CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les importants llacunes de la política exterior post-Brexit del Regne Unit Les importants llacunes de la política exterior post-Brexit del Regne Unit

Les importants llacunes de la política exterior post-Brexit del Regne Unit

Boris Johnson esbossa per primer cop la política exterior del govern britànic de Theresa May. Les seves prioritats semblen incompatibles amb les de la UE i dels Estats Units
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 5 December, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les importants llacunes de la política exterior post-Brexit del Regne Unit

“Aquest any hem fet, com fem periòdicament, quelcom que ha sorprès els nostres amics i rivals. Hem votat marxar de la Unió Europea”.

Boris Johnson, el controvertit ex-alcalde de Londres, pronuncià el passat divendres 2 de desembre el seu primer discurs públic com a Secretari pels Afers Estrangers i de la Commonwealth, equivalent a ministre d’afers exteriors. En ell esbossà les prioritats del govern de Theresa May per a política exterior.

Johnson volgué desmarcar-se des del primer moment dels crítics que atribueixen el resultat del referèndum a una voluntat d’aïllar-se de la resta del món. Segons ell, l’Estat-nació pot ser l’actor clau del el segle XXI, i afirmà que això és totalment compatible amb mantenir una mirada oberta al món.

El Regne Unit “refusa ser definit per aquesta decisió”, emfatitzà Johnson.

El ministre presentà el terme “Global Britain”, que emprà diverses vegades, per a referir-se a la visió del govern en matèria de política exterior post-Brexit. Però al mateix temps, adoptà una posició defensiva contra aquells que diuen que Gran Bretanya és massa petita per tenir un paper rellevant en el món.

Johnson volgué deixar clar a través d’arguments vagues que Regne Unit té un paper prometedor després del Brexit: “estic impressionat per com la gent d’arreu del món espera un lideratge del Regne Unit, un compromís del Regne Unit”.

Una posició respecte Europa ambigua

Johnson equiparà el procés de integració de la Unió Europea amb el de unificació dels estats alemanys en l’Alemanya moderna a la segona meitat del segle XIX. Segons ell, la unió duanera europea no és altre cosa que un Zollverein, la unió duanera del nord d’Alemanya, i que fou l’embrió de la unificació duta a terme per Bismarck més tard. De la mateixa manera, doncs, la intenció de la Unió Europea seria convertir-se en un sistema de govern federal.

De fet, la posició del govern britànic respecte la Unió Europea desperta molt dubtes: Johnson afirmà que el Regne Unit vol “recolzar el projecte de la UE, però sense formar part del cos principal de l’Església”. Més enllà del que pugui significar aquesta estranya afirmació exactament, molts dirigents europeus ja han afirmat que la UE no és en absolut partidària d’un Brexit tou.

Regne Unit s’intentarà desesperadament aferrar als Estats Units

Johnson feu nombroses referències als Estats Units, “el nostre aliat americà”. Afirmà que Gran Bretanya i Amèrica comparteixen una visió de governança mundial basada en “institucions genuïnament globals”, en el que semblà una recriminació al suposat tancament de la UE.

També a l’Orient Mitjà, referència directa a l’estimadíssima Washington: “hem de afrontar l’amenaça d’Estat Islàmic colze amb colze amb Amèrica”. Sembla, doncs, que el govern britànic buscarà recolzar-se a tot preu en el suport del seu aliat més poderós i “especial”. No obstant, diversos experts i diplomàtics han argumentat que els Estats Units perdrà bona part del seu interès en la seva “relació especial” amb el Regne Unit quan el país surti de la UE.

Però Johnson i May ho intentaran. En matèria de defensa, “la resolució de complir amb les nostres obligacions dins l’Aliança Atlàntica és indestructible”. Tot sigui dit, el Regne Unit és un dels 5 països de l’OTAN que compleix amb el requisit de dedicar el 2% del seu PIB a la defensa.

En aquest punt, Johnson volgué guinyar l’ullet a Trump donant-li la raó que no pot ser que els europeus tan sols contribueixin en un 30% al pressupost total de defensa de l’OTAN.

Respecte la política amb Rússia, Johnson prengué de nou la posició nord-americana al peu de la lletra i afirmà que en les condicions actuals (annexió de Crimea i atacs aeris a Àlep), Gran Bretanya no pot “normalitzar les relacions” amb Moscou.

Imatge de portada: Boris Johnson i la Primera Ministra Theresa May. AFP/Getty

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies