CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La independència no és un somni La independència no és un somni

La independència no és un somni

CatalunyaEditorial 24 marzo, 2015 CatDialeg.cat 32
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » La independència no és un somni

No, la independència de Catalunya no és un somni perquè no forma part de cap impossible metafísic, sinó que pot ser fruit de la conjunció de voluntats i condicions objectives. I, encara menys, és un somni de color de rosa, un camí immediat i fàcil cap a un nou inici, el d’una societat justa, propera i benefactora. I, precisament, la feblesa més important de la independència és la pintura color de rosa amb que és presentada en la confusió d’un nou llenguatge codificat, on paraules buides es presenten com solucions:  declaració unilateral (DIU) i futur esplèndid al cap de pocs mesos.

Les causes objectives que fan impossible el somniar amb el paradís a la terra -un paradís que aliena voluntats en lloc de preparar-les per afrontar les dificultats i l’adversitat- pertanyen a sis ordres de coses diferents i coincidents:

  1. La viabilitat electoral i política. Cap resultat electoral de les enquestes publicades atorga la majoria folgada, com a molt majoria simple, de diputats als partidaris de la independència exprés i de les flors i violes ( CIU-ERC-CUP); entre 72 i 79 diputats, lluny dels 90 necessaris, no ja per un acte tant decisiu com la independència, sinó per a la reforma de l’estatut. I, encara. En les enquestes sobre vot en un possible referèndum, la incertesa és també gran, ara el “no” sembla guanyar, però tant fa perquè si la diferència favorable és petita, la inviabilitat també està assegurada. Contra Espanya, sense  Europa i amb el 40% de la població en contra, només es pot assolir amb una titànica capacitat de sacrifici i brega
  2. La divisió social i cultural  política. La distribució del vot no és gens transversal sinó que marca una divisió social profunda. A l’Àrea Metropolitana, l’Est de la ciutat de Barcelona, les famílies de llengua castellana i el treballadors son grups territorials i socialment clarament contraris a la independència. I això fa molt difícil gestionar el procés, i és un focus de inestabilitat política i social molt fort per un futur estat català independent
  3. La posició espanyola en el marc de l’Eurozona. La independència de Catalunya fa molt difícil la viabilitat econòmica espanyola i, sobre tot, el pagament del deute, donat que perd molt en PIB, capacitat exportadora,  tecnològica i científica, turisme sense Catalunya, i amb el pes d’Andalusia, Espanya s’encamina a la via grega i, per extensió, a la crisi terminal de l’Euro perquè és massa gran per ser rescatada. La davallada espanyola té un efecte de retruc sobre les nostres exportacions. Europa (i Estats Units) no poden assumir aquest risc
  4. La situació política europea amenaçada per partits euroescèptics, afeixugada pel desencís polític, l’enfrontament Nord Sud, el projectes de condonació del deute de Syriza i Podemos, les formulacions d’independència d’Escòcia, la  Lliga Nord, Groenlàndia. La inestabilitat d’Ucraïna i la voluntat de separar-se d’una part de les seves regions aplicant el dret a decidir. En aquest context de gran inestabilitat, la posició catalana no és que desperti poques simpaties, sinó que recull totes les oposicions quan no animositats. Més sols que la una, a no ser que alguns imaginatius explorin incertes vies russes o xineses, perquè dins el bloc OTAN res a pelar. Aquesta és la crua, dura i implacable realitat. Ja ho va ser –i mes cruenta- el 1714, i el 1939. Res de nou
  5. El camí de rosa. S’ha escrits muntanyes de papers per mostrar aquesta tesi, alguns de gent prou rigorosa, per això encara ens sorprèn més el que no assumeixin l’evidència: la construcció d’un estat independent jugant a la contra està tan plegat d’incerteses que la situació social i econòmica durant anys serà molt difícil. A més, així ho constata la verificació de la lectura de l’estudi fet pel Consell Assessor per la Transició Nacional sobre la viabilitat econòmica, que Cat Diàleg  ha fet públic.
  6. I aquesta dificultat econòmica s’interrelaciona  amb els altres elements com la feblesa electoral, la divisió social i, en l’espai, la capacitat de maniobra del l’estat espanyol i la Unió Europea. La consideració de tot plegat fa necessàries unes preguntes:
  • Si la independència té com a fi principal viure materialment més bé, és a dir, no té una dimensió de consciència i identitat nacional com a primer i gran aglutinant, per què s’ha d’emprendre un camí tan incert? És que no es poden aconseguir millores concretes i parcials aprofitant les nostres fortaleses econòmica, cultural i científica? No és millor una tercera via que acabi amb l’impossible del “cafè para todos”, i significar un model de referència per a la unitat europea de com fer les coses?
  • I, si aquesta via és tan inútil, negativa i destructora, aleshores, per què no es prepara la població per assolir la independència en termes reals, amb conflicte, decisió, sacrifici i lluita?. O una cosa o l’altra

El que es fa ara és un atzucac.

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies