CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els estatunidencs senten “més preocupació que entusiasme” davant la tecnologia biomèdica Els estatunidencs senten “més preocupació que entusiasme” davant la tecnologia biomèdica

Els estatunidencs senten “més preocupació que entusiasme” davant la tecnologia biomèdica

Creuen que la innovació científica pot aportar canvis útils en la societat, però temen l’ús potencial de les tecnologies emergents pel “millorament humà”, segons un estudi del Pew Research Center
CiènciaTecnologiaZPortada IzquierdaZResto 18 August, 2016 CatDialeg.cat 0
4.75 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Els estatunidencs senten “més preocupació que entusiasme” davant la tecnologia biomèdica

(Forum Libertas) – Què significa ser humà? “Des dels primers dies de la civilització, la gent ha tractat de millorar la seva condició mitjançant l’ús d’eines, medicaments, cirurgies i altres tractaments. Però, a mesura que sorgeixen nous avenços científics i tecnològics, també es fan preguntes sobre si aquest tipus de desenvolupaments es mouen més enllà dels límits establerts per Déu, la naturalesa o la raó”.

Aquesta és una de les reflexions que planteja en les seves conclusions un estudi del Pew Research Center en el que es constata que “el públic als Estats Units, desconfia que la tecnologia biomèdica “millori” les habilitats humanes”.

Encara que els enquestats per aquest centre d’investigacions van reconèixer que la innovació científica pot aportar canvis útils a la societat, temen l’ús potencial de les tecnologies emergents pel “millorament humà”.

A més a més, una de les qüestions que més preocupa la majoria d’estatunidencs és que “aquestes millores podries exacerbar la bretxa entre rics i pobres”; i que aquests desenvolupaments potencials s’estan “entremetent amb la naturalesa” i creuen una línia que no s’ha de creuar.

Més preocupats que entusiasmats pels avenços de la tecnologia

Ningú dubta que “l’avantguarda de les tecnologies biomèdiques podria empènyer els límits de les capacitats humanes i poden estar aviat disponibles, fent més nítida la ment de les persones i els seus cossos més forts i sants que mai”, diu l’estudi en la seva introducció.

Tanmateix, la majoria de les persones enquestades “saluden la possibilitat d’aquests avenços amb més cautela i preocupació que entusiasme i esperança”, i ho fan en referència a tres qüestions molt concretes: “l’ús de l’edició de gens en els bebès, els implants de xips en el cervell i la sang sintètica per canviar les capacitats humanes”, com es pot observar en el gràfic següent, reproduït a partir de l’estudi.

Poc entusiasme per part dels americans sobre algunes qüestions tecnològiques.

Poc entusiasme per part dels americans sobre algunes qüestions tecnològiques.

En el gràfic s’observa que “el públic expressa més preocupació que entusiasme sobre cada una d’aquestes possibles millores humanes”. I es mostra el percentatge d’adults que està “entusiasmat” o “preocupat” davant les següents qüestions:

  • “editar un gen que doni als nadons un risc de malaltia molt més reduït”
  • “Implantar un xip cerebral per millorar molt més les capacitats cognitives”
  • “Sang sintètica per millorar molt les capacitats físiques”

Com es pot veure al gràfic, “la majoria dels adults estatunidencs diuen que estarien ‘molt’ o ‘una mica’ preocupats davant de l’edició de gens (68%), els xips cerebrals (69%) i la sang sintètica (63%), mentre que no més de la meitat diuen que estarien entusiasmats amb cada un d’aquests avenços”.

Així, un 49% estaria entusiasmat davant l’edició de gens que doni als nadons un menor risc de malalties; un 34% faria el mateix en relació a la implantació de xips en el cervell per millorar les capacitats cognitives; i un 36% mostra també entusiasme davant la creació de sang sintètica per millorar les capacitats físiques.

A més, “almenys set de cada deu adults prediuen que cada una d’aquestes tecnologies estaran disponibles abans que s’hagin provat o estiguin compreses. Prop del 73% ho diu fent referència a l’edició de gens, mentre que una proporció idèntica diu el mateix ambla sang sintètica; el 74% ho diu en relació als implants de xips cerebrals”.

Les millores derivades dels avenços en tecnologia biomèdica "podria exacerbar la bretxa entre rics i pobres".

Les millores derivades dels avenços en tecnologia biomèdica “podria exacerbar la bretxa entre rics i pobres”.

La bretxa entre rics i pobres

Una altra de les qüestions que destaca l’estudi amb motiu de preocupació davant aquests avenços biotecnològics és que “la majoria diu que aquestes millores podries exacerbar la bretxa entre rics i pobres. Per exemple, el 73% creu que la desigualtat augmentarà si els xips cerebrals estan disponibles, ja que inicialment només els podran obtenir els rics”, adverteix l’estudi.

“A més, molts estatunidencs pensen que els beneficiaris de les millores se senten superiors als que no els han rebut”, continua.

“Molts adults destaquen que els aspectes negatius de les millores del cervell i la sang serien majors que els beneficis per la societat”. Encara que “els estatunidencs són una mica més positius sobre la possibilitat de l’edició de gens per reduir les malalties; el 36% creu que tindrà més beneficis que inconvenients, mentre que el 28% creu que tindrà més inconvenients que beneficis”.

Al mateix temps, “l’opinió està estretament dividida en el que respecta a la qüestió fonamental de si aquests desenvolupaments potencials s’estan ‘entremetent amb la naturalesa’ i creuen una línia que no s’ha de creuar, o si ‘no són diferents’ a altres maneres en què els éssers humans han tractat de millorar la seva situació a través del temps”, adverteix.

Què entenem per millorament humà?

A continuació, l’estudi del Pew Research Center fa una reflexió sobre el significat que tenen les intervencions biomèdiques destinades a augmentar les capacitats humanes.

“En termes simples, això significa fer canvis bioquímics, cirurgia i altres coses destinades a millorar les capacitats cognitives, psicològiques o físiques, i pot incloure canvis destinats a millorar la salut física i mental”, destaca.

En aquest sentit, assenyala que “la línia entre la teràpia i la millora sovint és borrosa, però aquesta distinció proporciona nu marc per pensar sobre el realçament humà en termes quotidians”.

“Fins ara, els científics biomèdics han tingut la capacitat de fer només millores modestes en les persones. Tanmateix, la convergència de les innovacions en biotecnologia, nanotecnologia, tecnologia de la informació i altres camps, planteja la possibilitat que les futures millores podrien permetre molts més canvis dramàtics en les habilitats humanes”, conclou l’estudi en aquest apartat.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies