CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com França podria esdevenir una superpotència en el Pacífic Com França podria esdevenir una superpotència en el Pacífic

Com França podria esdevenir una superpotència en el Pacífic

Paris manté intacte el seu imperi oceànic, el segon més gran del món. El fons marí amaga enormes quantitats de recursos, i França està tornant a desplegar la seva influència a la regió d’Oceania, d’enorme importància estratègica
MónResearchZPortada DerechaZResto 17 February, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Com França podria esdevenir una superpotència en el Pacífic

Quan es pensa en França, la primera idea que ve al cap és “L’Hexagone”, és a dir, la França metropolitana o continental, dita així perquè les seves fronteres recorden vagament a aquesta forma geomètrica. Si es pregunta a un francès si no es deixa res, afegirà Còrsega, l’illa de la Reunió i la Guyana Francesa a la seva idea de França.

Però en realitat França és més que tots aquests territoris. Paris és la capital d’un vast imperi oceànic que és el segon més gran del món, només per darrera –i a poca distància- del dels Estats Units.

Explicació: la llei de la mar, codificada en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, estableix que un estat té el dret exclusiu d’explotar econòmicament els recursos marins i submarins situats fins a 200 milles nàutiques de la línia de la costa. L’àrea que en resulta és el que s’anomena Zona Econòmica Exclusiva (ZEE). Gràcies a aquesta disposició i a la multitud d’illes que Paris controla arreu del món, França compta amb un territori marítim explotable de 11 milions de kilòmetres quadrats.

En el mapa inferior es mostren les ZEE de França arreu del món.

Al Pacífic es troben la majoria les principals ZEE franceses: Nova Caledònia, Wallis i Futuna i sobretot, la Polinèsia Francesa. Aquesta última té una superfície tan gran com tot el sub-continent indi.

Enormes possibilitats d’explotació

Segons el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), el principal organisme de recerca públic de França, s’estima que tan sols en la zona Clairon-Clipperton, que representa un mer 15% de la superfície de l’Oceà Pacífic, hi ha 6.000 vegades més tal·li, 3 vegades més de cobalt i més magnesi i níquel que fóra dels oceans.

No obstant, de moment l’explotació dels recursos del fons marí es troba encara en una fase fonamentalment exploratòria, afirma Peter Thomson, Representant Permanent de Fiji a les Nacions Unides. Segons el CNRS, de moment ja s’han demanat permisos d’exploració del fons marí per a 1,8 milions de kilòmetres quadrats. No obstant, la fase de l’explotació desperta molts dubtes pel que fa a la conservació dels ecosistemes marins.

De refugi militar a possible motor econòmic

Segons Cleo Paskal, de la Universitat de Montréal, Charles de Gaulle donà molta importància després de la Segona Guerra Mundial al imperi oceànic francès. Si la França metropolitana es feia indefensable o sucumbia a un atac soviètic, l’elit política i militar es refugiaria a les illes, de manera que la supervivència de la nació francesa estaria assegurada. Segons Paskal, aquesta visió tan apocalíptica explica perquè França va descolonitzar altres territoris però no el Pacífic.

Als anys 90, un cop Moscou ja no suposava una amenaça, alguns a Paris es començaren a preguntar pels costos que suposava mantenir aquests territoris a l’altre extrem del planeta. Així, al 1998 s’acordà un referèndum d’independència per a Nova Caledònia pel 2018, l’any vinent.

Però aquest esperit d’obertura i concessions, propi d’un temps d’optimisme geopolític, ja ha passat. En un context de creixent competició interestatal, sembla que França torna a interessar-se per les seves possessions oceàniques. Segons Alex Vines, director de recerca a Chatham House, Paris farà tot el possible perquè Nova Caledònia esculli seguir sent francesa l’any vinent.

França també està reforçant els vincles amb Austràlia, país veí gràcies a Nova Caledònia. L’any passat es feu públic un enorme contracte per la venta a Canberra de 12 submarins francesos, per un preu de 50.000 milions de dòlars australians.

A més, Paris ha aconseguit recentment un seient al Fòrum de les Illes del Pacífic, un dels principals mecanismes multilaterals de la regió.

Segons Cleo Paskal, França necessita influència global, inversions i un pla B en cas de que la Unió Europea sucumbeixi. I té la gran sort d’haver mantingut el seu imperi oceànic, que li ofereix enormes possibilitats.

Imatge de portada: el Primer Ministre francès Manuel Valls en una visita oficial a Nova Caledònia a l’abril passat. AFP

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies