Impostos municipals i escoles cristianes

Recentment s’ha esbombat en els mitjans de comunicació la Sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 27 de juny de 2017, en relació al litigi que es manté entre les Escoles Pies i l´Ajuntament de Getafe en un jutjat espanyol, per un Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) amb un import de 23.730,41 euros. Aquest tribut ve meritat alhora per l´ampliació arquitectònica del saló d’actes de l’esmentada escola, destinat a reunions, cursos i conferències, per encabir 450 nous seients.

La resolució jurídica comunitària que és prejudicial, és a dir, demanada pel  propi jutjat espanyol abans de sentenciar,  manifesta la seva preocupació davant el supòsit que l’exempció de l’ICIO atorgada a l’Església Catòlica en relació a immobles afectats a activitats econòmiques, pugui constituir un ajut d’Estat distorsionador del lliure mercat comunitari. Es a dir, el Tribunal pondera jurídicament l’efecte que pot provocar en el flux comunitari del “mercat d’estudiants” el fet que unes escoles d’un país puguin ser ajudades indirectament pel seu Estat.

La primera reflexió que ens pot atraure l’atenció és considerar com “amenaçant” per al lliure mercat,  una exempció d’impostos municipals a les escoles d’un país. ¿De veritat algú es pot arribar a pensar seriosament que si les escoles cristianes d’un país estan exemptes de pagar impostos locals… els estudiants europeus es matricularan més en les escoles d’aquest país per ser més econòmiques? En el fons estem davant d’una prova més del paroxisme jurídic i de la saturació legal que malauradament està assolint la UE.

Pel que fa a les Escoles Pies en qüestió la mateixa sentència comunitària no preveu que passi res greu, doncs el tribunal manifesta que si l’exempció fiscal és considerada com un ajut d’estat, només tenen rellevància les quantitats que superin els 200.000 euros en tres anys, tal i com preveu el Reglament 1998/2006 de la Comissió.

Per altra part aquesta sentència (que en català podríem dir de ni fu ni fa) sí que ha esperonat el comportament infantil en termes jurídics, a partits polítics com les CUP, el PEDeCAT, el PSC i ERC, a fi i efecte de procurar en alguns Ajuntaments, la reclamació a les escoles cristianes d’un altre impost municipal totalment diferent al que recull la sentencia: l´Impost sobre els Béns Immobles (IBI).

En aquest sentit cal dir que el tema està blindat jurídicament a favor de les escoles cristianes, i els Secretaris i els Interventors dels Ajuntaments ho saben prou. La Llei 49/2002 del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives explicita que les escoles cristianes, així com les escoles evangèliques o israelites, les instal·lacions de les quals siguin destinades a l’ensenyament o altres activitats econòmiques auxiliars, estan exemptes de l´IBI, estigui o no concertada l´activitat escolar. Així de senzill !

Inici » Historic » Impostos municipals i escoles cristianes