CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les expectatives: Una victòria d’ Ada Colau o una derrota de Xavier Trias? Les expectatives: Una victòria d’ Ada Colau o una derrota de Xavier Trias?

Les expectatives: Una victòria d’ Ada Colau o una derrota de Xavier Trias?

Colau va guanyar les eleccions gràcies al fet que la militància la veien com la ‘gran alternativa’ del poder. Ha complert les expectatives o s’ha aliat amb ‘el poder’?
Especial dos anys de ColauZPortada DerechaZResto 6 June, 2017 CatDialeg.cat 0
4.50 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les expectatives: Una victòria d’ Ada Colau o una derrota de Xavier Trias?

Un panegíric editat com llibre, “Sense Treva” de Xavier Fina, descrivia els cent primers dies d’Ada Colau, formalitzant així un culte a la seva personalitat que s’ha fet ensenya de tot un sector de la política catalana. Formen part d’ell els que provenen del seu grup inicial, lògicament fans seus, però també d’altres que pels seus enunciats polítics, hom pot pensar que estan molt lluny d’aquella mena d’actitud. És el cas de la gent de Procés Constituent, malgrat que varen ser seguidors d’una altra líder, aquesta desapareguda en combat, la monja Teresa Forcades. Molt més improbable era que els que procedien de la cultura política d’Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida Alternativa, incorreguessin en allò que tant blasmaven de la CDC d’en Pujol: el seguiment quasi bé messiànica del personatge. Fins i tot la gent de Podem anaren, aquests amb més cruixir de dents, darrere la nova figura.

Fina escrivia a la contraportada del llibre: “L’arribada d’Ada Colau és per a molts la presa del poder per part de la gent del carrer, dels qui no se senten representats pels polítics“. És molt dir quan només es treuen 11 regidors de 41 possibles, i es governa per la fragmentació política del consistori esmicolat pel doble eix “esquerra-dreta”, i “independència o no”. I en aquest no s’hi troba de tot. En realitat Colau va guanyar perquè en Trias va perdre, i no és una boutade. Va perdre per dos motius, dels quals, els seus i ell mateix tenien consciència, si bé que insuficient.

Victòria de Colau o derrota de Trias?

El primer, adoptar a contracor una posició de militància independentista que no li va donar vots, i n’hi va fer perdre allà on jugava amb més avantatge, els barris més benestants. L’altre motiu és no haver percebut amb més radicalitat i actuat amb conseqüència sobre els terribles efectes destructors de la crisi, que havia degradat a una part de la classe mitjana de Barcelona i havia enfonsat el grup de rendes inferiors. També va esmicolar les perspectives de la població més jove, que ja posseeix un risc de pobresa superior a la gent gran. Els primers, el seu electorat tradicional no es va sentir suficientment acollit després de la catàstrofe. A Barcelona les rendes mitjanes, que eren majoritàries, van passar del 58% al 44%. I les baixes del 22% al 42%.

Els canvis electorals no s’entenen sense aquestes dades. El grup de rendes més baixes es varen abocar a recolzar a qui havia lluitat contra els desnonaments. Però malgrat aquests dos greus errors que li varen fer perdre entre dos i quatre regidors, els de la victòria, en Trias es va auto immolar la nit de les eleccions reconeixent la victòria de Colau amb els seus onze regidors! Mai ningú ha governat així a Barcelona, des d’una posició tan minoritària. L’error del candidat de CiU  va ser oficialitzar aquella victòria en lloc de formular, des dels seus deu regidors, una oferta de govern, que hauria pogut concitar suports suficients. Va voler confondre quedar el primer amb minoria, amb governar.

I l’últim factor coadjuvant de l’èxit de l’alcaldessa és la ja apuntada fragmentació, que va impedir formar una majoria alternativa entre els 30 regidors que no pertanyien a la llista guanyadora. Colau va guanyar amb només 176 mil vots d’entre més de 700 mil votants, més 1,1 milions d’electors.

La “gran alternativa”

Però els seus no ho veuen així. Per tot un sector de població, Colau és l’encarnació de la “Gran Alternativa”, amb uns temes forts formulats pel seu programa, com la superació del deteriorament de la ciutat pel turisme, l’habitatge a l’abast, la lluita contra la pobresa, i la cultura alternativa i popular.

El seu començament real, però, no va ser triomfal. L’enquesta publicada per La Vanguardia el 13 de juliol del 2015, just a l’inici del seu mandat, va bé per assenyalar la posició de partida, que expressa un guarisme: la seva nota era de 4,75. Un gairebé aprovat, que només era tal entre el grup més jove, el de 18 a 24 anys, mentre suspenia en tota la resta de grups d’edat, sobretot entre els de 25 a 34 anys. Només els molts joves, els que menys voten, estaven amb ella.

Dels 10 ítems presentats a la valoració dels enquestats, en termes de “millorarà”, “continuarà igual”, i “empitjorarà”, Colau aportava credibilitat de millora en “circulació i ordenació del transit” (45,2%), “manteniment d’asfalt dels carrers” (43,7%), i “neteja dels carrers” (38, 4%). No eren temes propis de l’agenda Colau, però és el que sortia de l’opinió de la gent. Dels tres, un si que té relleu especial: la circulació. Caldria veure si aquesta expectativa s’ha mantingut.

En els altres cinc ítems, el criteri de què la seva governació empitjoraria els resultats era dominant. Es tracta “d’atracció d’inversions” (51,4%), “relacions amb el govern de la Generalitat” (50,9%), “promoció exterior de la marca Barcelona” (45,9%), “definició del model turístic” (37,5%), i “Seguretat ciutadana” (36%, encara que un 30% pensava que milloraria).

Una idea poc aproximada de l’alcaldessa

La idea que s’havien format els barcelonins de la seva nova alcaldessa tenia lògica vist el posicionament del personatge, però això no és sempre garantia d’encert. Les relacions amb la Generalitat, més concretament amb en Puigdemont, són bones –fins a l’extrem que han desarmat al grup municipal en acceptar la idea del tramvia per Diagonal–. Les inversions, excepte en el sector turístic, no se’n ressenten; potser, i segons què facin, també en l’immobiliari surti escaldat, però està per veure, que aquest conflicte pugui restar-li vots.

Molt més pelut i encertat resulta la seva falta de credibilitat en matèria de turisme, més enllà d’un no per principi i una criminalització de l’activitat impròpia de qui governa. També en matèria de seguretat ciutadana, tal per com entén determinats fenòmens: okupes, prostitució (és a dir, les bandes del tràfic de dones que hi ha darrere), manters… una certa anarquia en la via pública, que té com a principal agent en el sector ciclistes poc cívics. Potser res especialment greu si no fos pel menysteniment i conflicte amb la Guàrdia Urbana. Cada vegada més invisible en el funcionament de la ciutat, com si l’enutgés l’exercici d’aquesta mena d’autoritat.

Aconseguirà revalidar el seu mandat Ada Colau?

Potser paga la pena recordar, per situar la perspectiva, que en els quatre anys de l’alcaldia Trias  es van doblar els recursos en inversió social, de 2,8 milions d’euros a 5,7 milions, un creixement anual acumulatiu superior al 20%. També és un bon punt de referència sobre la creació d’empreses i ocupació, que entre el 2011-2013, anys de crisi profunda, Barcelona va crear 20.334 llocs de treball, i va captar una inversió de 7.460 milions d’euros.

Victòria per acumulació d’errors de l’adversari, culta a Ada Colau dels seus, i expectatives altes però limitades als seus seguidors, mentre que la mirada escèptica regne en la majoria. Veurem què ens diu el balanç d’aquest dos primer anys, si bé de bon principi dues qüestions semblen clares. Colau podrà repetir si no s’ensorra, en la mesura que la fragmentació imperi. En altres termes, un bloc ciutadà ampli li faria molt difícil continuar, però això avui per avui està fora d’escenari. L’altre és que la lògica en la vida municipal diu que, qui arriba a l’alcaldia, si no ho fa molt malament, té la continuïtat d’un o dos mandats, o més, ben garantida. I en el cas de Barcelona, amb una màquina de funcionaris, és a dir de professionals dotats de vida pròpia per la seva dimensió, aquest handicap positiu es multiplica.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies