CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La complexa geopolítica de l’Església Ortodoxa La complexa geopolítica de l’Església Ortodoxa

La complexa geopolítica de l’Església Ortodoxa

Dividida en Esglésies independents, a vegades nacionals, la comunitat cristiana ortodoxa té seriosos problemes de cohesió deguts a diferencies tan polítiques com teològiques
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 19 July, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La complexa geopolítica de l’Església Ortodoxa

Al juny els líders dels cristians ortodoxos –uns 262 milions de persones arreu del món- es trobaren en el Sant i Gran Consell de l’Església Ortodoxa a Creta per tal de debatre els grans reptes de la seva comunitat religiosa.

L’esdeveniment, únic en la seva espècie des del cisma d’Orient (1054) que marcà el naixement del cristianisme ortodox, es produí en un moment especialment turbulent, escriu el periodista Jonathan Gorvett a Foreign Affairs: els cristians ortodoxos de Síria i l’Iraq estan amenaçats de desaparèixer a causa d’Estat Islàmic i altres moviments islamistes radicals. Al nord, hi ha ortodoxos alineats tant amb Kiev com amb Moscou (tot i que formalment tots es troben sota l’autoritat del patriarca de Moscou). A l’Àfrica, les comunitats a Egipte, Kènia, Nigèria i el Sudan també han d’afrontar amenaces constants dels islamistes. Els desafiaments que té el cristianisme ortodox davant seu són tan interns com externs.

Les relacions entre els ortodoxos es veuen molt complicades per un fet de política interna: a diferència de l’Església Catòlica, els ortodoxos no tenen un líder suprem, sinó que estan organitzats en esglésies (amb un total de 14) independents entre elles. Tradicionalment el patriarca de Constantinoble (actual Istanbul) era considerat com “el primer entre iguals”, per tenir la seva seu a aquesta ciutat, capital de l’Imperi Romà d’Orient. Però, segons afirma Gorvett, aquest estatus es veu cada cop més contestat per la poderosa església ortodoxa russa.

Moscou contra Constantinoble

L’organització en esglésies nacionals facilita molt quelcom que el catolicisme ha buscat evitar durant el segle XX: la separació entre Església i Estat. Ja a Constantinoble, els dos elements eren difícils de destriar i formaven el que s’anomenava una “simfonia” de poder religiós i poder polític, diu Gorvett. En ple segle XXI, la Rússia de Putin sembla voler repetir, fins a cert punt, aquest model.

L’Església Ortodoxa Russa compta, oficialment, amb 100 milions de creients, xifra que fa que sigui la principal Església del món ortodox. El patriarca de Moscou, l’arquebisbe Ciril , i el president Vladimir Putin han consolidat una aliança que cerca promoure valors tradicionals tan a dins com a fóra de Rússia.

Segons Gorvett, quan Putin parla de “defensar els valors russos” –cosa que fa força sovint, inclús com un dels 3 primers objectius de la estratègia de seguretat nacional de finals del 2015- es refereix a la interpretació que en fa Ciril . I Ciril  veuria aquests valors com els fundadors d’una civilització diferenciada de l’occidental.

Ciril  i Putin consideren que Rússia té el deure de protegir els ortodoxos tan dins com fóra de Rússia, ja que és l’Estat ortodox més poderós.

Una comunitat dividida per l’absència d’una jerarquia única

Després d’haver participat en la preparació del Sant i Gran Consell, l’Església Russa es retirà al darrer moment al·legant dubtes sobre la legitimitat que tenia el patriarca de Constantinoble, Bartolomeu I, de presidir-lo. Com a patriarca de l’antiga capital, li pertocaria fer-ho. Però els seus fidels es limiten a uns 5 milions de persones disperses en diversos països, mentre que Ciril  en té 100, a més d’un Estat que el recolza.

Al final, la retirada dels russos fou seguida per la dels georgians, la dels antioquens (de la península d’Antioquia, Turquia), búlgars. Cadascú aportà excuses diferents per no presentar-se, afirma Gorvett.

Les tensions entre els ortodoxos no només s’expliquen per la seva organització en esglésies nacionals. Un altre problema de no tenir un líder únic és l’aparició i propagació de tensions de caire teològic o ideològic, la principal de les quals es dóna entre els “liberals” i els “conservadors”. Així, alguns patriarques han donat la benvinguda a l’elecció de diputats neofeixistes a Grècia, mentre que altres ha  criticat a Ciril  per reunir-se amb el Papa Francesc al febrer passat. els búlgars es retiraren perquè no estaven d’acord amb l’agenda de Bartolomeu I, que incloïa millorar les relacions amb les altres esglésies cristianes.

Al Sant i Gran Consell, en canvi, el patriarca de Constantinoble aconseguí aprovar una declaració que afirmava que l’Església Ortodoxa condemnava totes les formes de racisme i discriminació. El fet que membres de la comunitat ortodoxa no la signessin evidencia el problema de la manca de jerarquia unificada, quelcom de molta importància per a la cohesió d’una religió.

Altres religions o faccions, com els musulmans sunnites, pateixen la mateixa divisió per manca d’una estructura centralitzada, cosa que comporta nombrosos problemes incloent el de donar peu a interpretacions radicals com les dels wahhabites saudís o els salafistes.

Imatge de portada: Putin i Ciril a Moscou al 2013. REUTERS/Sergei Gunyeev

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies