La globalització xinesa

Davant el fracàs de crear el tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, la Xina va ha emprès un dels majors projectes de la seva història dins de la moderna globalització: la nova ruta de la seda. Imitant a les dinasties del passat, que comerciaven amb Europa a través de llargues i perilloses rutes, el govern de Pequín destinarà més de 14.000 milions de dòlars per a la seva realització. El projecte, que es durà a terme a Àsia, Europa i Àfrica, té com a objectiu la construcció de grans infraestructures (com ara vies fèrries, gasoductes o ports). El president de la Xina, Xi Jinping, té present que si surt bé aquesta jugada col·locarà a la Xina en la millor posició comercial del món.

Després d’anys d’un accelerat creixement, la Xina veu com la seva estratègia actual ha de canviar per no perdre avantatge respecte als seus rivals. Amb una indústria nacional cada vegada més fort i amb una capacitat tecnològica més autònoma, el gegant asiàtic aposta forta donant un pas endavant en el comerç internacional. La construcció de la nova ruta de la seda li farà obtenir a la Xina ràpidament dos avantatges. La primera és la redistribució de riquesa al país. Amb una zona costanera altament desenvolupada contrasta sensiblement amb regions de l’interior de poca riquesa. L’ambiciós projecte de Xi Jinping permetrà estimular el creixement d’aquestes regions menys desenvolupades, augmentant encara més el consum intern de la Xina. D’altra banda, les grans infraestructures que s’han construït en els últims anys han creat un excés de capacitat. Aquest fenomen és destacable en el transport ferroviari, que és la més desenvolupada del món.

Mapa on s’observa l’ambiciós pla de Xina per conquerir els tres continents.

Per poder finançar tal colossal projecte, el govern de Pequín rebrà diners del Fons Econòmic d’Inversió de la Ruta de la Seda (fons de 50.000 milions de dòlars patrocinat per Pequín) i del nou Banc Asiàtic d’Inversió i Infraestructura (els principals accionistes són la Xina, Índia i Rússia). En aquest banc s’inclouen 57 països diferents. Tot i aquest gran nombre, la Xina ha vetat la presència dels Estats Units i del Japó. Per animar països i a entitats privades per a unir-se a la nova ruta de la seda, Pequín ha proposat 8.700 milions de dòlars per ajudar els participants del projecte.

Mapa de la mil·lenària ruta de la seda. Els regnes de Pèrsia i de Bactria es van beneficiar de la seva posició estratègica entre els dos pols econòmics.

La nova ruta de la seda constarà de diferents corredors econòmics per on es transportarà la mercaderia. Les principals vies terrestres passaran per Rússia i Turquia (aquesta última pel sud del Mar Caspi). A més d’aquests dos corredors es construiran altres que connectaran amb Singapur i el port pakistanès de Gwdar.

Xina busca col·laboració 50 laboratoris de recerca en conjunt amb els països participants per a projectes d’infraestructura (ferrocarrils d’alta velocitat, ports, carreteres i xarxes d’internet, etc.). Per a això, Pequín encoratjarà als bancs xinesos a assignar una xifra de 55.000 milions de dòlars en préstecs i buscarà la integració d’altres entitats com el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructura i el Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS.

Inici » Historic » La globalització xinesa