CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan la irracionalitat i la negror es fan política: el cas de l’alcalde de Cervera, Ramon Royes Quan la irracionalitat i la negror es fan política: el cas de l’alcalde de Cervera, Ramon Royes

Quan la irracionalitat i la negror es fan política: el cas de l’alcalde de Cervera, Ramon Royes

Editorial 26 May, 2017 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Quan la irracionalitat i la negror es fan política: el cas de l’alcalde de Cervera, Ramon Royes

Un fet s’ha produït aquesta setmana que, malgrat moure’s fora de la centralitat o centralisme barceloní, té importància en aquest país, cada vegada més marcat per una política de la intimidació i la censura, que tan bé representa la CUP, però que ha acabat per contaminar tot el medi social.

En aquesta ocasió l’atac afecta al bisbe de Solsona, Xavier Novell, i el seu principal executor és l’Alcalde de Cervera, del PDCat, amb d’un text  del bisbe  “L’amor que esdevé fecund“, comentant l’Encíclica Amoris Laeticia. Concretament el seu punt 175.

El text que ha provocat una mena de persecució diu així, citant al Papa: “Hi ha rols i tasques flexibles, que s’adapten a les circumstàncies concretes de cada família, però la presència clara i ben definida de les dues figures, femenina i masculina, crea l’àmbit més adequat per a la maduració del nen“. I afegeix, el bisbe: “Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà causa que…” -i torna a la citació del Papa- “en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada?” I acaba Novell: Recomano que tots els pares i mares, especialment aquells que esperin nous fills i /o esteu educant en la infància, llegiu amb atenció aquestes pàgines, les conversi i les usi per millorar en la tasca més important de la seva vida: ser pares.

Davant del text,  l’alcalde de Cervera Ramon Royes  ha anunciat  que plantejarà en el proper ple de l’Ajuntament la declaració del bisbe “persona no grata”. Vist el text i la reacció del paer, es manifesta una desproporció tan gran que només resulta explicable per prejudicis, per fets que no estan sobre la taula. És més, pensem que si la mesura es planteja al ple és possible una acció legal per part d’un tercer, perquè es obvi que les atribucions d’un alcalde i d’un ajuntament no son il·limitades, i la declaració de no grata a una persona per part d’una administració local incorpora uns costos, uns riscos, i una extralimitació potencialment condemnable en termes jurídics.

Aquesta gestió de censura i intimidació per part d’institucions públiques, senzillament perquè no comparteix un punt de vista,  només pot moure a preocupació,  perquè porta dins seu el germen del totalitarisme, que té com a premissa fonamental que només es pot dir allò que li agrada al poder. I encara és més cridanera la reacció si es considera que ve d’una municipalitat que promou com a màxima festa l’Aquelarre, una exaltació de les bruixes i el mateix Satanàs, el retorn a la negritud, que amb raó ofèn a molta gent d’aquest país; a uns per creences i a d’altres simplement per mal gust.

Cal afegir que aquest alcalde no procedeix de cap formació extremista, era de l’ex CDC, avui PDeCAT, i es va presentar com el candidat de “l’energia positiva”. Amb actuacions d’aquesta mena, que es van afegint a una llarga història d’altres fets, a qui li pot estranyar que la intenció de vot d’aquest partit sigui del 10% en l’última enquesta.

També és una clara demostració del fet que ens imposen uns límits tan estrictes en determinades qüestions, que la llibertat d’expressió no és un dret sinó una concessió. El cas del bisbe Novell és ben evident. No es pot parlar de les conseqüències de l’absència de la figura del pare, d’altra banda ben documentada científicament com a mínim des de la dècada dels noranta del segle passat. Ja no diguem, cosa que no esmenta el bisbe, la reflexió de sobre  les causes que determinen que entre un 2 i un 3% de les persones són homosexuals, al menys als països on es porten registres estadístiques, que bàsicament són occidentals. Preguntar-se per les causes ja és homofòbia. És el veto a tota  consideració científica, perquè la literatura en aquest camp és abundant (8870 documents científics en PDF en castellà  identificats pel cercador) Per exemple vegis http://historico.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/derhum/cont/56/pr/pr26.pdf    https://www.bioeticaweb.com/wp-content/uploads/2014/07/estudio-homosexualidad.pdf en llengua castellana, malgrat que la producció més important està en anglès. Més específicament sobre el paper del pare, per exemple, http://www.apsique.cl/book/export/html/158 entre moltes altres. No són documents ideològics sinó treballs des de l’àmbit científic

Potser caldria recordar-li a l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, que ja ha passat els temps en el que el poder declarava que la terra era plana, i el discrepant a l’exili.

CatDialeg.cat

  • CARLES

    27 May, 2017 #1 Author

    Molt bona reflexió

    Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies