CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La clau del vot de Convergència al Congrés La clau del vot de Convergència al Congrés

La clau del vot de Convergència al Congrés

Els diners que necessita CDC per sortir de les cendres, les mentides d’Homs, les crítiques de la nova CDC i el silenci de Mas són el resultat d’una votació desafortunada, no pel que és, sinó per les formes
CatalunyaEspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 22 July, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » La clau del vot de Convergència al Congrés

No se sap de qui són els vots prestats al Congrés, però és evident que només poden haver estat emesos pels sobiranistes catalans i els nacionalistes bascos, a banda d’algun suport canari. Però els bascos, canaris i els membres d’ERC han negat haver votat per beneficiar el PP, mentre que Convergència s’ha limitat a dir que “el vot és secret”. Ja fa dos dies que la polèmica impregna el partit encapçalat per Homs, i per entendre la situació actual de CDC al Congrés, caldrà fer un repàs d’aquests 4 punts:

1. Tenir grup parlamentari és igual a tenir diners

Si finalment es comprova que ha estat CDC qui ha donat els seus vots al PP per formar la Mesa del Parlament, la raó no ha estat altra que la benevolència dels populars per permetre als convergents tenir grup propi al Parlament. I és que la visió i situació d’un partit tenint grup propi o estant al grup mixt és absolutament diferent. Tenir el grup parlamentari propi, per començar, garanteix una subvenció per elector, una quantitat de despeses i un pagament addicional per a assessors. A CDC, per exemple, li tocaria 1,5 milions d’euros per aquest primer any, més 350 mil més pels anys següents.

Si tenim en compte que Convergència té un greu problema en les seves finances, aquests diners li aniran molt bé per fer coixí pel nou partit. Si la situació econòmica de CDC no hagués estat tan greu, segurament el panorama hauria canviat radicalment, i aquests suposats suports del seu partit cap al PP no s’hauria produït.

2. El problema de negar l’evidència

El problema greu ha sorgit en el moment que Francesc Homs va negar l’evidència i no ha sabut aguantar la pressió. “No hem participat en el pacte entre PP i C’s per a la Mesa del Congrés”, explicava fa dos dies en declaracions a la ràdio i la televisió el president del grup parlamentari al Congrés. “No vam facilitar res a ningú”, afegia, a banda de què “veient algunes interpretacions i lectures que s’han fet de la votació, es demostra la nosa que fem”. Homs ha negat haver negociat res amb ningú per disposar de grup propi al Congrés, i remata que “tots volem saber d’on han sortit aquests vots”, tot precisant que “el vot és secret i s’ha de respectar”. Cal recordar que dins del partit hi ha disciplina de vot, per la qual cosa, no pot ser secret.

Si Homs hagués reconegut de bones a primeres la seva implicació a la Mesa del Parlament, a banda d’algunes crítiques prèvies, la discussió s’hauria centrat en els costos-beneficis d’aquesta decisió (que aquests suports no impliquen res a efectes pràctics, que els beneficis pel partit podien ser grans…). En canvi, el que s’està debatent ara és si el líder del partit a Madrid és un mentider que, a més, no dóna explicacions.

3. Les veus de la nova CDC critiquen la decisió

Les dues candidatures a liderar el Partit Demòcrata Català (PDC), el partit en el qual s’ha refundat CDC, han criticat aquest dijous que el grup de Convergència al Congrés no hagi aclarit el sentit del seu vot a la Mesa de la Cambra Baixa. En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, l’alcalde d’Igualada i integrant de la candidatura de Marta Pascal, Marc Castells, ha lamentat la falta de transparència dels seus companys a Madrid: “No es pot tractar la gent d’idiota, vivim en un món en què s’ha d’anar de cara”.

“S’ha fet molt malament. Per sort, hi ha un procés per escollir la nova executiva. Si som elegits, aquestes actituds no les hem de permetre”, ha tancat Castells, que assegura que tant els ciutadans com els militants critiquen la decisió de CDC. Castells s’ha compromès que no torni a succeir un episodi com aquest: “La bona notícia és que entrarem un equip de gent -guanyi la seva candidatura o la candidatura rival- que això ho pensa canviar radicalment”.

Ignasi Planas i Marc Castells (d'esquerra a dreta) van criticar el papaer d'Homs en la polèmica generada per les votacions a la Mesa del Parlament en una entrevista conjunta a Catalunya Ràdio.

Ignasi Planas i Marc Castells (d’esquerra a dreta) van criticar el papaer d’Homs en la polèmica generada per les votacions a la Mesa del Parlament en una entrevista conjunta a Catalunya Ràdio.

El líder de la candidatura rival, Ignasi Planas, també s’ha mostrat crític amb Homs: “Si el PDC vol la confiança de la població, el primer que s’ha de marcar és dir la veritat i ser honest amb la gent que ens ha de votar”. “Amb aquesta polèmica tots tenim la sensació que no s’està dient la veritat. Hi ha arguments a favor i en contra de la decisió. El que és inacceptable és que tinguem una nebulosa respecte al que ha de fer aquest partit”, ha tancat.

I és que la idea de presentar CDC com un partit nou (PDC), queda molt mal parada amb decisions com la d’Homs. Cal precisar que Homs no ha dit que ells no hagin votat, sinó que políticament no donen suport al PP.

4. Mas està desaparegut

Les veus de la nova Convergència, que són els que dirigiran la nova candidatura, posen en relleu l’aïllament de Mas, i això contribueix al fet que aquest resti en silenci després de la patinada d’Homs. Però el que és evident és que Mas havia de saber abans de l’elecció de la Mesa del Congrés quines eren les intencions del partit, ja que Homs és l’home de confiança de l’expresident, i no sembla probable que hagi pres una decisió d’aquesta magnitud sense consultar-li-ho. I per tant, les crítiques que està rebent Homs aquests dies, són en realitat una extensió cap a Mas.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies