CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La bandera de la llibertat i els drets humans encara no oneja a la Cuba castrista La bandera de la llibertat i els drets humans encara no oneja a la Cuba castrista

La bandera de la llibertat i els drets humans encara no oneja a la Cuba castrista

El restabliment de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units és un gran pas per Cuba, però tant dissidents com analistes afirmen que encara queda molt per convertir al país caribeny en un Estat modern
FocusMónZPortada DerechaZResto 17 August, 2015 Lluís Llaquet 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La bandera de la llibertat i els drets humans encara no oneja a la Cuba castrista

La bandera americana ja oneja als Estats Units, però encara no ho fa la dels drets humans. O almenys aquesta és la queixa dels dissidents del règim caribeny que porta més 50 anys de “revolució comunista”.

Amb una economia ferida de mort pels bloquejos internacionals i el monopoli estatal, que controla més del 90% dels negocis a l’illa, la població segueix patint la carestia i la falta de llibertat. Una mancança que porta als cubans a “inventar”: terme que s’utilitza per fer referència als ingressos extres que es busquen els ciutadans del país per procurar arribar a final de mes, ja que els sous mitjans d’entre 30 i 40 pesos convertibles (que equivalen a la mateixa quantitat en dòlars americans) i les cartilles de racionament, no donen per cobrir totes les necessitats de la població.

Jubilat cubà mostra la seva llibreta de racionament

Jubilat cubà mostra la seva llibreta de racionament

Uns “invents” que no són més que corrupció a petita escala. Una corrupció, d’altra banda, sense la qual els cubans no podrien subsistir. Pràctiques tals com les anomenades “palanques” dels metges. Petits suborns que demanen els sanitaris cubans “perquè funcioni la sanitat pública”. “Si vas a fer-te una radiografia, és normal que les màquines estiguin espatllades. Però casualment, el dia que portes un regal (que anomenem ‘palanca’), s’arreglen i tornen a funcionar”, assegura un cubà al corresponsal espanyol a L’Havana Andrés Muriel.

Inventar per als conductors d’autobusos és transportar aliments que després es venen al mercat negre i per als treballadors de les fàbriques de purs estatals són les petites quantitats de tabac que poden emportar-se per després vendre’ls a les màfies locals.

I la bandera de la llibertat?

Però els problemes dels cubans van més enllà de la precarietat econòmica. La llibertat i el respecte als drets humans brillen per la seva absència a l’illa, tot i les queixes i denúncies dels opositors cubans.

Amb ocasió de l’acte que restablia les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i el país caribeny, Berta Soler, líder del grup opositor de les Dames de Blanc, va assegurar que li hauria agradat escoltar de la boca de John Kerry, secretari d’estat americà i encarregat de representar a la potència del nord del continent a l’acte, una petició “perquè s’acabi la violència i la repressió i perquè es respectin els drets humans a Cuba”.

John Kerry, secretari d'estat dels Estats Units, passejant per L'Havana, capital de Cuba

John Kerry, secretari d’estat dels Estats Units, passejant per L’Havana, capital de Cuba

Més dur va ser des de l’exili a Miami Rey Anthony, portaveu de l’organització Fundació Cuba Lliure, que va declarar que “el missatge que dóna l’acte és que els Estats Units accepta la dictadura com una forma de govern legítima”.

El també opositor Robert Jesús de Guerra també va mostrar la seva preocupació perquè el govern americà deixi de banda a l’oposició cubana que tant ha ajudat sempre. “En els últims mesos han disminuït les invitacions de diplomàtics nord-americans a dissidents cubans dins l’illa. Existeix el temor que l’enfocament economicista oblidi el tema dels drets humans”, destacava Guerra.

Nous reptes

De totes maneres, a l’illa es veu amb bons ulls l’obertura internacional que implica el restabliment de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units. I és que cal ésser conscient que cap canvi polític es produeix d’un dia per a l’altre. Ara Cuba s’obre al món i comencen nous reptes, entre els quals destaquen, segons els analistes, revolucions econòmiques tan importants com la renovació de les seves infraestructures, l’acolliment d’inversions estrangeres i l’accés a reserves internacionals per convertir l’illa en un país del segle XXI.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies