CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ha de tenir Europa el seu propi arsenal nuclear? Ha de tenir Europa el seu propi arsenal nuclear?

Ha de tenir Europa el seu propi arsenal nuclear?

Apareixen veus al Vell Continent que demanen que Europa es doti de capacitats nuclears. Més enllà d’assegurar la dissuasió contra Rússia en un moment en que els Estats Units mantenen una posició ambigüa, una arma nuclear europea tindria un seguit d’importants avantatges per a la UE tant a nivell intern com extern.
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 7 April, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Ha de tenir Europa el seu propi arsenal nuclear?

Des de l’altre costat de l’Atlàntic no deixen d’arribar missatges confusos, i els membres europeus de l’OTAN tenen la sensació de que no poden respirar mai del tot tranquils.

Per una banda, a la Conferència de Seguretat de Munich del febrer passat hi acudí una potent delegació nord-americana, que incloïa a tres figures clau de l’administració Trump: el vicepresident Mike Pence, el secretari de defensa Jim Mattis i el secretari de seguretat nacional John Kelly. En particular, Pence pronuncià un discurs orientat a tranquil·litzar els socis europeus, que Financial Times qualificà “d’atlantisme tradicional”.

No obstant, d’altra banda Mattis fou particularment dur també al febrer quan afirmà al quarter general de l’OTAN que “si els vostres països [europeus] no volen veure com Amèrica redueix els seus compromisos envers aquesta aliança, cadascuna de les vostres capitals ha de mostrar el seu suport envers la nostra defensa comuna”.

Però potser la falta de definició dels Estats Units fou més clara quan el Secretari d’Estat Rex Tillerson decidí en el darrer minut acudir a una trobada de ministres d’exteriors de l’Aliança celebrada el passat 31 de març, després d’haver planejat saltar-se la reunió.

Si bé a la majoria de països europeus ja existeix el compromís de incrementar el pressupost militar fins arribar al 2% acordat a la Cimera de Gal·les (incloent Espanya), Europa es troba molt lluny encara de fer bascular l’equilibri de poder militar mundial.

Llegir també: En xifres: la defensa, una assignatura pendent d’Europa

Pensar l’inimaginable

És el temor a quedar-se sols en un moment fosc de la història de la humanitat el que ha provocat que comencin a aparèixer veus al Vell Continent que proposen que Europa es doti de capacitats armamentístiques nuclears.

És el cas per exemple de Roderich Kiesewetter, diputat de la CDU de Merkel al Bundestag i que compta amb amplia experiència en defensa. A Polònia, Jaroslaw Kaczynski, ex-primer ministre i membre del partit actualment en el poder Llei i Justícia, suggerí igualment que Europa havia de posar-se a l’alçada de Rússia.

El politòleg nord-americà Doug Bandow afirma que fou al 2014, a Ucraïna, quan Europa redescobrí que l’OTAN no era un club social sinó una aliança defensiva. Fins llavors pocs havien considerat que l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que estableix la garantia de la mútua defensa entre els membres, podria arribar a activar-se un dia per una de les repúbliques bàltiques que s’havien sumat a l’OTAN al 2004.

Una part inevitable de la missió de l’OTAN és la dissuasió nuclear contra Rússia. Recents exercicis i simulacions de les forces armades russes, així com amenaces verbals pronunciades en els darrers anys, semblen indicar que Moscou ha rebaixat el llindar que la portaria a emprar armament nuclear. Això es deuria a les disminuïdes capacitats d’atac convencional de les tropes russes, que es troben encara a mig camí entre una força soviètica desfasada i un exèrcit modern.

Bandow afirma, no sense raó, que si bé Paris i Londres disposen d’armament nuclear concebut per a defensar-se de la Unió Soviètica, mai l’han considerat com una mesura dissuasiva per evitar que Moscou ataqués Alemanya Occidental. D’això ja se’n encarregava Washington. De la mateixa manera, actualment cap dels dos països sembla estar disposat a defensar Europa de l’Est amb les seves capacitats atòmiques. Al contrari, pels dos antics imperis colonials europeus l’arma nuclear fou i segueix sent una reivindicació de sobirania nacional, acompanyada d’una certa nostàlgia imperial.

A més a més, per a Bandow, Estats Units no contempla com una amenaça estratègica la invasió russa de les repúbliques bàltiques. De fet, aquests tres països “s’admeteren a l’OTAN tan sols perquè en aquell moment ningú pensà que caldria defensar-los realment”.

L’arma nuclear com a catalitzadora de la integració europea

No obstant, desenvolupar una arma nuclear europea no només serviria per a dissuadir Rússia. Al contrari, tindria un seguit d’efectes positius per a la posició de la Unió Europa en el món.

A nivell intern, actuaria com a catalitzador de la cohesió dels membres en matèria de Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) i augmentaria la unitat d’acció en altres esferes polítiques: una seguretat compartida és la millor base sobra la qual construir una comunitat política. De fet, en la tradició de pensament polític del contracte social, iniciada per Thomas Hobbes, la preocupació essencial a la que ha de respondre un estat és la seguretat.

A nivell extern, una arma nuclear europea incrementaria la credibilitat de la Unió com a actor a tenir en compte en sí mateix. Això serà cada cop més necessari en un món on els països europeus no deixen de perdre força en relació als països emergents com la Xina o la Índia, però també Indonesia, Brasil o inclús diverses economies africanes.

Imatge de portada: el submarí nuclear francès ‘Le Terrible’, que entrà en servei al 2010. ‘Le Terrible’ porta 16 míssils nuclears intercontinentals M51. AFP

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies