CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Jeremy Corbyn, el laborista que fa tremolar l’stablishment financer Jeremy Corbyn, el laborista que fa tremolar l’stablishment financer

Jeremy Corbyn, el laborista que fa tremolar l’stablishment financer

Les principals propostes de Corbyn porten grans maldecaps a les elits financeres britàniques. S’ha convertit en el candidat “indignat” i ja hi ha qui el compara amb Pablo Iglesias i amb Syriza
EuropaZPortada DerechaZResto 25 September, 2015 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Jeremy Corbyn, el laborista que fa tremolar l’stablishment financer

El laborista Jeremy Corbyn ha irromput en la política anglesa com un huracà i ha posat a tot l’stablishment financer britànic en alerta. Ja fa molts anys que es dedica a la política, però des de mitjans de mes és el líder del Partit Laborista britànic. No té problemes per atacar a la classe política, es considera antimonàrquic, està a favor de nacionalitzar els ferrocarrils, el gas i l’electricitat i idolatra la figura d’Hugo Chávez. I a més de tot això, les seves crítiques a les mesures d’austeritat imposades per Europa i el seu suport a Syriza i a Podemos l’han convertit en el candidat “indignat” i el “Podemos britànic”.

Amb l’aclaparadora victòria de David Cameron a les passades eleccions de la primavera, la City de Londres, el centre financer més gran del món, les grans corporacions i els banquers ja es veien amb un mandat de 5 anys de consagració del neoliberalisme, amb retallades salarials a les classes baixes i mitjanes i pujades a les altes, menys impostos, i en definitiva, una austeritat feta a mida pel benefici dels rics. Ara però, amb l’arribada de Corbyn a la cúpula del Labour es reobriran debats que la dreta ja pensava que tenia consolidades, com les retallades massives de l’Estat del benestar o la creixent privatització de la sanitat i l’educació.

Quines són aquestes propostes revolucionàries que fan de Jeremy Corbyn la principal font d’esperança de les classes baixa i mitja del poble britànic?

  1. Fixar un salari màxim per als executius

Corbyn no s’ha conformat amb la pujada dels salaris mínims (a partir de l’1 d’octubre serà de 9,20 € pels més grans de 21 anys, 7 € pels que tinguin entre 18 i 20 anys, 5,20 pels treballadors menors d’edat, i 3,74 € pels aprenents), i ja en el seu discurs de nomenament va anunciar que fixarà un sou màxim, “perquè no pot ser que els banquers i alts executius necessitin primes milionàries per treballar mentre les dones de la neteja es moren de gana”. Proposa fer una auditoria a l’escala salarial de totes les empreses i que una comissió independent fixi el salari màxim.

Segons les xifres de l’Oficina Nacional d’Estadístiques el 2014 es van repartir en primes 58.000 milions d’euros. Això suposa quatre vegades les retallades a l’Estat de benestar que va imposar el Govern britànic. A més, mentre que un treballador britànic típic (sou de 38.000 €/any) se li’n va una tercera part del salari en impostos, un alt executiu d’una de les companyies incloses al FTSE (sou de 7 milions d’euros/any) té mecanismes fiscals per pagar a Hisenda un percentatge mínim dels ingressos.

  1. Alternatives a la política d’austeritat: el Banc Nacional d’Inversions i la flexibilització quantitativa popular

A les polítiques d’austeritat el líder laborista ha proposat dues alternatives. La primera és un Banc Nacional d’Inversions que es capitalitzi mitjançant la cancel·lació dels subsidis i de la desgravació fiscal del sector privat i que es dedicarà a invertir en projectes d’habitatge, transport, energies verdes o tecnologia. Aquesta no és una proposta nova ni extrema, però implica que l’Estat es responsabilitzi de muntar i mantenir aquestes obres i institucions públiques, que ofereixen grans avantatges per a la societat i no generen beneficis per l’empresa privada.

jeremy-corbyn_3341664b

Jeremy Corbyn, el líder laborista revolucionari

La segona és el que Corbyn anomena “flexibilització quantitativa popular”, que es tradueix en un programa d’infraestructures finançat pel Govern a partir de préstecs provinents del Banc d’Anglaterra, i no dels mercats de bons. D’aquesta manera s’evita que part dels diners que van a la “flexibilització quantitativa popular” (QE) vagin a parar a l’especulació per part de les empreses. Aquesta proposta no afegiria més deute al deute nacional, a diferència del QE, que està destinada a ser revertida, utilitzant els impostos per reunir els diners per alliberar els bons governamentals que manté el banc central. Amb la proposta de Corbyn els préstecs del banc central no seran reemborsats, per la qual cosa s’evita el problema.

  1. Una política exterior que promogui la pau

Corbyn és un activista antinuclear convençut, i ha assegurat que votarà en contra de la renovació de la flota de submarins nuclears del sistema Trident, un tema que tractarà el parlament en el proper any. És contrari al compromís que David Cameron ha agafat per protegir de les retallades els costos en defensa, mantenint-los per sobre del 2% del PIB.

D’altra banda el líder laborista defensa una “política internacional radicalment diferent” que estarà basada en “solucions polítiques i no militars”. D’aquesta manera s’oposa obertament a bombardejar contra l’Estat Islàmic a Síria i a Iraq, i té la intenció d’estudiar la conveniència d’abandonar l’OTAN.

  1. Que tothom tingui habitatges dignes

Si Corbyn arriba a primer ministre pretén que tota la població d’Anglaterra pugui gaudir “d’habitatges decents per tots en els sectors públics i privats” de cara al 2025. Ho farà a partir d’un programa de construcció de cases i fent un control dels lloguers. El dret a compra, fins ara només possible amb els lloguers públics, s’estendria també als privats, i això permetria als residents d’habitatges socials poder-los adquirir amb un descompte.

  1. No controlar les fronteres

El nou líder del partit laborista creu que el canvi demogràfic en les comunitats locals ha sigut molt beneficiosa pels joves perquè afavoreix “una millor comprensió de la resta del món”. Corbyn no vol tenir control a les fronteres malgrat que hi ha veus dins del partit que demanen reobrir el debat perquè creuen que s’hauria de reduir la immigració. La seva postura es basa en una possible pèrdua d’electors preocupats pel tema de la immigració de l’última dècada. Però Corbyn insisteix que els que van venir de la Segona Guerra Mundial han fet una enorme contribució.

Aquestes són només algunes de les proposicions que Corbyn ha anat explicant des que va ser candidat a liderar el partit laborista. De moment però, la resposta a les seves propostes respecte al paper de l’Estat i les millors formes de finançar les seves activitats ha estat el menyspreu, i això denota la perillosa satisfacció de les elits polítiques actuals.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies