CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Filipines demana auxili a Estats Units per fer front a la Xina Filipines demana auxili a Estats Units per fer front a la Xina

Filipines demana auxili a Estats Units per fer front a la Xina

El Mar de la Xina Meridional es suma a la llarga llista de “punts calents” del planeta. Filipines és el rival més dèbil a batre, però està intentant jugar la carta de les seves relacions amb Estats Units.
FocusMónZResto 4 June, 2015 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Filipines demana auxili a Estats Units per fer front a la Xina

Iran i el seu programa nuclear, Rússia i les seves maniobres a l’Est d’Europa, Aràbia Saudita bombardejant Iemen, Iraq i Síria a punt de col·lapsar… Hi ha tants focus de tensió per a qualsevol observador internacional que quan n’apareixen de nous és molt fàcil que passin desapercebuts.

Això és precisament el que sembla que està passant al Mar de la Xina Meridional. Com informava Catdiàleg la setmana passada, Xina, Filipines, Vietnam i varis països més del sud-est asiàtic es disputen la zona marítima inclosa dintre de la “Línia de Nou Punts”. La pugna és per controlar una àrea de pas que empra un terç de la flota mercant mundial i que és rica en recursos naturals.

Si Rússia es sol percebre com la potència agressora a Europa de l’Est, en el Mar de la Xina Meridional és la República Popular de la Xina qui reclama amb més força la sobirania d’una zona que actualment es considera aigües internacionals. I, seguint amb paral·lelismes, qui seria la principal víctima de l’expansionisme xinès? Doncs les Filipines, el país més proper a l’àrea en conflicte i un dels més pobres de l’Àsia-Pacífic.

Filipines ha estat el principal aliat d’Estats Units a la regió. Però segons Siddharta Mahanta, davant l’escalada de tensions entre el seu patró i Xina, els filipins es senten hostatges d’un conflicte que els ha empetitit, i veuen perillar els seus interessos més immediats. Les bases nord-americanes que quedaven a l’arxipèlag després de la Segona Guerra Mundial es desmantellaren a començaments dels anys 90. Ara el govern estaria encantat amb la seva reobertura.

Tot i els seus intents de fer front a les agressives tàctiques xineses, que passen per literalment “crear territori” xinès sobre els esculls de corall del Mar de la Xina Meridional, els filipins no n’han sortit gaire ben parats. L’armada filipina ha fet en més d’una ocasió el ridícul davant de pescadors xinesos.

En una melodramàtica roda de premsa a finals de maig, el general Guillermo A. Molina de les forces armades de Filipines declarà que “les nostres opcions són cada vegada més limitades. Estem lluitant per aire. Ens estem quedant sense espai. I els nostres actius s’estan deteriorant”.

El “pivot” d’Obama entra en acció

Tot i que s’ha criticat que el president Barack Obama no tenia un pla global per dirigir la política exterior nord-americana, sí que és cert que ja d’entrada donà molta importància al gir o maniobra de “pivotatge” cap a l’Àsia-Pacífic. Efectivament, Estats Units no ha parat de consagrar més i més recursos a incrementar la seva presència i influència en la regió.

Així, Washington no podia obviar la crida d’auxili llançada pel país que tradicionalment li ha estat més proper (cal recordar que Filipines fou un protectorat d’Estats Units entre 1898 i 1946).

El dia 30 de maig, el secretari de defensa nord-americà, Ashton Carter, declarà a Singapur que Estats Units proposaria la “Iniciativa de Seguretat Marítima del sud-est asiàtic”, un pla de 425 milions de dòlars per enfortir la defensa marítima dels seus aliats en la regió. Un portaveu del ministeri de defensa de la Xina rebutjà les crítiques del secretari de defensa relatives al programa de construcció d’illes com “infundades i no constructives”.

“Tenim l’armada i la marina més dèbils de la regió”, es lamentava Roilo Golez, president del comitè en defensa nacional del parlament filipí. El pressupost militar de les illes resulta irrisori comparat amb el dels seus veïns. Al 2015 és de l’1% del PIB, uns 3.200 milions de dòlars. Xina en canvi gastarà 141.000 milions.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies