CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La independència Stargate La independència Stargate

La independència Stargate

Definir el nou país català no té sentit si abans no explorem què ens succeirà en el túnel, i en quina situació estarem quan eixim d’ell
CatalunyaZPortada Derecha 6 October, 2017 Josep Miró i Ardèvol 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La independència Stargate

Recorda aquella pel·lícula i sèrie de televisió Stargate, el portal estel·lar? Feia possible passar instantàniament del nostre món a un altre de diferent. Doncs l’estratègia del “Procés” a la independència copia el model; es passa de la Generalitat a la Republicà en un “plis plas”. La realitat és tota una altra i la imatge que  millor la descriu és un túnel negre com una gola de llop. Es prejutja la llum al final però no es veu, i es desconeix l’estat del comboi “Catalunya” a la sortida.

Definir el nou país no té sentit si abans no explorem què ens succeirà en el túnel, i en quina situació estarem quan eixim d’ell. Per intentar esbrinar-ho res millor que cedir la paraula a una veu oficial del “Procés”: la del Consell Nacional per la Transició (CATN) i el seu  Informe sobre la Viabilitat Fiscal i Financera de Catalunya 2014.

La primera constatació rotunda que es desprèn d’aquest treball és que no viuríem millor, perquè la situació de la sanitat, l’ensenyament, la dependència, les de totes les prestacions, serien les de 2011, perquè aquest és l’any de la balança fiscal que el CATN utilitza per fer les previsions. Aquest escenari també significa continuar amb  impostos alts, i un elevat cost de  la Seguretat Social per a les empreses; 11 punts més que la UE.

Sobre aquella despesa del 2011 el CATN calcula els serveis que caldria afegir al ser un estat independent, i aquest agregat el resta del que deixaríem de pagar a l’Estat espanyol. Fa una hipòtesis minimalista de la despesa addicional; per exemple, només 123 milions per a justícia, i maximalista en els ingressos. El balanç és un teòric guany fiscal de 5.810 milions d’euros.

Un escenari que contemplés una millora real de les nostres condicions de vida seria aquell en el qual la despesa en serveis fos equivalent a la de la Unió Europea en termes de  percentatge sobre el PIB. Però aquesta ambició no seria possible perquè aleshores el dèficit seria tan espectacular com ho són 11.323 milions d’euros, el 5,82% del PIB. Si fóssim més modestos i volguéssim equiparar-nos a la despesa espanyola, el resultat continuaria sent negatiu en 7.184 milions d’euros, el 3,69% del PIB.

Un exemple ens ho mostra. A Catalunya els ajuts a la família i la natalitat signifiquen el 0,94% del PIB, a Espanya el 1,38%, i a la UE el 2,23%, quasi dues vegades i mitja més. Viuríem millor si ens equiparéssim, però això és el que no suma.

Però el càlcul del CATN era pel 2011. Quatre anys més tard el resultat és pitjor, perquè actualitzant la partida deficitària més important, la de les pensions, el dèficit ha crescut de 4.657 milions a 6.000 milions d’euros el 2015, reduint el guany fiscal calculat pel CATN fins els 4.378 milions d’euros, un 2,2% del PIB. Poca cosa per atrevir-nos amb el túnel. És clar que si volem equiparar-nos amb la despesa espanyola, com he apuntat abans, la pèrdua fiscal es dispara fins els 8.526 milions, i arribaria als 12.666 milions si l’equivalència fos amb Europa.

Per augmentar el guany català, el CATN fa una operació vàlida en el marc de la teoria de la balança fiscal però que suporta malament la realitat. Considera que com Catalunya no hauria d’aportar la part del finançament del dèficit pressupostari de l’Estat, caldria afegir  7.184 milions al guany fiscal. Però en contrapartida hauríem d’assumir una part de l’endeutament de l’estat, més el propi de la Generalitat, una xifra que oscil·la en relació al 2015 entre el 110 i 124% del PIB català. Com a mínim uns 213.000 milions. El nou estat naixeria més endeutat que l’espanyol, amb el handicap que el deute públic català té la qualificació d’“escombraria”. Quin seria el cost d’aquest endeutament? Només en interessos uns 6.400 milions, més les corresponents amortitzacions. En el millor dels casos el total depassaria els 10.000 milions. La previsió del CATN contempla només 2.397 milions per interessos, i el balanç de tot plegat deixa en res el guany de no contribuir al dèficit de l’Estat.

Per si el panorama no fos prou negre, el CATN afirma que “la Generalitat tindria unes necessitats de finançament mensuals d’entre uns 4.500-5.000 milions d’euros” per “fer front al pagament dels salaris dels funcionaris, les pensions i les prestacions d’atur i les despeses corrents de la Generalitat”, si bé confia que la necessitat es limitarà a “pocs mesos” fins assolir el “ple rendiment” de la nova hisenda de la República catalana. I quants mesos significa obtenir un rendiment del 100%, un objectiu ple de complicacions polítiques, sis, dotze? Doncs costaria entre 27.000 i 54.000 milions, entre el 13,9% i 27,8% del PIB català!

I tot això sense considerar complicacions raonables, un petit efecte frontera sobre el PIB, algunes deslocalitzacions, poc temps per adequar la República a la UE, res catastròfic però que resta.

Tot plegat no és gens clar i no ho és perquè la situació de sortida és pèssima, i el camí un error clamorós.

Article publicat a La Vanguardia el 21/12/2015

 

Josep Miró i Ardèvol

és membre del Consell Pontifici pels Laics, president d'e-Cristians, editor de Forum Libertas i col·laborador a La Vanguardia de Barcelona

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies