CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Estats Units contra Xina: 5 dades claus de l’enfrontament (i II) Estats Units contra Xina: 5 dades claus de l’enfrontament (i II)

Estats Units contra Xina: 5 dades claus de l’enfrontament (i II)

Com es va apuntar en l’article previ, tot indica que Estats Units i Xina s’estan preparant per una cursa d’escala global. Si aquest és el cas, quin dels dos països estaria en millor posició respecte el seu competidor? Per intentar respondre, aquest article fa un cop d’ull a les puntuacions de les dues potències en cinc factors condicionants clau.
MónResearchZResto 21 May, 2015 Joan Prats i Amorós 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Estats Units contra Xina: 5 dades claus de l’enfrontament (i II)

Encara que les competicions entre superpotències mundials semblen un record en blanc i negre del segle passat, tot apunta a que encara no ha arribat l’enfrontament entre Estats més gran de la història. Aquesta era la conclusió a la que arribava l’article Estats Units contra Xina: l’imminent pugna pel lideratge mundial (I). Basant-se en les observacions de varis analistes polítics i l’informe Revisant la Gran Estratègia dels Estats Units envers la Xina del Council on Foreign Relations, venia a dir que Estats Units i Xina estan a punt de protagonitzar una nova competició global. Atenció, perquè “global” té dos sentits: primer, que afectarà a tot el món, i segon, que serà multidimensional, és a dir una pugna econòmica, militar, geopolítica i ideològica.

És incert qui sortirà victoriós de la competició. Inclús és discutible la idea de que hi pugui haver un vencedor, tenint en compte la creixent interdependència del món d’avui (el que un país fa afecta cada cop més a la resta i el que els altres fan afecta cada vegada més al país individualment). El que sí que es sap, però, és que qualsevol política exterior està condicionada per un seguit de factors, tan interns com externs, que marquen uns límits a allò que els Estats poden fer fóra de les seves fronteres. Vegem ràpidament cinc factors condicionants claus d’una competició entre Xina i Estats Units.

1. Perspectives de creixement econòmic

El producte interior brut (PIB) és sens dubte la dada reina per conèixer la capacitat d’un país de projectar-se a l’exterior. Xina i Estats Units són les dues principals potències econòmiques del món, i actualment la resta de competidors econòmics es mantenen a una còmoda distància.

GDP

Dades recopilades pel Banc Mundial: http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD

En termes nominals, Estats Units manté encara gran avantatge respecte Xina. Ara bé, cal notar que la inclinació de la pendent de creixement xinesa és molt més forta que la nord-americana.

Segons l’informe World in 2050 publicat per la consultoria PricewaterhouseCoopers, si es mantenen els actuals ritmes de creixement i altres variables estrictament macroeconòmiques com la inflació i l’apreciació del iuan respecte el dòlar, Xina avançarà als Estats Units al 2028. En aquell moment, el gegant asiàtic aportarà el 20% del PIB mundial.

No obstant, cal dir que és molt improbable que Xina pugui mantenir per gaire més temps un creixement econòmic tan accelerat com l’actual. Segons PricewaterhouseCoopers, al 2030 l’economia xinesa no tindrà una taxa de creixement superior a la mitjana mundial.

Tot i així, pot ser que al 2050 la composició del grup dels països més forts econòmicament del món hagi canviat radicalment. Segons dades aportades pel professor de relacions internacionals de la UPF Josep Ibáñez, el rànquing de les principals potències econòmiques sembla apuntar a una cursa no entre dos països sinó entre tres, amb l’Índia intentat treure als Estats Units la segona posició:

comparision

2.Situació política interna

És evident que per poder desenvolupar una política exterior, cal tenir la situació interna en calma. Tot i que no hi ha dades que mostrin directament quin dels dos països tindrà major estabilitat política interna, sí que es poden fer algunes previsions.

Estats Units té, juntament amb el Regne Unit, el sistema polític més estable del món. S’ha mantingut amb poquíssims canvis i sense cap crisi institucional remarcable des de que els pares fundadors redactaren la constitució a la Convenció de Filadèlfia de 1787. De cara al futur, però, la democràcia nord-americana té alguns reptes importants, com revertir la preocupant baixa participació electoral. Al 2014, la participació a les eleccions legislatives (mid-term elections), fou la menor des de la Segona Guerra Mundial. Tan sols votà un 36,4% de la població cridada a les urnes. Tot i que la participació es manté en uns nivells més raonables a les eleccions presidencials (59% a les del 2012), Estats Units necessitarà renovar la legitimitat del seu sistema polític. Els efectes de les tensions relacionades amb la creixent desafecció política ja s’han viscut darrerament a ciutats com Baltimore.voter turnout

Taula extreta de: http://www.fairvote.org/research-and-analysis/voter-turnout/

Per la seva banda, Xina té una situació política molt més incerta que la dels Estats Units. Segons l’acadèmic xinès Youwei, el règim comunista de Pequin ha pràcticament exhaurit la seva capacitat de reforma. Fins ara, les reformes econòmiques i socials dels dirigents post-maoistes Deng Xiaoping, Jiang Zemin i Hu Jintao han permès col·locar Xina en la seva posició actual. Però segons Youwei, l’actual marc autoritari en el qual les elits xineses estan còmodament instal·lades no admet anar més lluny amb les renovacions. L’alternativa, és clar, seria la liberalització i posterior democratització del règim polític. Però cal pensar que si es fes, les variables macroeconòmiques xineses patirien possiblement una forta sotragada. Conscients dels costos que la transició tindria, Youwei apunta a que el règim de Xi Jingping no té cap intenció d’obrir-se. Això podria provocar, almenys en el mig o llarg termini, una forta tensió entre una societat cada cop més desenvolupada i l’elit governant. Per tant, políticament Xina pot topar-se amb problemes interns més importants que els Estats Units.

3. Demografia

Tot país que vulgui ser rellevant geopolíticament necessita treballadors i soldats. Tot i que no solament importa la seva quantitat sinó també la capacitat i productivitat (capital humà), la demografia condiciona enormement qualsevol país. Tenir una població envellida obliga a destinar més diners a pensions i resta capacitat per innovar i fer inversions productives, com Marc Miró apuntà en un article en aquest mateix diari. Per tant, a nivell estratègic, la piràmide demogràfica resulta una variable clau que també pot condicionar enormement el creixement econòmic.

Les dades següents, aparegudes en l’estudi A Changing Global Environment de l’Institut pels Estudis de Seguretat de la Unió Europea, mostren com la situació demogràfica de Xina és extraordinàriament precària degut a una baixa taxa de natalitat, mentre que la dels Estats Units és molt més segura.

population

4. Context geogràfic i aliances

No és el mateix estar envoltats d’amics que d’enemics. La geografia té una enorme influència sobre les capacitats potencials de qualsevol Estat. En aquest sentit, Estats Units té accés directe als dos oceans on es concentra la major part del comerç mundial, l’Atlàntic i el Pacífic. Només té dues fronteres, i les nacions que estan al seu darrere –Canadà i Mèxic- són aliades tradicionals de Washington. Xina, en canvi, té només sortida a un mar (tot i que la seva línia de costa és enorme) i, com apunta Stephen M. Walt, 14 Estats veïns rere les seves fronteres, quatre dels quals tenen armes nuclears i alguns són tradicionals rivals, com l’Índia.

A més, Estats Units compta amb la major xarxa d’aliats del món, que inclou tots els membres de l’OTAN però també molts altres països com Japó, Corea del Sud, Austràlia o els països sud-americans. La llista de convenis de defensa mútua dels Estats Units és molt llarga. Té a més el poder de veto individual al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional (ja que aporta més del 15% dels fons a les dues institucions) i és el país que més fons dóna a Nacions Unides.

Xina, en canvi, no té cap aliat militar proper geogràficament als Estats Units, i compta amb una influència molt menor a les institucions financeres internacionals. Dir això, Xina és conscient de les seves limitacions en aspectes geoestratègics i porta temps aprofundint les relacions amb Rússia i altres països emergents, com Brasil, encara que està lluny d’aconseguir teixir una xarxa d’aliances i influències com la nord-americana.

5. Capacitat militar

En un món cada cop més interdependent, és cada vegada més improbable que esclati una guerra oberta entre Xina i Estats Units. No obstant això, la capacitat militar seguirà sent important per projectar-se a l’exterior i defensar interessos puntuals, com Estats Units ha fet tradicionalment. Per això el pressupost militar pot seguir tenint importància. La diferencia recau en que és cada cop més inútil comptar numero d’avions o tancs, ja que la diferència la marcaran les tecnologies de la informació i els sistemes d’armes no tripulats.

military

Dades recopilades per la BBC: http://edition.cnn.com/2015/03/05/asia/china-military-spending/

Al 2012, Estats Units seguia invertint quatre cops més que Xina en defensa. No obstant, cal també veure com darrerament la despesa militar xinesa s’ha anat incrementant a un ritme superior al qual el seu PIB creixia. És a dir, l’increment de despesa militar no ha estat proporcional al creixement de la seva economia, sinó que l’ha sobrepassat. Així, per exemple, al 2013 el creixement de la despesa militar fou del 10,7%, mentre que el creixement econòmic xinès fou només del 7,7%. Xina està donant importància a la despesa militar, la qual cosa vol dir que s’ha proposat tenir un paper més actiu a l’exterior.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies