CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Independència i República Independència i República

Independència i República

Era idoni utilitzar la paraula “república” en la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre? Està relacionat amb algun eix ideològic?
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 20 June, 2017 Joan B. Gavaldà i Moran 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Independència i República

El divendres 9 de juny, el President de Catalunya va anunciar, no convocar, que l’1 d’octubre d’enguany tindria lloc l’esperat referèndum sobre la independència de Catalunya. La compareixença també va servir per anunciar la pregunta pactada entre tots els actors polítics que donen suport al govern. “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?“.

A banda de les previsibles declaracions i argumentacions de cada portaveu dels partits polítics, tant catalans com espanyols, així com dels tertulians i/o opinadors sobre si és legal o no el referèndum; des de la banda sobiranista, es van alçar algunes veus que començaven a furgar sobre la idoneïtat o no d’haver incorporat la paraula “república” a la pregunta, perquè semblava un pleonasme. En el marc internacional, la forma política d’un estat democràtic, si no és una monarquia, només pot ser una república, no?

Sobre estar a favor o no d’incloure “república” a la pregunta, va haver una corrent d’opinió que ho associava amb l’eix ideològic dreta/esquerra del sistema polític català. Per exemple, al programa de RAC1 dirigit i conduït per Joan Maria Pou, “No ho sé”, el passat 12 de juny, em va desconcertar la rotunda alineació de tots els analistes de l’actualitat d’aquell vespre, amb el periodista Jordi Mercader liderant el discurs, de que el concepte de república era patrimoni de l’esquerra i no pas de la dreta. Em va sorprendre que l’únic que dubtés d’aquesta teoria fos en Pou, i que la resta ho argumentés retrocedint i apel·lant a la memòria de la 2a República espanyola enderrocada pel Dictador Francisco Franco.

Al seu discurs hi havia una associació d’idees entre dreta política, catolicisme, antirepublicanisme i monarquia. Del relat es desprenia que totes elles anaven agafades de la mà. I jo des de casa pensava: “no s’obliden de Carrasco i Formiguera?”.

Un catòlic no pot ser republicà? Repassant els principis i valors bàsics republicans com són: democràcia, igualtat, llibertat, equitat i independència en la separació de poders; ni són contradictoris amb el que hom entén com “la dreta política”, ni amb el cristianisme.

Per tant, amb aquestes conclusions i deixant de banda tant l’eix ideològic com les creences religioses, ens podem seguir preguntant el perquè apareix “república” a la pregunta del referèndum.

Altres opinadors i analistes polítics acaben defensant l’opció molt més primària, al·legant que ERC ha imposat el seu relat republicà al PDeCAT. Però els fets i les paraules escrites ho desmentirien. El document fundacional del PDeCAT defensa que “L’Estat ata en forma de república ha de néixer de la voluntat majoritària de la ciutadania favorable a la independència del nostre país“. Ailàs! Llavors, tant ERC com PDeCAT es defineixen com a republicans.

Si tots dos són republicans, hem de tornar al inici de la discussió i creure que és simplement un pleonasme? Doncs no. La teoria que defenso es basa en una certa astúcia dels redactors per haver introduït la paraula “república” ja que aquesta apunta directament als Comuns.

Si partim de la hipòtesi bastant estesa que la base electoral de Catalunya en Comú són antimonàrquics, això fa que prefereixin la república com a forma de govern de l’estat. Tot i la complexitat del moment, actualment sembla més plausible que Catalunya esdevingui independent abans que l’Estat espanyol es converteixi en una república. Amb aquest raonament, per un comú, la pregunta del referèndum es passa a llegir com: Voleu seguir al Regne d’Espanya o construir la República de Catalunya?

De manera que sí, acceptant aquesta teoria podem dir que incloure “república” dins la pregunta del referèndum, previst per l’1 d’octubre, és una picada d’ull cap a l’electorat dels comuns més prorepublicans per tal que participin al referèndum i, de pas, els màxims possibles responguin afirmativament. Tot per superar els 2.344.828 electors que van votar al Procés Participatiu de 2014, els 1.897.274 que van votar Sí+Sí, i els 1.966.508 votants de JxSí+CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Joan B. Gavaldà i Moran

Joan B. Gavaldà Moran (Cornellà de Ll. 1971) és Tècnic de l'Administració Pública, Gestor administratiu col·legiat i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Oberta de Catalunya. Activista i col·laborador en diferents associacions sociopolítiques de Cornellà de Llobregat.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies