CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Europa ha de fer molt més Europa ha de fer molt més

Europa ha de fer molt més

Europa viu una emergència històrica que va més enllà d’acollir i procurar una vida digna pels refugiats
Editorial 15 September, 2015 CatDialeg.cat 1
4 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Europa ha de fer molt més

S’ha produït la tempesta perfecta. Per un costat tenim l’intervencionisme dels Estats Units, erràtic i sense capacitat de comprendre els països que diu que vol ajuda. Per l’altre veiem una Europa induïda pel seguidisme i la incapacitat, tancada en una bombolla on el comunitari són les quotes lleteres i la immigració, la defensa i la política exterior depenen de l’albir de cada estat: tot sumat a la perfecta inutilitat de Nacions Unides, l’organització internacional que millor paga i que més gasta per fer menys, junt amb l’agressivitat assassina de l’islam radical. Unes realitats que donen com a resultat una tragèdia humanitària: una allau de refugiats que arriben a casa nostra i que, per cert, és molt menor que el que registren el Líban, Turquia i Jordània, encara que molts més dels que acullen les protomonarquies àrabs, massa ocupades en mantenir el negoci petrolier i una vida plena de comoditats i extravagàncies.

La majoria dels refugiats procedeixen de pocs països: Síria en primer terme i en segon Afganistan. També Sudan, Sudan del Sud, que camina vers un estat fallit, i Somàlia que fa anys que ja ho és (¿Us recordeu de la pel·lícula? Black Hawk Enderrocat, doncs d’aquella fugida queden aquests llots).

Polítiques basades en barreres estatals

La política europea d’immigració ha consistit sobretot en les barreres estatals (amb excepcions com Suècia) sense polítiques d’integració envers els immigrats (¿perquè anem a gastar amb ells havent tantes necessitats?) i la nul·la voluntat política de la UE per canviar les coses.

Aquest tancament ha estat possible fins a la Gran Onada, combinada amb els sentiments propis d’un humanisme cristià difús i l’emotivisme a flor de pell, per passar de la insensibilitat a una reacció impulsiva generada per algunes imatges. Tot això ha dut a improvisar la política estatal. Només Alemanya sembla haver aportat una reacció conseqüent, aportant mitjans no només per atendre, sinó per integrar. Però òbviament també acceptant certs riscos, com tot a la vida.

La situació, en part, és per culpa d’anteriors polítiques d’Europa. Resultat que provoca una conjuntura inexorable: no es pot rebutjar al proïsme. Ara de l’únic que es tracta és que no trenquin a mitjà termini les costures d’una societat europea decadent i que torna a tancar-se en els seus estats.

En aquest context és molt fàcil per a determinats mitjans de comunicació castigar Hongria. En definitiva, el seu president, com Putin, ha estat demonitzat pels liberals cosmopolites d’Occident, que ens expliquen una pel·lícula on el món es redueix a una qüestió entre “bons”, com Obama, i dolents com els esmentats polítics. Mentrestant, Estats Units no accepta refugiats, i Europa s’ha mantingut insensible al pas per Hongria, un país petit i més pobre que Catalunya, de 130 mil refugiats en poques setmanes.

Resoldre d’una vegada aquesta tràgica qüestió significa abordar el focus del problema: acabar amb l’Estat Islàmic, deixant d’alimentar militarment a les microfaccions oposades al règim sirià, estabilitzant la situació, i dictant amb Rússia i Iran, del mateix costat, la negociació entre el règim i l’oposició democràtica, tenint en compte que, a curt termini, és millor Assad que els torturadors talla caps.

La solució implica també abordar millor el problema del Sudan, ocupar-se seriosament de Somàlia per construir un estat i estabilitzar Líbia.

Tot amb l’aplicació d’un criteri ben simple: és millor gastar-se diners en camps de concentració per a terroristes, que seran unes desenes de milers, en lloc de fer-ho en camps per a centeners de milers de refugiats indefensos. Els refugiats a casa i els terroristes als camps, i no a l’inrevés com fins ara, perquè, si Europa no sap promoure una intervenció global, a mitjà termini està perduda.

També cal que l’ONU es posi les piles perquè s’atengui amb humanitat els refugiats en els camps d’Àfrica i Orient Mig, i perquè es faciliti el seu retorn a mesura que les condicions del seu país ho permetin.

Cal establir vies segures per als que fugen i combatre les màfies que comercien amb els refugiats, ajudant realment els països que registren el pes més gran a Europa i els que estan més a prop del conflicte, començant pel desesperat cas del Líban, que va en camí de convertir-se en un nou estat frustrat.

Sí, és un esforç, però, o es fa, o Europa s’acosta cada vegada més a la fi que va patir l’Imperi Romà, quan una societat decadent no va poder fer res per evitar la invasió pacífica dels pobles germànics impel·lits per la necessitat i que ocuparen progressivament més i més territori i més i més llocs en els estaments romans. Un canvi necessari abans de la fi de tan antiga civilització.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies