CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La cursa asiàtica per Àfrica La cursa asiàtica per Àfrica

La cursa asiàtica per Àfrica

El primer ministre Narenda Modi ha realitzat una intensa visita a quatre països africans. Nova Delhi està cada cop més interessada per l’Àfrica, igual que el seu gran rival, Beijing. La cursa entre els dos gegants s’anuncia llarga i aferrissada
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 12 July, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La cursa asiàtica per Àfrica

El primer ministre indi Narenda Modi ha visitat 4 països africans (Moçambic, Sudàfrica, Tanzània i Kènia) del 7 al 11 de juliol. Es tracta de la tercera visita d’alt nivell que dirigents de la Índia realitzen a l’Àfrica aquest any: el president Pranab Mukherjee viatjà a Ghana, Costa d’Ivori i Namíbia fa un mes i el vicepresident Mohammed Hamid Ansari feu el mateix a Marroc i Tunísia a començaments de juny.

Com afirma el diplomàtic indi Ashok Sajjanhar a The Diplomat, la voluntat del seu país és clara: estar present arreu d’Àfrica. Però el que sa excel·lència no esmenta és que aquesta preocupació pel continent negre és també una resposta a la presència, més antiga i arrelada, del gran rival de la Índia: la Xina.

Modi, que com escrigué Catdièleg està donant més importància a la política exterior que els seus antecessors, sembla particularment interessat per Àfrica: a la tardor del 2015 organitzà la Tercera Cimera  Indo-Africana, a la qual convidà per primer cop tots els 54 caps d’Estat o de govern del continent. 41 acceptaren la invitació, mentre que la resta de països africans hi enviaren ministres de pes o vicepresidents.

Cooperació estratègica en múltiples àmbits

Les motivacions de la política africana de la Índia són tan estratègiques com les de la Xina, i abasten una multitud d’àmbits diferents: sector energètic, seguretat marítima, suport polític a Nacions Unides, cooperació en seguretat alimentària o simplement, inversions.

Una primera preocupació per a la Índia és la seguretat de les rutes marítimes. No és casualitat que Modi visités quatre països que tenen llargues costes a l’Oceà Índic.  Sembla que el primer ministre vol fer d’aquest mar un llac indi, o almenys tenir garantida la seguretat de l’intens tràfec comercial que ve i va de la Índia. Nova Delhi ja hi ha incrementat les activitats de la seva marina de guerra, com Catdiàleg explicà, i ara vol fer un pas reforçant els llaços amb els països més importants pel seu comerç marítim.

L’agricultura, inscrita dins de l’àmbit de la seguretat alimentària, és un altre important àmbit d’actuació. La Índia té ja 1.200 milions d’habitants, i es preveu que en els propers anys depassi a la Xina i esdevingui la nació més poblada de la Terra. Conscient que la producció nacional no serà suficient per a satisfer les necessitats del futur, el govern de Nova Delhi inverteix des de fa temps en Àfrica. Ha comprat terres d’ús agrícola a varis països, especialment a Etiòpia, i està immersa en nombrosos projectes de desenvolupament de la industria agro-alimentària.

El sector de l’energia també interessa a la Índia, país amb una forta industria i cada cop més necessitada d’electricitat. Països com Tanzània, ric en gas i carbó, són doncs una altra prioritat per a la Índia.

La importància de la cooperació política sud-sud

La Índia revesteix, igual que la Xina, les seves ambicions amb un discurs basat en la cooperació entre països del sud, antigament dominats per potències occidentals. Així, Modi declarà per exemple adreçant-se al president de Kènia que “totes dues nacions hem combatut victoriosament el colonialisme durant el segle passat”.

No és pot dir que la Índia estigui simplement intentant sotmetre l’Àfrica i posar-la a disposició de les seves necessitats econòmiques. Com sempre, no tots els interessos són econòmics, sinó que rere la retòrica sud-sud hi ha una part important de cooperació política. Els països africans necessiten altres prestadors que no siguin el FMI i el Banc Mundial: el fet de poder triar a qui vendre el deute o rebre un préstec pel desenvolupament els dóna un important poder de negociació. La Índia, igual que la Xina, els ofereix aquesta oportunitat.

Per altra banda, la Índia està molt interessada en guanyar-se suports als fòrums i organitzacions internacionals, i 54 estats africans equivalen a 54 vots; més del 25% dels membres de Nacions Unides. La Xina, per la seva banda, ambiciona exactament el mateix.

La Índia oferirà 50.000 beques perquè joves africans vagin a estudiar a la Índia. També ha posat a disposició dels països africans 10.000 milions de dòlars en crèdits concessionals i ha ofert ajuda oficial al desenvolupament per un valor de 600 milions més. Les xifres són impressionants. Potser es quedin petites davant els esforços xinesos, però en qualsevol cas indiquen que ha començat una batalla entre les dues principals potències asiàtiques per guanyar-se els cors i les butxaques dels dirigents africans.

Imatge: Modi amb diversos mandataris africans vestits amb roba tradicional índia. PTI Photo

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies