CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Guerra dels Toyota a Síria La Guerra dels Toyota a Síria

La Guerra dels Toyota a Síria

L’Estat Islàmic fracassa en replicar el model de la Guerra dels Toyotes. L’escàndol produït per l’ús massiu de vehicles tot terreny de la marca nipona ha causat un gran enrenou
SocietatZPortada DerechaZResto 11 September, 2017 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La Guerra dels Toyota a Síria

L’ús massiu de vehicles de la marca Toyota a la guerra de Síria i l’Iraq ha estat indiscutible. Pràcticament en la totalitat de les filmacions del grup terrorista han anat apareixent amb flamants pickup Toyota amb els seus característics símbols pintats. La guerra que va desencadenar l’Estat Islàmic no ha estat de tipus convencional: cotxes bomba, escuts humans, guerra de guerrilles o l’ús de vehicles civils lleugers ha estat un dur problema per als governs de Fuad Masum , president de l’Iraq, i el seu homòleg Bashar al-Assad. La ràpida expansió d’ISIS va posar en escac als dos estats amb la presa d’infraestructures importants, com ara preses, pous petrolífers o les vies principals de carreteres, i la captura d’instal·lacions militars (al costat d’una gran quantitat de material bèl·lic). La columna vertebral de l’exèrcit terrorista sense cap mena de dubte ha estat el de vehicles civils modificats per dotar-los capacitat de combat. En multitud de conflictes bèl·lics, especialment a l’Àfrica, les guerrilles han confiat en les pickup Toyota. La guerra que va servir com a model va ser precisament la Guerra dels Toyotes (1986-1987) , darrera fase de la guerra entre el Txad i Líbia. Les forces del difunt dictador Muammar al-Gaddafi (1942 -2011) eren clarament superiors: 91.000 homes (a més de divisions cuirassades i de bombarders). D’altra banda, el Txad constava de 30.000 soldats amb prou feines equipament militar . L’ús de vehicles civils lleugers i el fet d’evitar a tota costa el combat directe contra les principals forces líbies va suposar la victòria total del Txad. Mentre que el Txad va patir 1.000 baixes, Gaddafi va veure horroritzat com el que suposava una victòria fàcil significar la pèrdua de 7.500 soldats, 800 tancs i blindats, 1.000 homes detinguts i 28 avions de combat. Sis anys, cinc mesos i 27 dies després de l’inici de la cruenta guerra l’Estat Islàmic està condemnat a ser esborrat del tot a l’Iraq i Síria .

Toyota

Diferents pickup Toyota de l’exèrcit del Txad. Es pot apreciar com fàcilment aquests vehicles se’ls afegeix la capacitat de combat. Els dos cotxes més propers tenen contenidors de coets UB-32 (УБ-32), creats originalment per usar-los des d’avions i helicòpters.

 

Les qüestions que han sorgit en les últimes fases de la guerra han estat el procediment de l’exèrcit terrorista per obtenir tot terreny Toyota nous i el fracàs d’aquest model bèl·lic.

Antecedents: la Guerra dels Toyotes

L’origen del conflicte entre el Txad i Líbia es troba en la invasió de tropes de Gaddafi a la franja d’Aouzou , territori sobirà del Txad, en l’any 1973. Aquesta regió desèrtica era de vital importància per al dictador per la potencial presència de dipòsits d’urani que es troben en ell. L’ànsia de poder del dictador va portar a Líbia a posseir la principal força aèria africana i una de les principals de la Mediterrània. L’amistat amb Moscou es va consumar en la compra de 14 bombarders supersònics Tupolev El TU-22B (ТУ-22Б, versió específica per a missions de bombardeig) i 24 caces amb ala de geometria variable Mikoyan-Gurevich MiG-23 (МиГ-23). A més del poder aeri Líbia destacava per les seves divisions blindades formades per tancs soviètics T-54 i T-55. Tot i la total superioritat de Gaddafi l’exèrcit es trobava desmoralitzat i desorganitzat.

Toyota

Un Tupolev El TU-22B (ТУ-22Б) libi interceptat per un McDonnell Douglas F-4 dels Estats Units.

 

El diari francès Le Monde va escriure sobre l’Exèrcit libi d’aquesta manera: “El cos expedicionari enviat al Txad – uns 15.000 homes – va ser un grup mixt, de capacitat operativa limitada, integrada per membres que estaven poc motivats: alguns eren soldats professionals , sens dubte, però també un gran nombre de reservistes amb poca formació, i estrangers. àrabs o africans, mercenaris, altres homes que van arribar a Líbia amb l’esperança d’un treball civil, però es van veure apuntats més o menys per la força per anar a lluitar a un desert desconegut”.

El Txad va guanyar nombroses batalles infringint grans pèrdues per part de Líbia. Atacs ràpids amb vehicles tot terreny penetrant en el territori enemic i atacant per la rereguarda va crear el desconcert al quarter general de Gaddafi. L’exèrcit libi era convencional: divisions blindades, defensa antiaèria, bombarders… però no van poder reaccionar contra una guerra asimètrica. El fet d’evitar qualsevol atac directe contra l’exèrcit libi i el suport de les forces aèries franceses va decantar la balança a favor del Txad. La guerra va prendre el nom de Toyota per l’ús predominant de vehicles d’aquesta marca, fruit del seva senzillesa mecànica i robustesa.

Toyota

Il·lustració en la qual es recrea una pickup modificada amb un contenidor de cohets i una metralladora antiaèria adherides al xassís.

 

ISIS ha seguit el mateix model: armament de baix cost però fiable (principalment soviètic), ús massiu de pick up Toyota i la guerra de guerrilles. Però aquesta modalitat asimètrica respecte al govern sirià i iraquià no els ha concedit la victòria. Quines han estat les raons d’aquest fracàs?

Si no pots contra el teu enemic, uneix-te a ell

L’alta fragmentació del territori sirià per part de grups terroristes es va convertir en un greu problema per a la permanència de Bashar al-Assad. El seu exèrcit, totalment convencional, es va veure reduït per les desercions i per la pèrdua d’importants instal·lacions militars. En el cas de l’Iraq la situació era molt semblant. Ràpidament ISIS va capturar grans quantitats de material bèl·lic (a destacar míssils antitanc i vehicles fabricats als Estats Units) i es va expandir per les grans zones desèrtiques dels dos estats, així com de gran part dels importants nuclis urbans.

Toyota

Humvee nord-americà capturat per les forces d’ISIS. Encara es pot apreciar les divises de l’Exèrcit de l’Iraq (bandera a la porta del conductor) en ell quan era usat per combatre contra els terroristes.

 

Els tancs sirians van sofrir grans pèrdues per part dels rebels i el bombardeig de les ciutats va suposar un paradoxal punt a favor dels enemics d’Assad. Aquest fenomen ja va passar en la batalla de Stalingrad (1942-1943), on la total destrucció de la ciutat va impedir l’avanç ràpid de la Wehrmacht alemanya i l’exèrcit soviètic va fer servir de manera intel·ligent el que semblava un desavantatge.

Al llarg de la contesa l’exèrcit de la República Àrab Síria s’ha transformat en un aparent conjunt de milícies. Part de les forces de combat segueixen sent semblants a les de l’inici de la guerra, però l’exèrcit s’ha adaptat a les circumstàncies. Igual que els seus enemics, Síria s’ha emprat a fons l’ús massiu de vehicles lleugers eliminant d’aquesta manera l’avantatge que inicialment tenien els grups rebels. A l’altra banda de l’Eufrates la reacció de l’exèrcit iraquià ha estat la mateixa. Un altre avantatge del bàndol d’al-Assad és el suport tàctic i estratègic de la Federació Russa . L’enviament de milícies libaneses, entre les quals hi ha nombrosos grups cristians, i iranians ha estat molt important per decantar balança a favor del govern, però la intervenció russa ha estat vital.

Toyota

T-72 Mahmia (cuirassat en àrab) de l’Exèrcit Àrab Sirià. Igual que en la Guerra Civil Espanyola o la Segona Guerra Mundial, les tripulacions dels tancs sirians han acoblat improvisats elements de seguretat. Les boles metàl·liques juntament amb les cadenes de la part posterior del blindat minimitzen els efectes d’una possible deflagració. L’estructura metàl·lica que es troba als costats i que envolta la torreta, igual que les boles, intenten fer explotar els caps explosius dels míssils i coets. Aquests en esclatar alliberen molta energia i es transformen en un plasma líquid capaç de travessar el blindatge i esclatar a l’interior.

 

La combinació de la guerra convencional ( Rússia ) al costat de la no convencional (Síria, Iraq, Kurdistan, Líban i l’Iran) ha suposat la imminent derrota dels existents nuclis terroristes. La ciutat de Deir ez-Zor , assetjada durant quatre anys per les forces d’ISIS, és un exemple d’aquest fet. Ha resistit tenaçment mitjançant la guerra de guerrilles entre les ruïnes de la ciutat, el seu cementiri i l’aeroport, a més del suport aeri rus (atac a les tropes terroristes i l’enviament de subministraments).

Quan ISIS comprava Toyotes

L’escàndol produït per l’ús de pickups de la marca Toyota va crear un gran enrenou als Estats Units . El govern nord-americà va investigar l’adquisició d’aquests cotxes nous per part de ISIS. Ràpidament es va descobrir un gran mercat negre darrere de la guerra on empreses estrangeres els subministraven els Toyota, a més de material bèl·lic. D’aquesta manera s’ha demostrat el fabricant no ha venut directament cap pickup als grups rebels.

Toyota

Col·lecció de fotos on apareixen vehicles exclusivament de la marca Toyota a les mans d’ISIS. L’aposta tan fort per aquesta marca va crear sospites per part dels Estats Units sobre la política de vendes de la marca nipona.

 

Tot i ser un aparent cop a la imatge del gegant de l’automòbil, aquests Toyota han demostrat una vegada més una gran fiabilitat i una robustesa capaç de suportar greus condicions climàtiques, un mal manteniment i l’ús de combustible de mala qualitat. Com a anècdota val destacar que en l’any 2004 es va llançar al mercat un model anomenat Toyota Isis . En el seu moment no era un problema el nom, però amb el pas dels anys s’ha convertit en una coincidència poc divertida per a la marca.

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies