CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Qui és qui al gabinet de Donald Trump? Qui és qui al gabinet de Donald Trump?

Qui és qui al gabinet de Donald Trump?

Trump ja té el govern d’Estats Units format. S’ha rodejat de militars, polítics, milionaris i banquers. Aquests són els seus homes
FocusMónZPortada DerechaZResto 21 December, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Qui és qui al gabinet de Donald Trump?

S’havien fet moltes especulacions sobre quins serien els homes que acompanyarien a Donald Trump en la seva aventura per la Casa Blanca. Finalment, el president dels Estats Units ha anat revelant quins seran els noms de confiança que conformaran el seu gabinet. Un equip molt aliè a la política, tret dels seus assessors més propers, que està format per radicals ultraconservadors, generals i multimilionaris. De fet, es calcula que sumant la fortuna dels membres del nou executiu, estimada en uns 35.000 milions de dòlars, es podria superar el PIB de països com Bolívia, Paraguai, Letònia o Camerun.

Trump va fer la seva campanya assegurant als obrers del país que lluitaria contra els abusos de les elits econòmiques. Tanmateix, el magnat s’ha rodejat de multimilionaris per compondre el seu govern, que és el més ric de la història dels Estats Units, i que sembla més una empresa que un executiu. A partir del 20 de gener, aquests són els homes que governaran el món al costat de Donald Trump.

El nou executiu de Donald Trump.
Elaboració pròpia.

El grup dels polítics

Hi ha 8 polítics en el govern de Donald Trump. Alguns ja vénen de càrrecs polítics anteriors, i per tant, ja tenen una clara experiència de governar. Governadors, fiscals generals…

Reince Priebus, cap de gabinet

Dels primers a aparèixer a les llistes de Trump. Priebus és de les persones més ben posicionades dins del partit Republicà, amb molts contactes, i es col·loca al centre de poder del gabinet. És llicenciat en Ciències Polítiques i en Dret. Ha estat el President del Comitè Nacional Republicà que més ha durat en el càrrec, des del 2011. Orientarà les decisions polítiques, i serà l’última persona amb qui Trump parlarà abans d’executar-les.

Mike Pompeo, director de la CIA

Pompeo és un exmilitar i un dels majors crítics de la política exterior de Hillary Clinton al Congrés (va arribar a acusar els líders polítics del món musulmà de ser “còmplices potencials” si no denunciaven els atemptats islamistes). Va patrullar la Cortina de Ferro fins a la caiguda del Mur de Berlín. Més tard va crear la companyia Thayer Aerospace, dedicada al subministrament de material aeri amb destí comercial i militar. En política va formar part dels comitès d’Energia i Comerç i d’Intel·ligència.

Jeff Sessions, fiscal general

Forta postura antiimmigració il·legal, com Trump. Va intentar ser jutge general, però no ho va aconseguir per culpa dels seus comentaris xenòfobs i ‘ocurrències’ sobre el grup racista Ku Klux Klan (KKK). Ha estat crític contra els projectes legislatius sobre immigració que es van debatre al Congrés el 2007 i el 2013, i es mostra contrari a donar visats a estrangers perquè puguin arribar a llocs d’alta qualificació. Ha sigut senador d’Alabama durant 20 anys.

Tom Price, secretari de Salut

Un dels majors crítics de la reforma de salut d’Obama, l’Obamacare. És un cirurgià ortopèdic, reelegit recentment com a congressista de Geòrgia, posició que ocupa des del 2005. També és el president del Comitè de Pressupostos de la Cambra. Ara, si el Senat el reafirma al càrrec, haurà de dur a terme el pla dels republicans per la reforma sanitària d’Obama.

Elaine Chao, secretaria de Transport

Un càrrec important, ja que Trump va assegurar en campanya que duria a terme grans inversions en infraestructures durant el seu mandat, en especial èmfasi a la modernització del sistema de transport. Chao va treballar a l’administració George W. Bush, i forma part de l’establishment republicà a Washington.

Rick Perry, secretari d’Energia

Exgovernador de Texas entre el 2000 i el 2015, tindrà la tasca d’explotar els “enormes dipòsits de recursos naturals” del país. Texas és el major productor d’hidrocarburs del país. Va ser un dels rivals de Trump a les primàries, però es va retirar prematurament pel baix suport que va aconseguir a les enquestes.

Scott Pruitt, administrador de l’Agència de Protecció del medi ambiental

Nega l’escalfament global i la seva relació amb l’activitat humana. Aquest fiscal general ha encapçalat en els últims mesos el plet legal de 28 estats contra la EPA per frenar ep Pla d’Energia Neta impulsat per Obama. Per Pruitt, moltes de les normes de la EPA, organisme que vetlla per la protecció del medi ambient, són “il·legals i excessives”.

Nikki Haley, ambaixadora de l’ONU

Durant la campanya es va posicionar contra Trump per les seves declaracions en contra de la dona. Filla d’immigrants de l’Índia. És la primera dona governadora que pertany a una minoria. Les picabaralles entre el president i Haley van estar presents durant tota la campanya. Malgrat tot, Trump ha escollida a la governadora de Carolina del Sud com a ambaixadora de l’ONU.

El grup dels milionaris

Són 7 els milionaris que formen part del govern dels Estats Units, el nombre més gran de rics que hi ha hagut mai en un govern americà.

Rex W Tillerson, secretari d’Estat

És el principal executiu de la companyia petrolera Exxon Mobil, la segona per facturació de tot els Estats Units. Trump considera que té tots els contactes necessaris per al càrrec. Segons la revista Forbes, Tillerson podria potencialment oferir al Departament d’Estat una comprensió sense precedents del paper vital que desenvolupa el petroli en el poder econòmic rus i xinès. Molt hàbil per tancar complexos acords internacionals.

Betsy DeVos, secretària d’Educació

Graduada en administració d’empreses i ciències polítiques. És presidenta del grup operatiu privat de tecnologia i energia neta Windquest, que va fundar juntament amb el seu marit, amb el que tenen 4 fills. És defensora dels “xecs escolars”, fons públics per ajudar a estudiar els fills de famílies sense recursos, i dels “charter schools”, escoles que reben fons públics però que són administrats per iniciatives privades. Pertany a una família la fortuna de la qual supera els 5.000 milions de dòlars, segons la revista Forbs.

Steven Mnuchin, Secretari del Tresor

Mnuchin és exdirigent del Godlman Sachs. Va ser el director financer de la campanya del magnat el passat abril, després d’haver sigut donant del partit Demòcrata. Un gran avaluador de riscos, el 2002 va deixar Godman Sachs per unir-se al fons de cobertura de Lampert ESL Investments com a vicepresident, abans de començar carrera a SFM Capital Management el 2003, amb George Soros. Va fundar Dune Capital, que inverteix en pel·lícules, com la més taquillera de la història: Avatar.

Andy Puzder, secretari de Treball

Conseller delegat del grup de restaurants de menjar ràpid CKE i gran defensor de la desregularització laboral. S’oposa a elevar el salari mínim a escala federal per sobre dels 9 dòlars l’hora. Puzder gestiona més de 3.000 locals d’hamburgueseries arreu del món, i ha estat un dels assessors econòmics de Trump durant la campanya.

Gary Cohn, Consell Econòmic Nacional

President del grup bancari Goldman Sachs, ara dirigirà el consell encarregat de coordinar la política econòmica del país. Haurà de designar i coordinar l’agenda econòmica del president, entre altres funcions.

Wilbur Ross, secretari de Comerç

Multimilionari inversor amb interessos al sector siderúrgic i miner, és conegut per les seves operacions per reestructurar empreses fallides. Molt crític amb els acords comercials, és el fundador del fons d’inversió WL Ross&Co., i va fer d’assessor econòmic de Trump durant la campanya. Disposa d’una fortuna de 2.900 milions de dòlars, en gran part aconseguida amb negocis vinculats al seu sector. Tot i així, el 2006 l’empresa filial a WL Ross&Co, la International Coal Group (ICG), va ser demandada per negligència després que es produís una explosió a la mina Sago a Virgínia Occidental, en la qual van morir 12 miners.

Linda McMahon, directora de l’Administració de Petites Empreses

Cofundadora de l’exitosa empresa de lluita lliure World Wrestling Entertainment (WWE), que té uns ingressos anuals de 600 milions de dòlars, a través de llicències televisives, mecadotecnia o entrades, entre altres conceptes. Durant la campanya de Trump, McMahon li va donar 6 milions de dòlars. El 2010 va intentar entrar, sense èxit, al Senat per l’estat de Connecticut.

El grup dels militars

Stephen Bannon, estrateg cap i conseller principal del president

Es va convertir en cap de l’equip electoral de Trump a finals de campanya. Va començar a la Marina, va passar pel Pentàgon, i després va fer de productor a Hollywood de documentals sobre Ronald Reagan, Sarah Pallin o el Tea Party, i més tard seria el director del portal d’ultradreta Breitbart. Abans de fer un màster en administració d’empreses va servir quatre anys a l’exèrcit.

Michael Flynn, assessor de Seguretat Nacional

Va ser director de l’Agència d’Inteligència de la Defensa (AID) del 2012 al 2014, però les seves crítiques a l’Islam li van costar el càrrec. Està a favor de treballar estretament amb Rússia, i l’any passat es va reunir amb Putin. Va participar en les campanyes per desmantellar les xarxes insurgents a Afganistan i l’Irak. Creu que l’Estat Islàmic és l’amenaça més gran a la que s’enfronta els Estats Units.

John Kelly, secretari de seguretat nacional

Expert en relacions de seguretat amb Llatinoamèrica. Un exmarine que va liderar tropes a Amèrica Llatina, específicament al Comando Sud dels Estats Units fins al febrer d’aquest any. Ha estat responsable de 32 països en el Carib, Amèrica Central i Sud-amèrica. El seu departament vetllarà per la seguretat del president, pel manteniment de les fronteres i pel combat contra la immigració il·legal i el terrorisme.

James Mattis ‘gos boig’, Pentàgon

Mattis serà el primer militar de carrera que ocupi el càrrec de secretari de Defensa des del 1951. Necessitarà que el Congrés li concedeixi una excepció per esquivar la llei que exigeix que passin set anys entre penjar l’uniforme i accedir a la direcció del Pentàgon. Gran estrateg bèl·lic, va dirigir un batalló d’assalt durant la primera guerra del Golf el 1991, i va comandar una força especial al sud d’Afganistan el 2001, entre d’altres.

I finalment:

Ben Carson, secretari d’habitatge i planificació urbana

L’únic aspirant negre a la presidència ocuparà la cartera d’habitatge i planificació. Ni polític, ni militar ni multimilionari. Ben Carson és neurocirurgià, i el seu nom va ressonar molt cap al final de la campanya electoral. Finalment, accepta formar part de l’executiu.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies