CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La bretxa generacional que va més enllà de l’edat La bretxa generacional que va més enllà de l’edat

La bretxa generacional que va més enllà de l’edat

Les diferències entre els diners destinats a la protecció de la gent gran i dels joves ha crescut exageradament des de l’inici de la crisi
EconomiaZPortada DerechaZResto 27 November, 2015 Núria Vilellas Camps 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La bretxa generacional que va més enllà de l’edat

La crisi de les pensions és greu, cada vegada hi ha menys diners per cobrir els pagaments de la gent gran, i sembla que els Fons de Reserva destinats a aquesta finalitat ja estan arribant a la seva fi. Però aquesta no és l’única crisi que hi ha actualment, ja que per voler-la superar, s’està produint un greu desequilibri entre els recursos que s’apliquen a la gent gran i els que s’apliquen als joves. Es tracta d’una nova bretxa generacional.

La crisi econòmica també ha creat aquesta diferència substancial entre les dues generacions en termes de benestar econòmic i de perspectiva de vida, amb la creixent preocupació que aquesta situació desemboqui en una confrontació. Això significa que els treballadors més veterans i els pensionistes es troben en unes condicions més favorables (encara que també siguin precàries) que la que viuen els joves, que tenen un poder adquisitiu molt més baix i viuen en precarietat. Aquesta situació és comuna a tots els països europeus, però té una especial rellevància als països del sud d’Europa que, curiosament, són els que més els ha afectat la crisi: Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia.

Més atur entre els joves

Un dels grans problemes d’aquesta recessió econòmica és que el pes de l’atur ha caigut en la seva majoria sobre els més joves, que són els que ho acaben pagant amb més contractes temporals i pitjors remuneracions.

La corba de productivitat

També cal tenir en compte que l’edat de màxima productivitat i creativitat es óona entre els 35 i els 45 anys, però aquesta etapa no coincideix amb l’edat de màxim salari. La corba salarial és més elevada a partir dels 45 anys, especialment per l’antiguitat del treballador. Ara bé, si tenim en compte l’envelliment de la població, això significa que quan s’arriba a cobrar més (període que dura fins a la jubilació) cada vegada hi ha menys gent que pugui cobrir aquestes pensions.

Més ajudes per la gent gran que pels joves

L’Institut Bruegel, de Brussel·les, ha publicat un estudi amb “Think Tank”,The growing intergenerational divide in Europe, on s’expliquen totes aquestes qüestions. El més sorprenent és que aquesta bretxa generacional no s’està produint només per l’atur entre els joves, sinó que els propis governs l’han propiciat a partir de les mesures que han pres per afrontar la crisi. D’una banda, s’ha reduït la despesa en sanitat, educació i ajudes a les famílies i a la infància. I de l’altra, s’han incrementat les ajudes a l’atur i, especialment, a les pensions.

Pugen les pensions mentre baixen els recursos destinats als joves.

Pugen les pensions mentre baixen els recursos destinats als joves.

El més paradoxal de la situació és que s’ha produït aquesta situació especialment en els països del sud d’Europa, que són els que han fet reformes en els seus sistemes de pensions per fer-los més sostenibles en el temps. Segons els investigadors del Bruegel, Pia Hüttl i Karen Wilson, “però la despesa en pensions, al final, creix perquè és molt més difícil de canviar que altres partides, almenys des del punt de vista polític”. I si tenim en compte que estem vivint un envelliment de la població, la situació anirà a pitjor.

El 2050 les circumstàncies seran encara més desequilibrada

Segons l’estudi “Evolució de la sostenibilitat de l’Estat del Benestar a Espanya”, de Concepció Patxot, el 2050 hi haurà quatre vegades més inversió en gent gran que en els joves. Segons les dades de l’informe, les despeses destinades de pares a fills, és a dir, aquelles despeses que la gent gran cobreix dels joves, el 2004 era del 5,15% del PIB; mentre que les despeses de fills a pares, aquelles que la gent jove paga a la gent gran (com les pensions a través dels impostos i de treballar), era més del doble, del 12,16% del PIB.

Transferències20042050
De pares a fills

Educació

Família

Salut fills

Cost/PIB (%)

4,41

0,05

0,69

Cost/PIB (%)

4.21

0.47

0.69

Total5,155.37
De fills a pares

Pensions i jubilació

LTC

Salut persones grans

Cost/PIB (%)

6,02

0,33

5,81

Cost/PIB (%)

13.54

0.97

7.81

Total12,1622.32

La situació prevista és molt pessimista, ja que el 2040 està previst que les transferències econòmiques de pares a fills es mantindrà en la mateixa línia que ara, el 5,37% del PIB, mentre que els diners que vagin de fills a pares augmentarà gairebé el doble, 22,32% del PIB, és a dir, que quadruplicarà els diners que vagin cap a la gent jove.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies