CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Exercicis militars russos: qui està realment provocant a qui? Exercicis militars russos: qui està realment provocant a qui?

Exercicis militars russos: qui està realment provocant a qui?

Els polèmics exercicis liderats per Rússia “Zapad 2017” tenen un caràcter més defensiu que ofensiu. No obstant, les maniobres responen a una lògica de llarg recorregut en que les dues parts, Occident i Rússia, destrueixen alhora la confiança mútua
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 22 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Exercicis militars russos: qui està realment provocant a qui?

Durant les darreres setmanes, nombroses veus s’han alçat a Occident advertint de l’amenaça que els exercicis militars conjunts de Rússia i Bielorússia Zapad 2017 suposen per a Europa de l’Est.

La polèmica que envolta a Zapad 2017

“Zapad” vol dir “Oest” en rus. El nom dels entrenaments, d’una setmana de duració, reflecteix la contingència per a la qual estan concebuts: fer front a un atac a les fronteres occidentals dels dos països. No obstant, el Secretari General de l’OTAN Jens Stoltenberg i diversos estats d’Europa de l’Est han insistit en assenyalar que enguany, Zapad ha pres un caràcter “més agressiu”.

Mentre Rússia insisteix que el numero de tropes que hi participen no sobrepassa els 13.000 efectius, diverses fonts occidentals, incloent de l’Aliança Atlàntica, han afirmat que en realitat es tractaria de prop de 100.000. A partir dels 13.000 efectius, el “Document de Viena” de 2011 sobre “mesures destinades a fomentar la confiança i la seguretat”, del qual Rússia forma part, obliga a convidar observadors internacionals.

Les anteriors edicions dels exercicis, Zapad 2009 i Zapad 2013, ja haurien superat les xifres oficialment donades pel ministeri de defensa rus, segons afirmà Stoltenberg. Però si després de les edicions anteriors Rússia no provocà cap incident, no semblen haver-hi més motius ara que al 2013 perquè els països d’Europa de l’Est estiguin preocupats.

Aquests estats, alguns dels quals han estat recentment incorporats a l’OTAN, són particularment sensibles a qualsevol maniobra militar russa. La seva actitud, que s’explica per la història de sotmetiment a la Unió Soviètica, es sol tornar però histèrica.

El president ucraïnès, Petro Poroshenko, insisteix en afirmar que els exercicis són els preparatius d’una “ofensiva a escala continental”. El que l’OTAN tem és més aviat que Zapad 2017 resulti ésser un “Cavall Troià”, una maniobra encoberta per incrementar la presència permanent de trops russes a Bielorússia.

Rússia té motius per a sentir-se amenaçada

Inclús si aquests temors es confirmessin i Rússia acabés destinant més soldats i equips a Bielorússia, es podria entendre com una maniobra defensiva per part del Kremlin, més que no pas ofensiva. Si ens allunyem una mica del que passa a Bielorússia al 2017 per tal d’obtenir la imatge completa de la situació, és fàcil adonar-se que, des de la caiguda de la Unió Soviètica, Moscou ha perdut quasi completament l’esfera de influència a les seves fronteres occidentals.

Com el Professor John Mearsheimer afirmà al 2014, Rússia se sent envoltada i traïda per Occident. Països que abans formaven part del Pacte de Varsòvia, com Polònia, o que eren part de la mateixa Unió Soviètica, com les Repúbliques Bàltiques, ara es compten com membres de la seva aliança històricament adversària. Països de l’OTAN ara fan frontera directa amb Rússia, com Estònia i Letònia: el coixí entre els dos blocs que havia de garantir la seguretat de Rússia en la post-guerra freda ha desaparegut per complert. I hom sap que, quan l’amenaça es percep just davant la porta de casa, el seu habitant es torna molt sensible.

Així doncs, la maniobra de Putin a Ucraïna al 2014, si bé il·legal des del punt de vista del dret internacional, està estratègicament ben justificada. De fet, es podria entendre com la venjança contra Occident per haver vulnerat el “cinturó de seguretat” que Rússia ha tradicionalment intentant mantenir entorn seu.

Evitar un nou desastre com el de Ucraïna

Des del “think tank” European Council on Foreign Relations s’ha fet una crida a Europa perquè no cometi els mateixos errors que feu a Ucraïna: en comptes d’obligar el país a escollir entre Est o Oest, cal que la Unió Europea realitzi una aproximació gradual, que no posi contra les cordes al president bielorús Alyaksandr Lukashenka: Bielorússia, igual que Ucraïna, depèn econòmicament en bona mesura de Moscou, i una interrupció sobtada dels intercanvis comercials seria catastròfica pel país, com ho fou per a Ucraïna.

Aquest darrer estat segueix sense recuperar-se de la gravíssima crisi institucional del 2013-2014. Poroshenko, que lidera un govern completament envoltat de corrupció, com els mateixos Estats Units han reconegut, arribà al poder a través d’un cop d’estat contra el pro-rus Víktor Yanukovich.

Amb tot, considerant els fets des de la fi de la Guerra Freda, es pot concloure que ambdues parts, Rússia i Occident, s’han provocat mútuament, apropant-se poc a poc però constantment a la tensa situació present. Per tal de rebaixar la tensió, cal que les dues facin juntes el mateix camí però de tornada. Quelcom que ara per ara ningú sembla estar disposat ni tan sols a intentar.

Imatge de portada: Vladimir Putin durant els exercicis Zapad 2017, el passat 18 de setembre. © Sputnik

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies