La balança fiscal del Govern: canvia de model per maquillar el dèficit català

Les balances fiscals a Espanya no acaben de quedar clares. Ha sortit la segona edició del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats (SCPT), on el Ministeri d’Hisenda justifica les relacions fiscals a l’Estat. Fins al 2006 se seguien les pautes de l’informe de l’Institut d’Estudis Fiscals, que feia el Govern central, i que utilitzaven una metodologia similar a la d’altres països. Ara però, amb objectius diferents dels que es buscaven aleshores, es fan càlculs diferents.

Germà Bel, professor del departament de Política Econòmica de la UB, ha explicat a La Vanguardia en un article que el Parlament extremeny i alguns acadèmics de diferents regions (on es troba un dels autors de l’SCPT), han reconegut que sense Catalunya la fiscalitat d’Espanya perdria 16.000 milions d’euros, que és, si fa no fa, el dèficit fiscal monetari. Per tant, perquè tot quedi equitatiu s’ha de posar una mica de maquillatge, i per això s’aplica a cada regió una part de les despeses que no es fan allà.

Les regions que tenen més turisme no se’n beneficien prou

Unes altres dades que també es modifiquen són les que es refereixen als tributs pagats pels turistes, que no s’assignen a les regions on es produeix l’activitat, sinó que es reparteix en parts equitatives per tot l’estat. Igualment passa amb els tributs pagats pels compradors d’exportacions espanyoles, fet que perjudica les zones de més turisme i que més exporta.

Així doncs, per obtenir els resultats que es desitgen, l’SCPT es veu obligat a “adoptar criteris incoherents amb el mateix objectiu teòric”, segons Bel. Si l’objectiu és avaluar l’equitat de serveis, es crea un panorama utòpic, ja que el servei real brut depèn de la capacitat de compra dels recursos de cada territori, i les diferències entre ells, són molt evidenciades. “Això ajuda a entendre el fet que Catalunya passi de ser la quarta regió en riquesa relativa a la novena en nivell de vida de les seves famílies”.

Cal matisar les dades de l’SCPT

Catalunya ha rebut de l’Estat 7.439 milions menys del que va aportar via recaptació d’impostos. El Ministeri d’Hisenda ha rebaixat el dèficit fiscal de la comunitat catalana més de 1.000 milions i l’ha deixat en aquests 7.349 milions d’euros, l’equivalent del 3,75% del PIB. En total estem parlant d’un 12% menys que la xifra calculada pel 2011. Per això, Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia, ha dit que en dos o tres mesos actualitzarà aquestes balances fiscals, fetes per l’SCPT, utilitzant les dades del ministeri acabades de publicar. I critica que el ministeri només utilitza la metodologia “càrrega-benefici per un prejudici estrictament ideològic”.

Mas-Colell critica el nou model per analitzar les balances fiscals

Si tenim en compte el dèficit fiscal en relació amb el PIB de cada comunitat o amb la seva població (PIB per càpita), veurem que Catalunya passa al tercer lloc de les comunitats amb pitjor tracte fiscal, ja que se situa per darrere de les Balears. Mentre el dèficit fiscal de Madrid és de 2.927 €, el de Catalunya és de 984 €.

El cas d’Extremadura és tot el contrari, ja que es beneficia del dèficit de les comunitats per rebre més diners, un total de 2.401 €.

Una altra dada interessant d’analitzar és la de les rendes de les autonomies (segona columna de la gràfica). Però no és una dada real, ja que no es tracta dels diners que generen les seves regions autonòmiques, sinó per tenir els nombres reals se’ls hi ha de restar aquells diners que els vénen donats per la distribució de les balances fiscals.

Així doncs, en el cas d’Extremadura, 2.401 € li arriben dels dèficits fiscals de les comunitats autònomes, i no són generats pel PIB per càpita deflactat per les PPA, com es veu en la columna. Per tant, els diners reals que genera com a comunitat són 16.454 € per càpita.

En el cas de Madrid, Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana el saldo total per càpita s’ha de sumar al PIB p.c. deflactat, ja que són els diners que perd injustament. Fent aquest càlcul es veu com Catalunya té un PIB per càpita superior al de les Illes Balears.

El cas utòpic de Madrid

Madrid es confirma com la comunitat autònoma amb més dèficit fiscal, de 19.015 milions d’euros, un 9,57% del seu PIB. I ha incrementat el seu dèficit respecte al 2011 en 2.292 milions. Aquestes dades poden semblar molt exagerades si les comparem amb el de les altres comunitats. Ara bé, Madrid presenta unes característiques diferents de les altres autonomies, i s’han de tenir en compte.

Per començar, tots els ministeris, altres institucions estatals i serveis centrals resideixen a Madrid, i tota la despesa administrativa que es fa a la capital es divideix per població, quan en realitat és Madrid la que es beneficia dels llocs de treball que es generen al voltant dels ministeris i de l’estructura de l’Estat central. Segons Mas-Colell “aquest sistema de càlcul sobreestima el superàvit fiscal de Madrid, ja que moltes des les despeses fetes a Madrid (per efecte a la capitalitat) no es computen en aquesta comunitat, sinó que es reparteixen en les altres”. De totes maneres, si Madrid presenta més dèficit fiscal en l’SCPT també respon al fet que és la comunitat més rica.

Inici » Historic » La balança fiscal del Govern: canvia de model per maquillar el dèficit català