CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Qui ha guanyat a França? Qui ha guanyat a França?

Qui ha guanyat a França?

Editorial 8 May, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Qui ha guanyat a França?

Macron, evidentment, i per un ampli  66%, malgrat  que aquesta xifra emmascara moltes debilitats. Ha guanyat el candidat dels bohemis burgesos, els “bobos”, tremendament d’esquerres pel que fa al verbal, encantadorament liberals pel que fa a l’econòmic, excepte si obtenen els seus elevats ingressos en sectors com els culturals, molt vinculats a la regulació i ajudes estatals. Un “bobo” pot ser un assessor financer o un promotor cultural, i a ambdós els uneix un mateix estil de vida. Com deia un d’ells referint-se a Macron  “per fi hem pogut votar algú de dretes en l’econòmic, i d’esquerres en el social“, però atenció que aquí el concepte de “social” és equívoc . No es refereix a la justícia sinó a la concepció i cultura moral. D’esquerres en aquest cas vol dir cosmopolites, consumidors de productes ecològics, partidaris del transhumanisme que consideren que el matrimoni homosexual, la manipulació genètica, els ventres de lloguer i l’avortament a la carta, constitueixen grans conquestes de la humanitat. Aquest és el nucli dur de Macron, el 25% de la població. Persones de bons ingressos -París Centre l’ha votat en massa- i titulacions superiors, que veuen el món com un lloc global, que coneixen millor Londres i New York, que Albi o Perpinyà, i que senten un notable desinterès, quant no menyspreu, pels seus conciutadans, de les Frances de províncies, la catòlica o la insubmisa.

En realitat, invocant l’antifeixisme han evitat el diagnòstic del problema: ¿Per què Le Pen aconsegueix que la votin un de cada tres francesos, i que el seu partit sigui el primer de França? Des de quan el bressol de la República Francesa s’ha tornat tan “feixista”? Millor encara: Per què?

Siguem francs: Macron  ha guanyat perquè prèviament els mitjans de comunicació amb l’ajuda fiscal es van encarregar de liquidar al realment favorit, Fillon, per un pecat legal que va cometre juntament amb molts altres diputats: contractar un familiar, sota la presumpta acusació que aquest familiar -la seva dona- no treballava. I aquí la pregunta de la campanya de publicitat d’una coneguda asseguradora és obligada “per què a mi?”. Això i que el seu adversari fos Marie Le Pen.

La jugada mestra estava consumada: Macron era el president de França a partir de la liquidació de Fillon.

En aquest nou món francès res és el que era, com tampoc ho és aquí. Els tres grans grups socials, burgesos, menestrals i obrers, cadascun d’ells portadors d’una determinada visió del món, és a dir, posseïdors d’un marc de referència col·lectiu que permetia uns acords fonamentals, han estat substituïts, primer per una estratificació una mica simple sobretot referida als ingressos: classe alta, mitjana -la més abundant- i baixa. Però això al seu torn ha evolucionat, s’ha atomitzat en conjunts de hiperindividualisme i avui el mapa social és un altre. A la cúspide es troba el que Emmanuel Todd qualifica de oligarquia de masses, aquell conjunt de població d’estudis superiors, bons ingressos i visió cosmopolita i progre, l’elit. La població low cost, una classe mitjana apanyada, que simula una vida que s’assembla a l’elit, però que en realitat funciona com una massificació proletària, i qui hagi estat en un aeroport gran especialitzat en vols d’aquest tipus, com la Terminal 2 a l’aeroport de Barcelona, ​​tindrà una viscuda imatge de a què ens referim, el precariat i els marginals.

Macron és president. Per a qui governa és bastant clar, excepte per als que volen enganyar-se. Ara el decisiu serà amb qui pot fer-ho, perquè d’entrada es perfila una presidència feble, tot el contrari del que volia la reforma de la V República realitzada per de Gaulle. D’aquí a una futura crisi institucional hi ha un pas, i faria bé la UE, si és que és capaç, de no donar per  tancada la crisi, sinó simplement camuflada. Tot depèn ara d’amb qui podrà cohabitar el futur govern i de si venint de l’elit cosmopolita, sap governar per a la majoria.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies