CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (I) Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (I)

Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (I)

Editorial 27 marzo, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (I)

Els eixos de la política europea no són diferents en la seva concepció bàsica dels que requereixen ad intra seu els estats membres. I bàsicament són tres: una democràcia veritable, justícia social i identitat.

Comencem per aquest últim que és el més vinculat al fet nacional català, la identitat.

És una paraula que desperta engatjaments i alhora  profunds rebutjos, però que és el gran dèficit del nostre temps, i una de les causes que mouen poderoses reaccions en contra les institucions europees, i els propis estats. La societat secularitzada lliberal globalitzada ha deixat sense identitat als pobles, al poble, a la gent, a la persona. Els Pares fundadors, tan sol·licitats en la celebració del 60 aniversari de la signatura del Pacte de Roma, que va engegar la dinàmica de la Unió Europea, no eren lliberals, sinó que responien al denominat ordoliberalisme (Ordoliberalismus)  de matriu cristiana. Adenauer  responia a aquesta  concepció, que  De Gasperi (en procés de beatificació) i Schuman (beat i en procés de canonització) feien seva des d’altres perspectives social cristianes. Era la resposta després de la crisi institucional provocada pel nazisme, que volia rescatar els valors socials tradicionals, la concepció de la vida moral com a resposta, les crisis de les teories i institucions legals i econòmiques després de la Segona Guerra Mundial. Hi ha, per tant, la voluntat de combinar creixement econòmic amb un ordre moral de tradició cultural cristiana que, òbviament, no significa confessionalitat. Wilhelm Röpke considerà al Ordoliberalisme com una proposta del «Liberalisme conservador» i cristià contra el capitalisme en la seva  obra Civitas Humana. Alexander Rüstow, també criticà  al laissez-faire capitalista en el seu treball Das Versagen des Wirtschaftsliberalismus (1950). El  ordoliberalisme es diferenciava tant dels liberals tradicionals del segle XIX, ¡els  «paleoliberals», com dels liberals clàssics austríacs: Ludwig von Mises i Friedrich von Haye. La seva evolució és el que coneixem per economia social de mercat i estat social. El criteri central per establir l’organització econòmica general és l’eficiència o capacitat del sistema de l’economia de mercat en relació a satisfer les necessitats socials, en termes no només de producció de béns sinó també de producció de «valors socials»: actituds de responsabilitat, disciplina, solidaritat i emprenedoria, valors considerats inherentment humans des del punt de vista cristià.

En definitiva, la concepció fundadora de la unitat d’Europa partia i volia una identitat nascuda d’un ordre moral cristià que podia ser compartit per la socialdemocràcia. Aquesta identitat responia a continguts diversos antropològic, religiós, moral i cultural i nacional

Identitat antropològica, que sorgia de l’evidència pràctica i de la civilització europea. L’ésser humà com a unitat personal basada en la complementarietat que articula la realitat de la naturalesa i la tradició bíblica: dona-home, muller i marit, mare i pare; família.

La perspectiva de gènere LGBTI, convertida en ideologia d’estat com a Espanya, o amb pretensió de ser-ho, ha destruït la identitat antropològica  i es presenta com una amenaça repressiva des dels poders de l’estat. Ella ha esquinçat el coneixement i consciència de quina és la identitat humana. La buidor és extraordinària, el dany terrible. La demanda de reconstrucció, sovint mal expressada, sovint fruit de la pura reacció al mal causat, és ben evident i alimenta patrons identitaris que poden ser negatius. Però la resposta no pot ser negar-ne  la causa, sinó que ha de ser posar-hi remei. Les injustícies alimenten “l’ou de la serpent” i la destrucció de la identitat humana és una gran injustícia.

Identitat també religiosa. En la seva intervenció als representants dels estats membres de la UE amb motiu de la reunió de Roma per celebrar el seixanta aniversari de la signatura del tractat que porta el nom de la ciutat, el Papa Francesc afirmava “Els Pares fundadors ens recorden que Europa no és un conjunt de normes que complir, o un manual de protocols i procediments a seguir. És una vida, una manera de concebre l’home a partir de la seva dignitat transcendent i inalienable i no només com un conjunt de drets que cal defensar o de pretensions que reclamar. L’origen de la idea d’Europa és «la figura i la responsabilitat de la persona humana amb el seu ferment de fraternitat evangèlica,” i apel·lava “a la consciència que «en l’origen de la civilització europea es troba en el cristianisme», aplicant una cita de Alcide de Gasperi, a  La nostra pàtria Europa. Amb caràcter més general Habermas va subratllar quelcom en la mateixa línia “Entre les societats modernes només aquella que pugui introduir continguts essencials de les tradicions religioses, que surten del merament humà en els recintes del profà, podran salvar també la substància del que és humà” (Politik, Kunst, Religion, Essays, über zeitgenóssische Philosophen. Sttugard 1978).

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies