CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
França no vol que Catalunya demani l’autodeterminació de la Catalunya Nord França no vol que Catalunya demani l’autodeterminació de la Catalunya Nord

França no vol que Catalunya demani l’autodeterminació de la Catalunya Nord

Una possible Catalunya independent es fa cada vegada més inviable si a més d’Espanya, França s’oposa al procés
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 8 November, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » França no vol que Catalunya demani l’autodeterminació de la Catalunya Nord

El passat 6 d’octubre Junts pel Sí i la CUP van formular des del Parlament una crida a favor de l’autodeterminació del País Valencià, les Balears, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. En la resolució que van presentar, el Parlament expressava “el seu suport als moviments que defensen la llengua i la cultura catalana a Catalunya Nord”. Aquell va ser el dia en el qual es va aprovar la celebració d’un referèndum a Catalunya pel setembre del 2017. Doncs bé, sembla que a França aquesta resolució no va caure massa bé, i s’han queixat de la voluntat de la Generalitat d’impregnar de ganes d’autodeterminació al territori català a l’estat francès.

Concretament, el passat dimecres dia 2 de novembre, segons informe El Confidencial, el Ministeri d’Afers Exteriors francès va entregar a l’ambaixada espanyola de París un text escrit on expressa el seu malestar per aquesta resolució. Segons informe aquest mitjà, en el llenguatge diplomàtic es tractaria d’una nota verbal, però en realitat és un text escrit, segons va poder saber El Confidencial.

Així doncs, França no vol que la Catalunya Nord (el que és el departament francès dels Pirineus Orientals) tingui aquest dret a l’autodeterminació.

Té viabilitat una independència que no és recolzada ni per Espanya ni per França?

Ja fa temps que el govern de Junts pel Sí, juntament amb la CUP, procuren donar-se a conèixer a la comunitat internacional per tal de rebre un reconeixement futur a la possible independència de Catalunya. Però la realitat és que a hores d’ara són poques les simpaties que han aconseguit (almenys obertament), i moltes les posicions contràries.

La resolució de Junts pel Sí i la CUP del 6 d'octubre només ha servit perquè França es posicioni en contra de l'autodeterminació de la Catalunya Nord.

La resolució de Junts pel Sí i la CUP del 6 d’octubre només ha servit perquè França es posicioni en contra de l’autodeterminació de la Catalunya Nord.

França n’és un exemple, però és un mal exemple pels independentistes. Si els que serien els dos països veïns d’un futur estat català, ja d’entrada són contraris al procés, de quina manera es podria produir la independència de Catalunya, dins de l’actual context europeu, amb l’oposició d’Espanya i França? Ara per ara és una opció inviable.

França no té relacions amb Catalunya

Per quin motiu les autoritats franceses no s’han queixat directament a les institucions catalanes? El govern francès ha recorregut al govern central “perquè no manté cap tipus d’interlocució política” amb les institucions catalanes, segons El Confidencial. Això significa que actuen de manera similar a com ho faria la Comissió Europea, que davant d’algun incompliment autonòmic, en lloc d’amonestar el govern regional de torn, piquen la cresta directament a l’Estat.

França ja s’havia molestat abans

Segons recorda El Confidencial, aquesta no és la primera vegada que una resolució del Parlament desagrada el govern francès. Concretament, en el 2013 Artur Mas va enviar una carta a l’aleshores president de la república, François Hollande, demanant-li que “alieni el procés democràtic” que Catalunya havia posat en marxa. Tot plegat amb la peculiaritat que Mas va escriure la missiva en anglès, fet sorprenent si tenim en compte que el nivell del seu francès és excel·lent. A més, la va enviar a través d’un fax parcialment il·legible. Hollande, aquella vegada ni tan sols es va molestar a respondre la carta.

Quan Gordó va prometre la nacionalitat de tots els habitants dels Països Catalans, començant pels de la Catalunya Nord, a França se li van posar els pèls de punta.

Quan Gordó va prometre la nacionalitat de tots els habitants dels Països Catalans, començant pels de la Catalunya Nord, a França se li van posar els pèls de punta.

El 22 d’agost del 2015, a la Universitat Catalana d’Estiu, uns cursos que tenen lloc a la ciutat francesa de Prades, als Pirineus Orientals, Germà Gordó, aleshores conseller convergent de Justícia, va afirmar que una Catalunya independent no “hauria d’oblidar-se de la nació completa. Va apostar perquè oferís la nova nacionalitat als habitants dels Països Catalans, començant pels de la Catalunya Nord.

Què es va aprovar en la resolució del 6 d’octubre?

72 vots a favor, 51 en contra i 11 abstencions, van portar el Parlament a aprovar la resolució, que manifesta que “el conjunt de territoris dels Països Catalans tenen dret a l’autodeterminació. Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya del Nord i les comarques catalanoparlants de la Franja de Ponent tenen el dret a decidir el seu estatus polític”.

El text afegia que “en el procés de guanyar la seva independència, Catalunya mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Catalans amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història”, i també expressava “el seu suport als moviments que a les Illes i al País Valencià, reclamen el dret a decidir el seu estatus polític”. A la Franja de Ponent, cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accés a la sanitat i l’educació públiques”.

I hi havia un especial èmfasi en “expressar el suport als moviments que defensen la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord, i en concret a la reivindicació que el nom ‘país català’ aparegui en la designació de la nova regió administrativa de la República francesa”. I això és un dels punts que més han molestat al govern de França.

Així com que “el govern de Catalunya ha de vetllar per la llengua (de l’Aran) de forma conjunta amb la resta de governs i institucions de les terres de parla catalana. Amb tal objectiu, establirà polítiques que a través de la cooperació estrenyin els llaços i afavoreixin els intercanvis, amb especial atenció als mitjans de comunicació”.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies