CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El govern posa en marxa la maquinària de la desconnexió El govern posa en marxa la maquinària de la desconnexió

El govern posa en marxa la maquinària de la desconnexió

Les filtracions de les lleis de referèndum i desconnexió mostren que el govern es basa en les resolucions de l’ONU i la Haia i que pretén crear la Constitució a partir de processos participatius
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 3 July, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El govern posa en marxa la maquinària de la desconnexió

Aquesta setmana ha començat amb moltes novetats pel que fa a les lleis que el govern de la Generalitat està creant per aconseguir la ruptura amb l’Estat espanyol. D’una banda, La Vanguardia ha aconseguit accedir a un dels esborranys finals de la Llei del referèndum, que JxSí i la CUP tenen intenció de presentar demà al Parlament. I de l’altra, El País ha tornat a filtrar un nou esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica, és coneguda com la llei de desconnexió.

Segons aquest nou document al qual ha tingut accés El País, la Generalitat proposaria en el seu full de ruta que la futura Constitució de la República catalana sigui redactada a través d’un procés assembleari de base participativa ciutadana. L’esborrany recull que a partir de l’1 d’octubre, si guanya el ‘sí’, es plantejarà un debat assembleari i social durant sis mesos. Un període “de base ciutadana, transversal, participativa i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República”. Aquest temps es dividirà en tres fases contemplades a la llei: “una primera, de procés participatiu; una segona, d’eleccions constituents i d’elaboració d’una proposta de Constitució per part de l’Assemblea constituent; i una tercera, de ratificació de la Constitució per mitjà d’un referèndum”.

La redacció d’aquest esborrany ha estat formulada pel president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull (PDECat) i per la secretària general d’ERC i portaveu de JxSí al Parlament, Marta Rovira.

Aquest segon document retalla totes aquelles qüestions més compromeses, com la llengua. I per tant es limita a establir amb tot detall el procés d’elaboració de la Constitució. Però tal com està plantejat, més que 6 mesos es necessitarien com a mínim entre un any i mig i dos anys. I és que un cop s’hagi ratificat la Constitució per mitjà del referèndum, seria necessari fer de nou eleccions parlamentàries per escollir govern. Tot plegat un procés molt i molt llarg.

Les dificultats d’aquest model de participació

El problema d’aquest model de participació és que les minories més actives són les que aconsegueixen portar la veu cantant en tots els processos. L’exemple més clar és el de la CUP, que és qui marca l’agenda del govern, malgrat tenir una minoria parlamentària evident. Probablement la fórmula més justa per garantir la màxima participació en condicions de màxima igualtat pels ciutadans, seria el sistema inventat pels grecs de deixar-ho a l’atzar. Un sorteig a través del qual es pot aconseguir una mostra representativa del conjunt de la societat. Estadísticament, si la mostra és prou àmplia, l’atzar i un seguit de paràmetres (distribució per edat, sexe o ingressos, nivells de coneixement, confessionalitat…), poden aconseguir la representació més fiable de totes.

A partir d’un primer bloc escollit, només caldria comprovar que la mostra és real, i si no és així, eliminar per sorteig aquells barems sobrerepresentats i afegir-ne (també per sorteig) aquells que ho estiguin menys.

La llei del referèndum

Per la seva banda, la llei del referèndum que ha revisat La Vanguardia, deixarà en segona línia la llei de transitorietat. Aquesta llei no només regularà els aspectes del dia de la consulta, sinó que buscarà justificar la via unilateral emparant-se en resolucions de l’ONU i la Haia, presentant-la com a “resposta democràtica a la frustració generada per l’últim intent” d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol, que “va representar l’Estatut d’Autonomia del 2006”.

Segons aquesta llei, l’autodeterminació no és només un dret de les excolònies, sinó que és quelcom generalitzat. Faltarà veure si aquest argument és vàlid o si no el reconeixeran. El que sí que és cert és que les independències es reconeixen com un fet fàctic, s’estigui d’acord o no amb el marc jurídic previ. Primer cal aconseguir la independència, i un cop resolt aquest tema, aleshores es resoldrà a favor. Però la principal dificultat passa per aconseguir-la.

Amb tot plegat, el que està clar és que la llei del referèndum anirà abans que la llei de desconnexió. El dubte passa per saber si aquesta segona llei es farà conèixer abans de l’1 d’octubre o no. Segurament no es farà pública, a no ser que hi hagi alguna situació que requereixi la seva necessitat, com podria ser la no realització del referèndum per incompetències del mateix govern (com no aconseguir les urnes).

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies