CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els principals fronts oberts del 2018 a Barcelona per Colau Els principals fronts oberts del 2018 a Barcelona per Colau

Els principals fronts oberts del 2018 a Barcelona per Colau

Ja superat la meitat del mandat a Colau li queda molt poc temps per resoldre un munt de qüestions de màxima prioritat per la ciutat, com el Tramvia o la plaça de Glòries
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 19 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els principals fronts oberts del 2018 a Barcelona per Colau

El 2018 serà l’any clau del mandat de Colau davant de l’alcaldia de Barcelona. El tercer any de legislatura és important per afrontar de bones maneres les eleccions de l’any següent, ja que en el quart els alcaldes acostumen a ensenyar l’obra de govern, més que a fer grans canvis de ciutat. Però la llista que de temes pendents d’aquest govern és molt llarga, i caldrà veure fins a quin punt és capaç d’abastar-los a tots. Segons el govern municipal, “primer hem marcat agenda i ara toca concretar i acabar”. A continuació us deixem amb els grans reptes que Colau haurà d’afrontar el 2018.

El tramvia

La connexió del tramvia per la Diagonal és una promesa electoral que tot apunta que serà difícil de complir. La falta de consens polític i tècnic és evident, i també l’oposició de gran part dels barcelonins. El partit de BComú però, té molt clar que a qui cal convèncer és a ERC i la CUP, que li podrien donar els avals que li falten, ja que el PDECat ja s’ha negat rotundament al projecte.

Plaça de Glòries

Colau va aturar les obres que han del túnel per soterrar la Gran Via al seu pas per Glòries, que és l’obra de més envergadura que té en marxa la ciutat actualment. Colau va optar per aquesta via pels retards i sobre costos de l’obra, acumulats per les dificultats tècniques que van enfrontar Urbanisme amb l’UTE que les executa. Amb aquesta aturada, Colau ha provocat que encara s’allargui més una situació que ja feia temps que agonitzava.

Pressupostos i ordenances

Recordant que Colau va aprovar els pressupostos d’enguany gràcies a una moció de confiança, es podria donar el cas que intenti prorrogar l’actual pressupost. Segurament aviat el govern municipal ja es començarà a posar en contacte amb tots els grups per tal de negociar ei poder aprovar així el projecte pel 2018.

Pla de Barris

El pla de barris era una de les grans apostes de Colau pel seu mandat. Però què ha passat amb ell? Quins resultats està tenint, s’ha fet alguna inversió? Ara per ara hi ha moltes incògnites que l’envolten i que necessiten una resposta de l’Ajuntament.

La societat de pisos de lloguer i el cens de pisos buits

El pla d’habitatge que es va aprovar juntament amb el PDECat i C’s, té qüestions encara pendents. És el cas del cens de pisos buits i la creació d’una societat mixta per construir i gestionar el lloguer. L’empresa haurà de tenir capital públic, inversors o financers privats disposats a construir i gestionar els pisos i particulars que vulguin comprar accions.

Municipalització de l’aigua

Una de les grans promeses electorals de BComú va ser la municipalització de l’aigua per “fer-la pública i democràtica”. El passat novembre Colau va aconseguir l’aval polític del ple per iniciar els estudis per la remunicipalització, i de moment el consistori està fent estudis tècnics a nivell metropolità sobre com seria el servei públic. Tot plegat queda en mans de la sentència del TS que ha de resoldre el recurs a la sentència que va anul·lar la concessió de l’Àrea Metropolitana a Aigües de Barcelona.

L’elèctrica

El març es va aprovar la creació de l’empresa pública Barcelona energia, i el consistori pretén autoabastar-se d’electricitat i deixar de dependre de les grans elèctriques pel consum municipal. L’hivern passat el tribunal de contractes va anul·lar el que va treure a concurs l’Ajuntament, al qual ni Endesa ni Gas Natural es van presentar al·legant que les clàusules de responsabilitat sobre la pobresa energètica eren discriminatòries. La nova empresa municipal, com a generadora i distribuïdora, haurà de permetre a 20.000 famílies contractar la llum a l’ajuntament.

El bicing 2.0.

Les empreses tenen fins a finals d’aquest setembre per presentar les seves ofertes per encarregar-se del nou contracte del Bicing (227 milions per 10 anys de contracte). Des que s’adjudiqui el servei fins que aquest entri en funcionament passarà un any, o sigui que tot apunta que qui es presentin seran UTES.

La droga al Raval

El fenomen de la droga al Raval, amb els narcopisos, ha esclatat durant el mandat de Colau. Abans de la seva legislatura, aquest ja era un districte problemàtic de drogoaddictes, però no havia arribat a nivells tan elevats. El desordre d’autoritat en el seu mandat no han ajudat a frenar aquest fenomen. Com l’aturarà?

Turisme

El turisme massiu a la ciutat s’ha convertit en un maldecap pels veïns. Fins a arribar al punt que existeixi la turismofòbia, i que alguns barcelonins hagin arribat al punt de tenir reaccions violentes davant de l’aglomeració, com la vegada que un grup va assaltar un bus turístic. I aquesta és una problemàtica que, sobretot, es pateix en els barris de més turisme, com la Barceloneta o Ciutat Vella.

Pisos turístics

Malgrat que el consistori ha tancat en un any 2.300 pisos turístics, el volum d’aquests creix més ràpid dels que desapareixen. Aquest problema afecta els lloguers de la ciutat, cada vegada més inaccessibles, i a què s’incrementi la turismofòbia. Quan va arribar al poder, Colau va condonar el 80% de la multa dels pisos turístics il·legals denunciats a Ciutat Vella a canvi que els propietaris que operaven sense llicència els destinessin al lloguer social. Dos anys més tard cap propietari s’ha acollit a aquesta oferta.

La Model

Ara que la Generalitat ha tancat la presó, el govern municipal recuperarà un espai. Però la veritat és que no serà fins a mitjans del 2019, ja a l’entrada del següent mandat, que no es comencin les obres. Es prendrà de partida el pla de l’exalcalde Jordi Hereu (2009) i s’obrirà un procés participatiu per veure quines parts s’ensorraran i quins usos se li donarà al recinte.

La llicència de la Sagrada Família

L’any passat es va anunciar la construcció de les sis torres de la Sagrada Família (entre 135 i 170 metres d’altura), i va ser aleshores quan va saltar la polèmica sobre la falta de llicència de l’obra. El novembre l’Ajuntament va acordar amb la Junta Constructora crear una comissió tècnica per estudiar la regularització de les obres. Segons el consistori el temple hauria de tenir llicència i pagar-la abans d’acabar l’any.

El diferencial de rendes entre barris

Realment el diferencial de rendes entre barris no és una competència pròpia de l’Ajuntament. Aquest, com a molt, el que pot fer és intentar ajudar aquells que tinguin rendes més baixes, cosa que ja intenta fer. Però el cert és que Colau va utilitzar aquesta desigualtat de rendes per fer força en la seva campanya electoral fent-ho passar com a política municipal, i com que encara hi ha una gran diferència entre els barris, no està de més recordar-li que aquesta diferència no s’està reduint.

Les terrasses

El conflicte de les ordenances amb les terrasses ja comença a ser molt pesat per Colau. Els autors de l’ordenança actual, PDECat i PP, van pactar el juliol amb el Gremi de Restauradors un text més flexible amb les qüestions més polèmiques, com el tema dels horaris o les distàncies del mobiliari dels bars amb el mobiliari urbà. Ara està pendent de ser admès per poder-se debatre en comissió.

La funerària municipal

Colau va aconseguir el suport de l’oposició per crear un tanatori municipal per abaratir els enterraments, però en entrar en campanya, i després de la forta pressió de les dues funeràries que controlen tot el mercat (Memora i Àltima), els altres partits es van fer enrere. Per això l’Ajuntament ha hagut d’estudiar dues alternatives: la recuperació del 85% de Memora, que va privatitzar el mateix ajuntament, però és impossible després que Ontario la comprés per 500 milions. I el rescat de sales, però els serveis jurídics del consistori diuen que no es pot apel·lar a l’interès general per executar una expropiació forçosa perquè, des que es va liberalitzar el sector, no és un servei públic.

La contractació de la neteja

L’any vinent toca sortir a concurs la neteja urbana i la recollida d’escombraries. La recollida costa cada any 260 milions d’euros, que suposa el 10% del pressupost de tot l’Ajuntament. Per tant, estem davant d’un macrocontracte. Colau ha descartat municipalitzar la neteja pel volum i la complexitat del servei. Fins ara, FCC ha sigut l’empresa contractada, però s’està esperant el pronunciament de la Fiscalia sobre uns indicis de frau.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies