Espanya no millora

De tots els països d’Europa Espanya és el que té un percentatge més elevat de joves d’entre 18 i 24 anys que com a molt han aconseguit treure’s l’educació secundària i que no han seguit formant-se. Per aquest motiu, Espanya és el país de la Unió Europa amb la taxa més elevada d’abandonament escolar, ja que el 2015 el 20% dels joves van deixar els estudis. Una dada molt més que preocupant, i més si tenim en compte que dobla el percentatge de la mitjana europea, de l’11%.

Malgrat tot, segons les dades de l’Eurostat, el país ha pogut veure un petit repunt en les seves desastroses estadístiques, ja que el 2014 el resultat encara va ser pitjor, ja que aquell any van ser el 21,9% dels joves, els que van abandonar els estudis.

Abandonament escolar prematur en els estats membres de la Unió Europea.

En comparació amb el 2006, la proporció d’abandonament prematur en l’educació i la formació del 2015 ha disminuït en tots els Estats membres. En l’antítesi d’Espanya hi ha Croàcia, el país on menys joves abandonen els estudis abans de temps (només el 2,8% dels estudiants). A Croàcia la segueixen Eslovènia (5%), Xipre i Polònia (els dos amb un 5,6% de taxa d’abandonament) i Lituània (5,5%). D’altra banda, després d’Espanya, els països on més joves desisteixen d’estudiar és Malta (amb un percentatge del 19,8%) i Romania (19,1%).

De fet, hi ha 13 països que han complert amb l’objectiu nacional pel 2020 sobre l’indicador de l’abandonament escolar: Dinamarca, Irlanda, Grècia, França, Croàcia, Itàlia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Àustria, Eslovènia i Suècia. Com a dada a destacar, en gairebé tots els estats de la UE, la proporció d’abandonaments prematurs en l’educació i la formació va ser menor per a les dones que per als homes.

L’educació superior millora

Espanya ha baixat el percentatge de persones d’entre 30 i 34 anys que han aconseguit acabar estudis superiors, amb un 40,9% el 2015 respecte del 42,3% del 2014. Tot i així, aquesta xifra és molt millor que la del 2002, quan el percentatge era només del 34,4%. A més, la mitjana espanyola és superior a l’europea, del 38,7%. Segons aquestes mateixes dades, el 38,4% dels homes i el 47,1% de les dones de l’estat tenien estudis superiors el darrer any.

Nivell d’estudis superior als Estats membres de la UE.

L’any 2015, almenys la meitat de la població d’entre 30 i 34 anys tenen estudis secundaris a Lituània (57,6%), a Xipre són el 54,6%, Irlanda i Luxemburg 52,3%, i Suècia el 50,2%. A l’altre extrem de l’escala, podem observar els pitjors resultats a Itàlia, on només el 25,3% dels joves d’aquesta franja d’edat tenen estudis superiors, seguit de Romania (25,6%), Malta (27,8%) i Eslovàquia (28,4%). En aquest cas, hi ha 12 estats membre que han aconseguit superar el seu objectiu nacional pel 2020: Dinamarca, Estònia, Grècia, Xipre, Letònia, Hongria, Països Baixos, Àustria, Eslovènia, Finlàndia i Suècia. En aquest cas, també són les dones les que més han millorat en aquest aspecte per sobre dels homes.

La UE va per bon camí

La Unió Europea va per bon camí, de moment. El 2002, només el 23,6% de les persones d’entre 30 i 34 anys tenien estudis superiors, mentre que el 2015 la xifra s’aproxima al 39% (les dones, 43,4%, han aconseguit millorar el resultat més que els homes, 34%), i a més, el percentatge d’abandonament escolar ha disminuït en els darrers 13 anys, ja que si a principis de segle, el 17% dels joves d’entre 18 i 24 anys deixaven els estudis prematurament, avui ja només ho fan l’11% d’aquests. I aquesta és l’assignatura pendent d’Espanya. Tot plegat emmarcat en la lluita per complir els dos objectius d’Europa pel 2020 sobre l’educació.

Inici » Historic » Espanya no millora