CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Estats Units i la Xina: la religió com a instrument de la política exterior per afeblir al rival Estats Units i la Xina: la religió com a instrument de la política exterior per afeblir al rival

Estats Units i la Xina: la religió com a instrument de la política exterior per afeblir al rival

El cristianisme triomfa entre els estudiants xinesos als Estats Units. Què passarà quan tornin al seu país? Poc a poc es podria anar formant una identitat xinesa que inclogués elements del cristianisme. La Xina podria finalment promoure una visió del món més propera a la dels Estats Units
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 16 febrero, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Estats Units i la Xina: la religió com a instrument de la política exterior per afeblir al rival

Un prometedor estudiant deixa la Xina natal com ateu, se’n va a estudiar als Estats Units i torna al seu país com a cristià. Es tracta d’un procés que té molta importància per a la vida personal del convers, però nul·la rellevància geopolítica. No obstant, quan aquest fenomen religiós es dona a una escala massiva i afecta a les futures elits polítiques i econòmiques d’un Estat, esdevé un potencial motor de canvi social enorme. Fins i tot, eventualment aquest canvi de creences podria transformar la política exterior del país. Això és precisament el que podria estar començant a succeir amb la Xina.

Al 2015, 304.000 xinesos estudiaren als Estats Units. És ben sabut que Xina és avui, després de més de 60 anys de dictadura comunista, un dels països més seculars del món. La majoria de joves xinesos es professen sense cap mena de dubte ateus (cosa que no és tan habitual a Occident, on predomina el deisme o l’agnosticisme). Però aquesta convicció en d’inexistència de Déu podria amagar en el fons del cor de molts xinesos un buit espiritual. El periodista Han Zhang recollia fa uns dies un fragment d’article de la revista xinesa Southern Weekly: “en els darrers anys, les demandes espirituals dels xinesos han crescut”.

La necessitat de “creure” en quelcom

El discurs oficial maoista es desgasta pel consumisme desproporcionat de les noves classes mitjanes-altes i l’empitjorament de les desigualtats. Els líders xinesos s’arrisquen així a que no quedi res que uneixi a la seva nació. De fet, aquesta és una de les preocupacions principals de l’actual president, Xi Jinping, consagrat des de l’inici del seu mandat a netejar i renovar el Partit Comunista Xinès. Xi vol que els xinesos creguin en quelcom. Com que Déu no pot ser, i és cada cop més difícil justificar el pensament de Mao, resten només el partit en sí i el nacionalisme: “si el poble creu, té esperança, i la nostra nació és forta”, hauria afirmat el president xinès.

No obstant, sembla que l’estratègia per a fer tornar a “creure” als xinesos no està funcionant del tot. Als Estats Units, escriu Ha Zhang, “els estudiants xinesos estan exposats a diferents creences religioses” per primer cop en les seves vides, i “se’ls convida a considerar-les lliurement”. Evidentment, les nombroses esglésies nord-americanes no desaprofiten l’oportunitat brindada per guanyar fidels.

Malauradament és impossible obtenir estadístiques del numero de xinesos convertits al cristianisme als Estats Units durant els seus estudis. No obstant, el director de campus universitaris d’una Església Evangèlica afirmava a Foreign Policy tenir uns 1.700 xinesos d’un total de 5.000 estudiants internacionals. Una proporció enorme.

A la Xina, fins i tot el govern ha admès un increment molt important en el nombre de cristians, passant de 14 milions al 1997 als 23 al 2010, segons Zhang. Per la seva banda, el Pew Research Center de Washington xifra en 67 els milions de cristians xinesos.

Beijing és encara molt hostil a qualsevol manifestació pública religiosa, com demostren recents campanyes de destrucció de creus i esglésies, però això podria canviar poc a poc. Amb les experiències religioses viscudes a països com Estats Units, les futures elits polítiques xineses es podrien tornar progressivament més tolerants amb el cristianisme.

Difusió religiosa: una forma de “soft power”

Joseph S. Nye és un dels professors més reconeguts de relacions internacionals. Al 1990 introduí el terme “soft power” (poder tou) per a designar una manera d’estendre la influència d’un Estat sense fer ús de la força o la coerció (que seria el poder dur). El poder tou, en comptes de coaccionar, sedueix. Els seus mitjans són la promoció cultural, la transmissió dels valors propis del país, la comunicació del seu estil de vida. És evident que Estats Units és des dels anys 20 del segle passat el campió mundial en l’ús del poder tou com a forma de fer política exterior. El que és més sorprenent, però, és que més enllà d’hamburgueses i Hollywood, Estats Units està també emprant –indirectament- la religió per afeblir al seu rival més directe, la República Popular de la Xina.

A curt termini el cristianisme tindrà un impacte molt modest en la política domèstica –no diguem ja en l’exterior- xinesa. No obstant, cal no menystenir el seu enorme potencial com a catalitzador de canvi. Atraure estudiants internacionals és des de fa anys una de les principals formes de poder tou que empren els Estats Units. Però degut al “buit espiritual” dels xinesos i l’atractiu natural del cristianisme en tant que una religió que situa l’amor al centre del món, aquesta religió pot tenir un profund impacte en les creences de la futura classe dirigent xinesa formada en part a Amèrica.

Un canvi en la perspectiva xinesa sobre el cristianisme pot desembocar en una transformació de la seva conducta com a actor internacional. Aquesta transformació podria concretar-se amb una aproximació a la visió liberal del món que prediquen els Estats Units, fent que la Xina fos més procliu a cooperar amb Washington.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies