CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La llarga ruta cap a Mossul La llarga ruta cap a Mossul

La llarga ruta cap a Mossul

Després de quasi bé dos anys sota control d’Estat Islàmic, Iraq i els Estats Units comencen a preparar la reconquesta de la simbòlica ciutat de Mossul. Mentre, ISIS canvia de tàctica i deriva cap a un terrorisme “ortodox” basat en atemptats
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 3 March, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La llarga ruta cap a Mossul

Dilluns 29 de febrer, el secretari de defensa dels Estats Units, Ashton Carter, declarà que els Estats Units estan llestos per ajudar a les forces armades iraquianes a reconquerir Mossul. “Esperem fer més durant els propers mesos”, apuntà. Per la seva banda, el general Joseph F. Dunford Jr., president de l’Estat Major Conjunt i per tant el militar de més rang dels Estats Units, afegí que la ciutat ja es troba actualment aïllada de l’exterior.

Efectivament, la setmana passada s’incrementà la pressió sobre Mossul després de que Shaddadi, a Síria, caigués en mans dels rebels. Aquesta població suposava la darrera via rellevant per a comunicar Mossul amb l’altre gran bastió d’Estat Islàmic, Raqqa, a Síria.

Shaddadi suposà no sols una victòria contra Estat Islàmic, sinó un avenç pels Estats Units i la seva estratègia contra l’organització, ja que el pes de l’ofensiva el suportaren forces rebels sirianes organitzades i armades pel Pentàgon. “Es tracta tan sols de l’exemple més recent de com estem operant satisfactòriament amb les forces locals”, digué Carter.

Redimir les faltes

Al Pentàgon hi ha moltes ganes d’alliberar Mossul, ja que la vergonyosa retirada de la ciutat de l’exèrcit iraquià al juny del 2014, quasi bé sense lluitar, es visqué a Washington com una derrota també seva. I és que les tropes iraquianes havien estat entrenades i equipades pels nord-americans. Pel que sembla, en aquell moment l’exèrcit iraquià avantatjava als islamistes en una proporció numèrica de 15 a 1.

Ara, amb les lliçons suposadament apreses, Washington i Bagdad intenten redimir les seves faltes, i volen fer-ho, evidentment, a Mossul, símbol de la humiliació rebuda.

No obstant, oficials nord-americans haurien advertit que la reconquesta de Mossul podria tardar encara mesos. Cal organitzar encara les forces que estaran involucrades en l’ofensiva, decidir quin rol tindran els kurds peshmerga (del Kurdistan iraquià) i quin nivell d’implicació els efectius nord-americans. Foreign Policy informava que un petit contingent de consellers i instructors estan ja operant amb unitats iraquianes prop de Mossul.

La ciutat de Mossul, amb una població al 2014 de més d’un milió i mig de persones, és la segona vila més poblada d’Iraq després de Bagdad. Amb l’arribada d’Estat Islàmic, es calcula que hi queden menys d’un milió de residents. A més, fou des de la Gran Mesquita de Mossul que Al-Bagdadi proclamà el “califat universal” al juliol del 2014. Així doncs, la batalla de Mossul tindrà un caràcter clau no sols des del punt de vista estratègic sinó simbòlic.

Canvi d’estratègia d’Estat Islàmic

En els darrers mesos, Estat Islàmic ha patit un seguit de derrotes territorials: Ramadi, Sinjar (al nord-oest i a l’oest de Bagdad, respectivament) i ara Shaddadi. La supervivència de l’organització com una entitat política territorial comença a estar en perill , i s’observa un canvi d’estratègia. Com Catdiàleg informava, Estat Islàmic ha incrementat la seva presència en altres regions on, com a Iraq, tampoc hi ha un govern fort, especialment a l’Afganistan i a Líbia. A més, han augmentat en els darrers mesos els atacs terroristes “convencionals”: des del Líban i Paris al novembre del 2015 fins a un seguit d’atemptats suïcides a l’Iraq la setmana passada.

Segons el think tank ISW (Institute for the Study of War), aquest canvi de tendència s’explica per la voluntat de venjança davant les derrotes militars, però també per les pèrdues materials del grup. Així, cada vegada més, Estat Islàmic intentaria seguir la tàctica utilitzada per les sectes sunnites iraquianes al 2005 i fomentar la violència religiosa per tal de generar inestabilitat política.

Imatge de portada: Delil Souleiman, AFP/Getty Images

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies