou de l’envelliment de la població, sense destruir el medi i fagocitar els recursos naturals?

Si atenem un llibre de gran èxit que explica el contrari, Por qué Fracasan los Paises, citat com a referència pel president del Banc Mundial, Jim Young Kim, la raó fonamental rau en la qualitat de les institucions governamentals. I té raó, però no és tota la raó, sinó només una part d’ella, avalada per un potent corrent de pensament econòmic, que ha donat quatre premis Nobel, Buchanan (1986) Coase (1991), Becker (1992), Fogal i North (1993). Es tracta de la Nova Economia Institucional (NEI), que en termes més amplis avala la importància de les institucions, i té a Douglas North, una de les veus més autoritzades. I en aquest context, per institucions cal entendre unes realitats més enllà de les governamentals. També les lleis i normes, tant formals com informals; i aquí, en el rerefons, batega el cor del capital social,  així com les organitzacions.

La NEI modifica el postulat de la racionalitat instrumental. En ella i a diferència del pensament de l’economia neoclàssica dominant, els agents de decisió econòmica es comporten d’acord amb la limitació de la naturalesa humana, amb capacitats restringides d’obtenir i processar informació, especialment quan es tracta de sabers difícils de comunicar, o bé quan es produeixen problemes que impedeixen l’obtenció d’aquella informació ‘perfecta’. La informació és asimètrica, la qual cosa comporta avantatges per a una de les parts i fa probable una actitud d’oportunisme. La inseguretat en termes d’incertesa és considerada com a factor que incideix en la transacció. També afegeix les institucions integrants del procés polític com un factor crític per a qualsevol economia, i estudia els costos de transacció com a nexe entre les institucions i els costos de producció.

Des d’aquesta perspectiva, l’èxit depèn de quatre tipus d’institucions i organitzacions: (1) les polítiques i governamentals; dels partits als governs parlaments, i jutges. També (2) les empreses i, els dos grans oblidats de sempre, tot i que en els seus efectes a llarg termini -i això pot despistar sobre la seva importància- són més decisius que els anteriors. Ens referim a la (3) família, la institució per antonomàsia pel seu caràcter prepolític, prèvia a la formulació constitucional, així com el gran desconegut, (4) el capital moral, les normes no necessàriament escrites, que es manifesten en termes d’externalitats positives produïdes per una ètica de la pràctica bona; és a dir, l’ètica de la virtut.

Inici » Historic » Per què triomfen els països?: la Nova Economia Institucional, la família i la virtut ( I)