CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Georgina Crespo, de la Fleca Balmes: “el pa de Sant Jordi havia de parlar per si sol” Georgina Crespo, de la Fleca Balmes: “el pa de Sant Jordi havia de parlar per si sol”

Georgina Crespo, de la Fleca Balmes: “el pa de Sant Jordi havia de parlar per si sol”

És la quarta generació d’una família que s’ha dedicat tota la vida a elaborar pa. A la següent entrevista ens explica l’origen del pa de Sant Jordi, creat pel seu pare fa 25 anys
CulturaSocietatZResto 23 April, 2015 Andrea Ripoll Estruch 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Georgina Crespo, de la Fleca Balmes: “el pa de Sant Jordi havia de parlar per si sol”

La Georgina Crespo (Barcelona, 1981) treballa a la Fleca Balmes amb el seu pare Eduard Crespo. Aquesta advocada que va canviar els despatxos per l’obrador, és la quarta generació d’una família dedicada a elaborar pa. La Fleca Balmes té més de 100 anys d’història. Va ser fundada el 1908 pel Manuel i la Blasa a Gràcia. El 1912 es va traslladar al carrer Balmes n.156. L’Eduard, nét del fundador, és l’autor del pa de Sant Jordi, pel qual li van entregar la Insígnia d’Or del Gremi. Aquest professional va desenvolupar la seva creació incorporant diferents fórmules amb diferents cereals i formes. La Fleca Balmes destaca per la seva tradició a l’hora de fer el pa i per la seva creativitat i innovació. Parlem amb la representant de l’última generació d’aquesta botiga històrica.

El teu pare va ser el creador del pa de Sant Jordi, va sorgir com a una iniciativa personal?

El Gremi de Flequers de Barcelona volia crear algun producte pel dia de Sant Jordi i com que el meu pare sempre ha estat inventant i fent pans diferents, li van proposar a ell que creés alguna cosa que lligués amb aquest dia. L’objectiu era que les fleques tinguèssim presència en una festivitat rellevant per Catalunya, per això el pa havia de parlar per si sol. Havia d’estar lligat amb Catalunya i la Diada, d’aquí que el meu pare proposés aquest pa, que quan el talles pots apreciar la senyera.

“Sobrassada, formatge i nous… els colors de la senyera”

Pa de Sant Jordi, 27 anys d'historia

Pa de Sant Jordi, 27 anys d’historia

Què ens pots dir de’aquest pa?

És un pa salat, de textura suau, que es pot menjar sol, ja que és molt complet i amb ingredients que es conjuguen molt bé entre si o acompanyant algun àpat si es desitja. El pa està fet de sobrassada, formatge i nous. Es van escollir aquests tres ingredients perquè visualment concorden amb els colors de la senyera de forma natural. El meu pare volia, per sobre de tot, que fós natural i no portés colorants. A més, Els ingredients lliguen i mariden molt bé junts.

En l’actualitat, seguim fent el pa com el primer dia i sense escatimar en matèria primera. Ser fidels a la recepta original i treballar amb productes de bona qualitat és la clau. No sabem si tothom segueix la recepta al peu de la lletra, però nosaltres sí. Creiem que és una recepta molt rodona i molt ben trobada com perquè sigui necessari fer modificacions.

Creus que comprar el pa de Sant Jordi s’ha convertit en una tradició obligada pels ciutadans de Catalunya? 

Potser no diria obligada, però sí que diria que cada any la gent té més present comprar les tres coses: el llibre, la rosa i el pa.

Només es ven per Sant Jordi?

A la Fleca Balmes només el venem per Sant Jordi. Hi ha fleques que el venen també per la Diada de l’11 de setembre.

Llavors, heu notat una evolució de les vendes d’aquest pa des de la seva creació?

Sí, absolutament. Com en tot, la gent ho ha de conèixer i avui dia se sap de sobres què és el pa de Sant Jordi, i de què està fet.

“Volem que el pa que elaborem senti bé i que tingui una bona durada”

Georgina Crespo i Eduard Crespo, la Fleca Balmes

Georgina Crespo i Eduard Crespo, la Fleca Balmes

Parlem de la situació del sector. La “guerra del pa”, que va tenir lloc fa uns anys, va evidenciar els dos models de fleques que conviuen en l’actualitat. Vosaltres feu el pa artesanalment, quins reptes planteja aquest model de negoci?

No perdre de vista les bases d’aquest ofici. No rebutjar les millores tecnològiques que fan més fàcils el dia a dia, però sense alterar el seu procés. No tenim pressa a l’hora de produir i no escatimem a l’hora de comprar les nostres matèries primeres. Volem que el pa que elaborem senti bé als nostres consumidors i que, gràcies a la massa mare i llarga fermentació, tingui una bona durada. Això afecta el preu final del pa, ja que el pa industrial, que envelleix ràpid i no té gust, a la força ha de sortir més econòmic, ja que el seu principal objectiu és produir molt en molt poc temps.

Representes la quarta generació de flequers del vostre establiment. Quins consideres que han estat els principals canvis que ha experimentat el negoci?

Des que vaig començar fins al dia d’avui, he notat que ha anat augmentant molt l’interès i les vendes de pans elaborats amb farines diferents del blat comú, com pans elaborats amb kamut, espelta, sègol, fajol, tritordeum.

“Estem tots tornant als orígens. Volem controlar molt el que mengem”

"És una realitat que el pa artesà senti millor i produeix digestions pesades"

“És una realitat que el pa artesà senti millor i produeix digestions pesades”

Com veus el futur del sector?

Sóc positiva vers el pa artesà. No dubto que continuarà havent-hi pa industrial, que es continuarà venent als supermercats o a les benzineres, i que la gent el continuarà comprant, però també crec que el pa artesà ha resorgit per quedar-s’hi. Mai li hem donat la importància que té, sempre hem tingut pa a sobre la taula, però sense més importància. Ara, cada vegada més, li estem donant el lloc que hauria d’ocupar i es mereix, fins al punt d’interessar-nos de com el podem maridar amb diversos aliments. Estem tots tornant als orígens. Volem controlar molt el que mengem. Volem seguir una dieta saludable i, per això, cada vegada més, els nostres clients ens pregunten si tenim obrador, si fem el pa al nostre propi establiment, si utilitzem llevat mare… El pa d’abans, el pa fet com el feien els avis, el pa elaborat amb llargs reposos, matèries primeres de bona qualitat i estimant l’ofici, està d’actualitat. Això no és perquè sigui una moda, sinó perquè és una realitat que el pa artesà senti millor i no produeix digestions pesades.

 

Andrea Ripoll Estruch

Periodista. Redactora de CatDiàleg. Per a mi el periodisme és el conjunt de persones que ens ajudem a transformar un impuls centrífug en un treball per mirar millor la realitat.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies