CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Estat Islàmic segueix resistint a Mossul Estat Islàmic segueix resistint a Mossul

Estat Islàmic segueix resistint a Mossul

Amb uns 100.000 civils atrapats en la zona controlada pels terroristes, la batalla s’allarga i ja supera en duració la de Stalingrad, l’enfrontament més sagnant de la Segona Guerra Mundial i paradigma de les penúries del combat urbà
FocusMónZPortada DerechaZResto 23 June, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Estat Islàmic segueix resistint a Mossul

Estat Islàmic segueix resistint acorralat en la ciutat de Mossul, la població més gran que l’autoproclamat Califat ha mai ocupat (propera als dos milions d’habitants al 2014, en el moment de la seva captura).

Simultàniament, els terroristes han dut a terme atacs espectaculars contra les forces de seguretat, civils i emplaçaments històrics, tant a dins com a fora de Mossul. L’objectiu no només es intentar desviar atenció i recursos que els seus rivals dediquen a Mossul, sinó també dificultar la reconstrucció i estabilització definitiva de l’Iraq.

Per exemple, Estat Islàmic inicià el passat dia 21 de juny la destrucció de la simbòlica Gran Mesquita de al-Nuri, des d’on el proper dia 30 de juny farà 3 anys que el seu líder Abu Bakr al-Baghdadi proclamà el Califat. Un vídeo publicat per Al Jazeera sembla mostrar la voladura de la històrica construcció, amb el seu característic minaret inclinat.

Mapa d’operacions a Mossul durant el darrer mes. En vermell, la zona on resisteix Estat Islàmic. Font: ISW

Tot i que actualment els gihadistes controlen només una petita porció de la part històrica de Mossul, el Institute for the Study of War (ISW) calcula que uns 100.000 civils segueixen atrapats a l’interior del perímetre. Si bé les Forces de Seguretat Iraquianes (terme per a referir-se a les forces armades regulars, la policia i diverses milícies governamentals) han intentat establir corredors segurs per facilitar l’evacuació dels civils, Estat Islàmic ha disparat sense pietat als que intentaven escapar.

Fou a l’octubre passat quan les Forces de Seguretat Iraquianes, recolzades pels Estats Units i milícies kurdes i xiïtes enquadrades pel Iran, iniciaren la complexa operació per alliberar la ciutat.

Mossul, com Stalingrad?

Des del punt de vista estrictament militar, la batalla de Mossul demostra els horrors del combat urbà. A mode de comparació es pot considerar la batalla més sagnant de la Segona Guerra Mundial, que tingué lloc a Stalingrad (actualment Volgograd, al nord del Caucas). Les operacions contra aquesta ciutat per part de l’exèrcit alemany es prolongaren durant 7 mesos entre juliol de 1942 i gener de 1943. Tot i que en aquell cas els assaltants resultaren totalment vençuts, al quedar més de 200.000 homes encerclats dins de la ciutat, la batalla de Mossul supera ja en duració la Stalingrad: 8 mesos.

Tant a Mossul com Stalingrad, els defensors fan servir tàctiques semblants, aprofitant els mil amagatalls i vies que ofereix una ciutat mig derruïda, col·locant dispositius explosius improvisats, i menant en definitiva una resistència a ultrança. Per la seva banda, els atacants només poden beneficiar-se a dures penes de la seva tecnologia i organització superiors, i estan obligats a dur a terme una lenta i tediosa operació de neteja habitatge per habitatge. Només així es pot explicar el retard de les Forces de Seguretat Iraquianes i els seus aliats.

El paper clau de l’Iran

En el flanc sud de Mossul operen importants milícies xiïtes, amb presència d’elements i comandants de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran i del grup libanès Hisbol·là. De fet, en aquest front els milicians han fet durant els mesos de maig i juny importants progressos contra Estat Islàmic, arribant a la frontera amb Síria el dia 2 de juny. Dos dies més tard entraren a Baaj, l’antic refugi d’Al-Baghdadi.

Tot sembla indicar que, a canvi de la sang iraniana vessada en la lluita contra Estat Islàmic, l’Iran espera millorar la seva posició geoestratègica a la regió. Posicionant les seves milícies a la frontera entre Síria i l’Iraq, Teheran aconseguiria limitar el marge de maniobra dels Estats Units i els seus proxies. A més, l’Iran intenta aconseguir una posició de influència en la política domèstica iraquiana, especialment un cop el Califat sigui militarment derrotat del tot.

Mapa d’operacions a Mossul durant el darrer mes. En vermell, la zona on resisteix Estat Islàmic. Font: ISW

Imatge de portada: una escena del combat casa per casa que han de menar les Forces de Seguretat Iraquianes. Font: AFP Photo

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies