CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 4 forats negres del text de regulació del referèndum Els 4 forats negres del text de regulació del referèndum

Els 4 forats negres del text de regulació del referèndum

Diputats de JxSí i la CUP van presentar al Parlament el text que donarà forma el referèndum de l’1 d’octubre, però deixant en evidència les moltes mancances que presenta
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 5 July, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els 4 forats negres del text de regulació del referèndum

Junts pel Sí la Cup van presentar ahir els detalls de la Llei del referèndum de l’1 d’octubre. Una proposta que, de moment, ni és un projecte de llei ni un avantprojecte de llei. I a efectes legals, per tal de no implicar el govern directament, qui va presentar aquesta proposta van ser alguns diputats de les dues formacions polítiques. Jordi Turull, Marta Rovira, Lluís Corominas, i Josep Maria Orobitg de JxSí, i Benet Salellas, Gabriela Serra, Anna Gabriel i Joan Garriba de la CUP. Ells van ser els encarregats d’explicar el text a l’acte que es va dur a terme a l’auditori del Parlament. Però l’exposició que van fer va deixar entreveure alguns forats negres d’aquest text de regulació del referèndum.

Falta de reconeixement internacional i de valor legal

Tot allò que s’exposa en el pròleg del text no té cap tipus de validesa, ja que els pròlegs de les lleis no tenen valor legal. Un exemple és quan es va admetre que en el pròleg de l’Estatut de Catalunya del 2006 figurés el concepte de ‘nació catalana’. Potser és per aquest motiu que tot el referent a la legislació internacional està en aquest apartat de la norma.

El problema és que la normativa presentada no té cap base jurídica internacional. No hi ha cap estat o organització internacional que, després de dos anys de conflicte per la independència, hagi expressat la seva opinió favorable. Totes les percepcions han estat en contra. La més recent ha estat la del president de torn de la Comissió Europea. Així doncs, no té cap fonament en el reconeixement internacional, perquè l’última conseqüència del reconeixement internacional és fàctica. A més a més, la legislació internacional no preveu el dret a l’autodeterminació si no és en situacions de descolonització o en casos molt particulars (com una guerra interna, el fraccionament o conflicte dins de l’Estat).

Utilització i omissió de l’Estatut pels interessos propis

El text presentat estableix tot un procediment electoral en forma de norma, una llei electoral aplicada a un referèndum. Però l’Estatut d’Autonomia estableix que per fer una llei electoral es requereix l’acord de dues terceres parts del Parlament, és a dir, 90 diputats, i en aquest cas només en tenen 72 (62 de JxSí i 10 de la CUP). Segons el pròleg de la llei del referèndum, l’inici de tot el procés independentista i la ruptura del pacte institucional ve de quan el Congrés dels Diputats i el Tribunal Constitucional van liquidar l’Estatut català.

Però si això és així, no té cap lògica que els independentistes suprimeixin ara aquelles parts de l’Estatut que no es van arribar a tocar per part dels òrgans pertinents. El més coherent seria que es fessin servir aquests punts per aconseguir els objectius establerts. Quina autoritat moral pot tenir algú que comença una revolta perquè han suprimit part de l’Estatut, si al mateix temps destrueix les parts que s’havien aprovat perquè no li serveixen per aconseguir els seus objectius? Aquests són uns articles que no només van passar l’examen del Congrés i el TC, sinó que van ser votats per tots els catalans en una consulta.

No es pot començar un nou país sense respectar la pròpia legalitat. El Consell de Garanties Estatutàries va acordar fa pocs dies que la Generalitat no té potestat per convocar el referèndum. Aquest consell és una instància que neix de l’Estatut i que els seus membres estan nomenats pel Parlament de Catalunya. Precisament un Consell format pel mateix govern independentista, li treu a aquest la potestat de convocar la consulta.

Sense garanties per procedir

En contra del que diu la llei, aquesta no atorga cap tipus de garanties. Per començar, perquè la normativa xoca amb la legalitat vigent, i per continuar, perquè no té poder per imposar les garanties de la normativa. Hi ha dues maneres per modificar la legalitat vigent: a través d’un acord o per força. Però si no es disposa ni d’acord ni de força, la legalitat vigent és una realitat de la qual no es pot prescindir.

El cens i les urnes

El cens i les urnes són dos dels maldecaps més importants. El problema més gran pels organitzadors de la consulta és que no tenen el cens. I és necessari que el cens s’exposi abans d’unes eleccions com a mesura democràtica (perquè la població pugui comprovar que hi és, que no hi ha errors, que no hi ha manipulació de votants…). Per tant, com que el govern no té la potestat del cens, la utilització de les dades de les quals disposen gràcies a altres vies, no és vàlida.

Per la seva banda, la llei també diu que ha posat en marxa el ‘pla B’ de les urnes. A dia 2 de juliol, que el govern de la Generalitat encara no tingui les urnes per poder fer el referèndum de l’1 d’octubre, mostra una mancança molt gran d’organització.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies