CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La llei de la seguretat social catalana és més una llei autonòmica que de desconnexió La llei de la seguretat social catalana és més una llei autonòmica que de desconnexió

La llei de la seguretat social catalana és més una llei autonòmica que de desconnexió

La proposició de llei no té un rumb gaire marcat, és buida de continguts, pretén resoldre les dificultats amb la màxima del Decret llei i no especifica de quina manera es farà la transformació d’una organització a l’altra
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 1 June, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » La llei de la seguretat social catalana és més una llei autonòmica que de desconnexió

La proposició de llei de l’Agència Catalana de Protecció Social que van registrar ahir al Parlament Junts pel Sí i la CUP és més una llei autonòmica que no pas de ruptura. La teoria és que l’organisme hauria d’actuar com l’equivalent a la Seguretat Social espanyola en el cas d’una Catalunya independent, i s’encarregaria de gestionar totes les prestacions socials, i recaptar contribucions, recursos i quotes. El cas és que tots els mitjans l’han definida com la primera de les lleis de ruptura, quan en realitat és una llei que es podria fer d’igual manera sense el procés, com una llei autonòmica que funcioni, d’acord amb el que està estipulat a l’Estatut, com a membre regulador dels aspectes relacionats amb la protecció social (és a dir, la Seguretat Social) que Catalunya pot gestionar.

És una llei buida de contingut?

La nova llei té per objecte dur a terme els drets relatius als serveis socials, que s’estableixen en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, així com establir els principis rectors que han d’orientar les polítiques públiques, com són la cohesió i el benestar socials, per garantir un sistema de protecció social adequat a les necessitats econòmiques i socials de Catalunya. I evidentment, tot això està emmarcat dins de l’Estatut i de la Constitució Espanyola.

L’exposició de motius d’aquesta proposició de llei és un gran brindis al sol, ja que promet que tothom tindrà diners per viure. “El Sistema de protecció social ha de garantir el manteniment de la capacitat econòmica dels ciutadans mitjançant uns ingressos suficients davant de les diverses situacions vitals que poden portar a l’exclusió o la desprotecció social”, com la infància en risc, l’envelliment, la malaltia, els accidents, la discapacitat, els canvis en la família, la violència masclista, la pèrdua de la feina o l’habitatge… tot plegat, “alhora que ha de ser un predistribuidor de riquesa, pels que tenen dificultats per garantir-se un projecte vital” i “ha de permetre garantir una vida digna als que, per raons diverses, perden la capacitat de ser econòmicament autosuficients”. En definitiva, “que ningú resti exclòs de la societat per manca de recursos econòmics”.

Però no només això, sinó que per dur a terme aquesta cobertura de protecció social, es va posar de relleu un mapa de prestacions ampli, que agrupava una quantitat brutal de prestacions i persones beneficiàries. Concretament “es varen identificar 79 prestacions de tipus econòmic a persones i 90 tipus de prestacions de servei agrupades temàticament”. En diverses ocasions, el Parlament havia demanat que tot això es racionalitzés i que es marquessin preferències. Només a partir d’aquí té sentit crear aquesta instància.

Els dos errors greus de la llei

Hi ha dos aspectes fonamentals necessaris per donar-li sentit a aquesta llei, que de moment, no les té.

El primer aspecte és que, a l’hora de la veritat, pel que fa a les disposicions, la primera diu clarament que “mitjançant Decret es determinaran quines són les funcions que s’incorporaran progressivament a l’Agència Catalana de Protecció Social”. És a dir, que el que hauria de ser el nucli de la llei es farà a través d’un decret llei, que hauria de ser un recurs més aviat per cobrir imprevistos. Però aleshores, què és el més important d’aquesta llei? Les prestacions que s’expliquen al principi? Perquè aquestes només haurien de ser l’embolcall que justifiqui la llei, però no l’objectiu, i no s’especifica de quina manera es resoldran els problemes plantejats, ni com s’arribarà a aquesta utopia de societat perfecta que s’exposa.

Aquesta proposició de llei presenta alguns errors molt greus que la fant inviable.

Aquesta proposició de llei presenta alguns errors molt greus que la fant inviable.

D’altra banda, el segon aspecte fonamental que tampoc s’especifica és la transformació administrativa que cal fer per passar de l’actual organització a la nova llei, ni què es desarticularà per dur a terme aquesta nova llei. La intenció d’unificar el pagament de tots els serveis és molt bona, però és necessari un programa previ de quins són aquests serveis íntegres, i no a la inversa. No es pot crear l’agència primer i després pensar com resoldre els problemes, o fer-ho tot a través de Decrets lleis. Si tot això no es té clar des de l’inici, és possible que l’estructura general adoptada no sigui la millor opció que s’havia d’adoptar. Es necessita una llei que defineixi quines funcions calen incorporar i quina part de l’administració s’haurà de reformar, perquè crear-ne una de nova sense desfer la que ja està en marxa no és la solució, sinó l’equivalent a posar un pegat a la ferida.

Altres incongruències de la proposició de llei

Un dels punts que criden més l’atenció és que es farà un pacte nacional per llei per la protecció social. Però el problema de fer un pacte nacional per llei (que no s’ha vist mai que sigui per llei) és que si finalment el pacte no es pot dur a terme perquè els partits són incapaços de posar-se d’acord, aleshores s’estarà incomplint la llei.

Com serà la Seguretat Social catalana?

Tal com està constituïda, l’única cosa que es treu clar d’aquesta llei és de quina manera estarà organitzada, tot i que no se sap exactament perquè s’organitza així: tindrà un president, un director, uns secretaris i hi haurà tres consells. Però pràcticament res més, almenys no se sap exactament què és el que farà.

D’aquests tres consells, el general té 15 membres, que nomenarà el govern, l’assessor en té 25, i el de participació està format per 20 persones més, en els dos casos nomenats pel conseller (molt paradoxal, especialment pel de participació); en total 60 persones formant part d’aquests consells. I això és molta gent. És cert que els membres dels consells no cobren per la seva feina, però igualment suposaran un cost molt elevat, especialment si estan formats per funcionaris, ja que si vénen de la funció pública, hauran de deixar de treballar en una altra cosa.

Finalment, el més normal és que amb el traspàs de l’agència hi hagi funcionaris i personal laboral, però caldria especificar que progressivament s’amortitzaran les places de funcionaris i que totes acabaran sent per a personal laboral. L’agència és un òrgan molt més excessiu que l’administració, i pot tenir l’avantatge de no estar compost per funcionaris.

Una llei més autonòmica que rupturista

Cal tenir en compte que aquesta és una llei prèvia a la de desconnexió, i també que sembla més una llei per aparentar que s’avança cap al procés, però que a l’hora de la veritat no té res d’independentista.

El problema de fons no és el de recaptar les pensions, sinó aconseguir que es paguin. Si com a institució catalana es barra el pas dels diners fins a l’Estat espanyol, aquest no pagarà les pensions. No es tracta d’un sistema de capitalització, on uns paguen i després se’ls hi torna, sinó d’un sistema de repartiment, on els que treballen actualment paguen les pensions dels que estan jubilats. Si Catalunya no dóna els diners a Espanya, Espanya no pot pagar als jubilats.

Si bé és cert que el pensionista és un subjecte de dret que l’estat garanteix, també ho és amb certes limitacions, ja que l’estat no pot operar com opera amb l’increment de les pensions. I mentrestant? L’única manera de resoldre el problema jurídicament és acudint a un tribunal a través d’una instància internacional, que per altra banda no se sap quant de temps podria trigar (mesos, anys?). Però mentrestant, qui paga els pensionistes?

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies