La (in)coherència d’Ada Colau en les polítiques socials

Les desigualtats a la ciutat de Barcelona continuen sent molt elevades, això és el que es desprenia de l’informe sobre la Renda Familiar Disponible de 2014 publicat per l’Ajuntament de Barcelona.

Bon exemple d’aquestes desigualtats existents són dades com que una família de Sarrià-Sant Gervasi té 7 vegades més renda que una de Nou Barris, que Pedralbes que és el barri més ric tingui un índex de 251,7 (mitjana de Barcelona és 100) i en canvi Trinitat Nova el tingui de només 34,7 o que 8 dels 10 barris més pobres de Barcelona se situïn en el districte de Nou Barris.

Aquestes diferències de renda no només tenen un efecte en el benestar material dels veïns, sinó que fins i tot afecten la mateixa esperança de vida. Les diferències entre barris pobres i barris rics podrien arribar als 8 anys segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

El barri on un creix té una influència directe en les condicions de vida de quan sigui adult

L’existència d’una mobilitat social és garantia de la reducció de desigualtats. Si una persona que neix en una família pobra té unes possibilitats relativament propicies, si s’esforça, d’ascendir socialment, això vol dir que existeixen unes oportunitats i que per tan qualsevol persona, sigui quin sigui el fons social d’on provingui, tinguin més o menys les mateixes possibilitats d’accedir a un lloc de treball concret.

Però segons l’estudi de l’economista de la Universitat de Harvard Raj Chetty, que ha tingut una gran repercussió als Estats Units, la mobilitat social en el país americà s’ha estancat o ha disminuït respecte als anys 70. Un dels factors que l’estudi esmenta com a causants d’aquesta falta de mobilitat social és la segregació de barris segons renda.

Raj Chetty, autor de l’estudi sobre la mobilitat social als Estats Units

Per il·lustrar la influència que té la forma en com es distribueix la població en la falta d’oportunitats, l’estudi menciona els resultats d’un experiment realitzat a mitjans dels anys 90. Aquest consistia a elegir una sèrie de famílies que vivien en barris marginals a través d’un sorteig. Els elegits es traslladaven a viure a un barri benestant. Les conclusions són clares, els fills d’aquestes famílies que van canviar un barri pobre per un de ric, avui guanyen un 31% més de mitjana que les persones de la mateixa edat que van continuar vivint en el barri pobre.

Per tant s’observa que les desigualtats presents entre barris, per exemple en la ciutat de Barcelona, no només poden provocar problemes de convivència en els barris més pobres, sinó que es converteixen en una hipoteca per la mobilitat social entre classes i, per tant, posen en risc la igualtat d’oportunitats.

La política de Colau: un camí que no sembla que arribarà al fi desitjat

Tant l’Alcaldessa Ada Colau com el Primer Tinent Alcalde Gerard Pisarello han remarcat que el seu objectiu és acabar amb les desigualtats a Barcelona.

Per aconseguir-ho, Barcelona en Comú vol invertir 150 milions d’euros a 15 dels barris més desafavorits de Barcelona. Segons com la mateixa Alcaldessa ha reconegut aquest projecte perquè sigui efectiu hauria de tenir un recorregut que anés més enllà d’un mandat de 4 anys. Aquests diners anirien destinats a millorar el nivell de vida a barris concentrats al Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Collserola.

Els dubtes apareixen especialment davant la poca concreció d’aquest pla, ja que no s’esmenta encara en quines accions es realitzarà la despesa i com influirà en la millora de la qualitat de vida dels veïns. Pasqual Maragall durant els anys 90 ja va realitzar una gran inversió en el barri de Trinitat Vella per tal de millorar-hi les condicions de vida, però els resultats han estat molt discrets.

Trinitat Nova és el barri més pobre de Barcelona

L’objectiu d’Ada Colau és lloable i important de fer-hi front, ja que com mostra l’estudi de Raj Chetty, és generador de falta d’oportunitats. El problema però, és que sembla que la línia d’actuació marcada pel Consistori barceloní no portarà a aquest objectiu, ja que millorant l’urbanisme o els equipaments i les ajudes assistencials d’aquests barris, difícilment faran canviar la dinàmica generadora de desigualtats existents entra els barris a la ciutat de Barcelona.

Un exemple de context propici per a què es desenvolupi la mobilitat social seria el sistema que va existir en el districte de l’Eixample. En un mateix edifici vivien; els senyors en el principal, però també el porter o l’obrer en les plantes superiors. Aquest sistema permetia una major barreja entre classes socials i segons els estudis empírics, un generador de mobilitat social i per tant de creació de noves oportunitats.

Ada Colau ha de ser conscient que si vol marcar-se reptes tan ambiciosos, hauria d’establir instruments a l’alçada d’aquests objectius, si no ho fa fracassarà i continuarà mostrant-se com una governant incoherent.

Inici » Historic » La (in)coherència d’Ada Colau en les polítiques socials