CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Guillermina Coll: una ballarina lluitadora per la seva passió Guillermina Coll: una ballarina lluitadora per la seva passió

Guillermina Coll: una ballarina lluitadora per la seva passió

Ha estat Premi Nacional de Cultura 2015 “per la seva significativa aportació a la dansa catalana i al seu ensenyament”
CulturaZResto 3 April, 2015 Andrea Ripoll Estruch 1
1 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Guillermina Coll: una ballarina lluitadora per la seva passió

La ballarina Guillermina Coll ha guanyat el Premi Nacional de Cultura 2015. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va anunciar el divendres passat els guardonats d’enguany, que engloben aquelles personalitats, entitats o institucions catalanes que han contribuït o contribueixen a la cultura de Catalunya.

La ballarina Guillermina Coll (Barcelona, 1951), cap de l’àrea de pedagogia del Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre i professora de l’IT Dansa, va formar part de la creació de l’Associació de Professionals de la dansa de Catalunya (APdC). Durant la seva carrera professional ha destacat com a primera ballarina del Gran Teatre de Liceu, solista del Ballet de Valònia i del Reial de Flandes, i ha dirigit Dart Companyia de Dansa.

D’altra banda, també ha estat directora de l’Escola d’Ensenyaments Secundaris i Artístics /Conservatori Professional de Dansa i, entre el 1967 i el 1987, ha estat guardonada amb diversos premis de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Una vocació: “des de la primera experiència ja no m’he cansat mai de ballar”

La Guillermina sempre ballava al so de la ràdio que tenia posada la seva mare. La mare no va voler que es frustressin les aspiracions artístiques de la seva filla, com li va succeir a ella, per això la va apuntar a classes de dansa. En aquell moment va ser quan la dansa es va convertir en la vocació de la Guillermina. Des d’aleshores, “ja no m’he cansat mai de ballar”, afirma.

Després d’estar a l’escola de Joan Magrinyà va començar a formar part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu. A mitjans dels anys 70, degut a la situació desfavorable dels ballarins i ballarines, el Liceu depenia de la temporada de les òperes. “Durava 4 mesos a l’any. Jo necessitava treballar, però a Espanya no hi havia cap companyia nacional”, assegura la Guillermina. És per això que va decidir marxar a Bèlgica, ja que veia que no podia desenvolupar-se com a ballarina a Espanya. D’aquesta manera, va entrar com a solista al Ballet de Valònia i al Real Ballet de Flandes.

010415 guillermina cooooll

Un sector marginat

Des de fa anys fins l’actualitat, molts ballarins i ballarines es veuen obligats a sortir d’Espanya per a formar-se com a intèrprets. Tant Espanya com Catalunya tenen uns pressupostos de Cultura molt limitats. La dansa és un dels sectors que més hi pateixen les conseqüències. En Chevy Muraday, premi Nacional de Dansa (2006), ho confirma: “recordo les meves primeres produccions en les quals tenia vestuari, escenografies i assistents que m’ajudaven”. I conclou: “ara només tinc retalls i ens plantegem els espectacles dient de fer-los sense vestuari, sense decorats, sense tècnics de so, etcètera.”

Tot i la problemàtica econòmica, els que formen part del món de la dansa saben que no només hi ha aquesta dificultat, sinó que el gran públic no comprèn la dansa. Guillermina raona a la revista digital Dones el perquè d’aquesta incomprensió dient que “en l’època de la dictadura no es podien fer segons quines coses (…) Vam passar de veure ballarines amb tutú a veure gent tirant-se per terra, embrutant-se, a vegades despullats…”. I acaba concloent que “ens vam saltar un període d’assimilació i consolidació. La gent del públic es va tirar endarrere”.

El futur dansaire

La Guillermina Coll exposa dos elements fonamentals que creu que són els necessaris per enfortir el sector de la dansa a Catalunya. Per una banda, assegura que cal crear un referent, una companyia nacional com la que ja té Madrid. Per l’altra, creu necessari que existeixi una assignatura de dansa a les escoles, ja que es podria contemplar com “una part més de la vida, que malgrat que no hagi de servir necessàriament perquè la persona s’hi dediqui, estaria a l’abast de tothom”, argumenta la ballarina.

En relació amb el punt anterior, Coll dóna gran importància al fet que un mateix esculli fer el que desitja fer, “amb allò que un es podrà desenvolupar i amb el que pots aportar alguna cosa al món”. Assegura: “jo he estat molt feliç ballant, i he passat moltes penúries, però ho accepto”.

Andrea Ripoll Estruch

Periodista. Redactora de CatDiàleg. Per a mi el periodisme és el conjunt de persones que ens ajudem a transformar un impuls centrífug en un treball per mirar millor la realitat.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies