CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Europa perd la seva població Europa perd la seva població

Europa perd la seva població

La demografia europea perilla després de dues dècades amb baixos índexs de fecunditat. Tot i les onades migratòries la majoria de països no s’acosten al mínim per mantenir la població actual
EconomiaZPortada DerechaZResto 6 September, 2017 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Europa perd la seva població

Les dades de l’organisme d’estadística de la Unió Europea (EUROSTAT) són clars: la tendència actual és d’una creixent pèrdua de població. Aquest fenomen ve acompanyat d’un natural envelliment de la societat, fet que perilla a elements estatals com el pagament de les pensions. Tradicionalment xifra a la taxa mínima de fecunditat sobre els 2,1 fills per dona. D’aquesta manera es pot mantenir el mateix nombre de persones i es garanteix la permanència del sistema. Aquest número, anomenat fecunditat de reemplaçament, és sensiblement superior als índexs de fecunditat de gairebé tots els països europeus. Mentre que França és el membre de la UE més fèrtil, amb un índex de l’1,96, països com Espanya o Portugal necessiten gairebé 0,8 punts per arribar al mínim del 2,1. Aquesta situació, de la qual no s’està reaccionant a temps, no sempre ha estat així. El 1980 molts superaven amb escreix el mínim índex de reemplaçament, com ara Irlanda (3,21), Romania (2,43), Grècia (2,23) o Espanya (2,22).

Demografia

Índex de fecunditat a la Unió Europea. El lleuger creixement d’aquest indicador macroeconòmic es deu principalment a les onades migratòries. Cal destacar que es deixa entreveure la tendència demogràfica negativa en els europeus si s’observen els països amb menor impacte migratori, com ara Portugal, Xipre, Malta, Luxemburg o Islàndia. Dades: EUROSTAT. Font: Elaboració pròpia.

 

Els països que aquest anterior exercici econòmic han resultat tenir uns millors índexs de fecunditat han estat França (1,96), Irlanda (1,92), Suècia (1,85), Regne Unit (1,80) i Islàndia (1, 80). D’altra banda els que estan a la cua són Grècia (1,33), Espanya (1,33), Xipre (1,32), Polònia (1,32) i, finalment, Portugal (1,31).

En un cas hipotètic en el qual no haguessin vingut a Europa milers de persones pertanyents d’altres continents la situació encara seria més catastròfica.

Demografia

Mapa d’Europa amb el percentatge de població immigrant nascuda fora d’Europa. Font: jakubmarian.com

 

El gran problema d’obviar la situació alleujant el problema demogràfic amb la immigració és el seu resultat poc durador. Els fills d’immigrants ràpidament disminueixen el nombre de fills o decideixen tornar als seus països d’origen per trobar millors oportunitats (com és el cas dels llatinoamericans). Pocs han estat les iniciatives natalistes per trencar la tendència negativa, exceptuant alguns dirigents.

Demografía

Índex de fecunditat de les últimes dècades. Pràcticament tots els països han vist caure el seu índex de fecunditat fins a situar-se sota el mínim de reemplaçament (2,1). Dades: EUROSTAT. Font: Elaboració pròpia.

 

Els principals arguments per qualificar d’exageració la idea que ens endinsem en un suïcidi demogràfic són la necessitat de crear poblacions més petites i més productives per al bé de la societat. El problema real és que la reducció dràstica de naixements provoca la disminució de treballadors (d’importància cabdal per mantenir el sistema), l’augment de la mitjana d’edat de la població, fins a situar fora del període de màxima productivitat i creativitat i la consegüent pèrdua de productivitat, consum i inversió (vitals per a l’economia).

Tweet del famós creador de Wikileaks. S’hi pot llegir com el controvertit informàtic alerta als seus seguidors sobre els baixos índexs de fecunditat a Europa..

Espanya a dues velocitats

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) només Melilla (2,5) supera l’índex mínim de reemplaçament (2,1). Les següents comunitats autònomes en reflectir els millors resultats durant el 2016 van ser Ceuta (1,83), Múrcia (1,56), Navarra (1,46), Andalusia (1,4), Catalunya (1,39) i País Basc (1,39).

Demografía

El vermell més intens, corresponent a Astúries, és d’un índex de fecunditat de l’1,04. El verd més fort, Múrcia, representa un 1,56. Font: DatosMacro.

 

D’altra banda els que demogràficament es troben en pitjors posicions han estat Castella i Lleó (1,18), Cantàbria (1,15), Galícia (1,12), Canàries (1,06) i Astúries (1,04). Aquests nivells tan llunyans de la taxa de reposició comporten a una gradual reducció de la població. Comunitats com Galícia veu com els seus habitants són cada vegada més grans i que no aconsegueixen mantenir en el futur l’existent indústria i agricultura per la falta de treballadors.

Demografía

Índex de fecunditat per comunitats autònomes. La mitjana de la variació és del 0,18%, mentre que l’índex total és de l’1,3. Insuficient per poder mantenir el sistema actual i tenir una població més jove. Dades: DatosMacro, World Bank, Population Reference Bureau, CIA World Factbook. Font: Elaboració pròpia.

 

Encara que hi hagi comunitats com Navarra o Andalusia amb millors resultats que la resta, ja s’està notant com hi ha zones que es van despoblant per la falta de relleu població. Aquest fet, juntament amb la concentració intensiva urbana, transformarà Espanya en un país més deshabitat i poc distribuït pel territori.

Envejece

Principals causes de mort a Espanya durant l’any 2015. Les dades presentades són taxes brutes per cada 100.000 habitants. Dades: INE. Elaboració pròpia

 

La mort del Japó

El país del sol naixent veu com la seva població es va apagant. Són tan pocs els naixements que en els últims anys Japó ha perdut gairebé un milió de persones. Aquesta alarmant situació no ha arribat a la seva fi. Els japonesos no es casen i el nombre de divorcis va a poc a poc convergint amb els matrimonis.

población

Durant el primer baby boom de la postguerra (1947-1949), hi havia 2,5 milions de naixements a l’any al Japó. En el segon baby boom (1971-1974), es van donar 2 milions de naixements anuals. Des de llavors el nombre ha continuat disminuint, i el 2007 va caure per primera vegada per sota del nombre de morts. Fotografia presa després de la fi de la Segona Guerra Mundial al Pacífic. Nens japonesos en una ciutat bombardejada. Lloc desconegut.

 

L’agència de notícies japonesa Nippon ha publicat una sèrie de gràfics i de dades que revelen la demografia japonesa. Mentre que en un any s’ha reduït la població en 315.000 persones, el Japó ha batut el rècord de morts des de la Segona Guerra Mundial (registrant un total d’1.296.000 defuncions). Queden lluny els dos baby boom, en la dècada dels 40 i 70, en què la població va augmentar considerablement.

Demografía

Quant als matrimonis la variació respecte al 2016 ha estat de registrar 9.000 casaments menys. És la xifra més baixa des de la Segona Guerra Mundial. Per fer-se una idea, actualment contrauen matrimoni al Japó 10 de cada 1.000 persones.

Demografía

L’Institut Nacional d’Investigació de la Població i la Seguretat Social calcula que la població en 2053 serà de 99,2 milions, sent ara 127.463.611 persones.

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies