CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La difuminació de CiU La difuminació de CiU

La difuminació de CiU

Editorial 9 junio, 2015 CatDialeg.cat 1
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » La difuminació de CiU

És una evidència innominada: CiU es va esvaint, difuminant, fins que acabarà sent una simple aparença, si no es produeixen canvi rotund.

CDC llastrada per la magnitud i continuïtat dels casos de corrupció, amb uns resultats electorals que marquen un clar declivi, ja fa temps que ha començat a confondre’s amb el paisatge. Primer, va aparèixer discretament, però amb caràcter creixent, el nou apel·latiu: «convergents», que substituïa la denominació de tota la vida. Després a les darreres eleccions municipals la majoria de candidats han ocultat el logo de CiU a força de reduir-lo a escales micromètriques. A Barcelona el gran símbol de campanya han estat les olleres d’en Trias. Tot un símbol d’allò que passa. El remat final, grandiós, que junt amb l’esvaïment produirà la “jivarització” de CDC serà la “llista del President”, una amalgama dels de sempre, amb incrustacions homeopàtiques per dotar-lo de magnificència: “el demòcrata cristià” domesticat “el socialista” lliberal, el “independentista de tota la vida”, per donar pedigrí. Serà una llista no d’un moviment, sinó de “estereotips”, forjada a major glòria d’en Artur Mas, el gran líder. L’endemà de les eleccions, CDC tindrà com partit molt pocs diputats, de manera que l’organització, la militància, pintarà molt poc. Serà una cosa d’en Mas i dels cenacles, i això tan si guanya com si perd. La victòria pot ser l’últim bàlsam per finalitzar en una situació d’entropia política total del partit: una energia difusa, quasi inexistent. La derrota i la retirada d’en Mas seria ja el pas definitiu de la difuminació a l’extinció. I tot això es produeix en mig de discursos grandiosos. Mai la realitat havia estat tan allunyada de la ficció política. Potser, l’última vegada va ser Companys, precursor del 6 d’Octubre, que també esperava proclamar, des del balcó, la gran revolució. Ara el Twitter substitueix l’efecte lisèrgic de la balconada.

I en aquest viatge a la nimietat, UDC ha continuat essent el fidel i rondinaire company de viatge. És digne d’admiració el seu esforç de com tot i essent l’única organització catalana amb pedigrí i reconeixement internacional, s’ha esforçat a mantenir-se en la confusió creixent dels “Convergents” d’en Mas. Ara, amb l’intent lògic de senyalar la seva especificitat amb un full de ruta propi, ha de convocar una gran consulta interna de resultat dubtós, perquè una part considera que el bo per la històrica Unió és esvair-se, difuminar-se, córrer el risc de desaparèixer amb la llista del president i el que passi l’endemà del 27 S.

Potser té un punt d’admiració voler-se enfonsar amb el Titànic, ser l’últim en abandonar el vaixell. Però, per tots els sants, per voler-se enfonsar en un llaüt, es necessiten moltes ganes!

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies