CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Espanya és dels països de l’OCDE que destina menys recursos a la família Espanya és dels països de l’OCDE que destina menys recursos a la família

Espanya és dels països de l’OCDE que destina menys recursos a la família

Les poques ajudes a la família ensorren a Espanya a la cua dels països de l’OCDE amb menor taxa de fertilitat
SocietatZPortada IzquierdaZResto 16 August, 2016 CatDialeg.cat 5
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Espanya és dels països de l’OCDE que destina menys recursos a la família

(ForumLibertas) – Dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dibuixaven a Espanya una societat del “no benestar” al constatar, per primera vegada, un saldo vegetatiu negatiu, és a dir, més defuncions que naixements, i unes dades de natalitat excessivament baixes. Segons un informe de Funcas, hi hauria una relació directa amb les poques ajudes a la família.

Aquest preocupant escenari es confirma al comparar la posició d’Espanya en el context dels països de l’OCDE pel que fa a ajudes a la família i a la seva taxa de fertilitat, és a dir, del nombre de fills per dona en edat fèrtil. Segons l’informe ‘Treball i Maternitat: obstacles i desafiaments a la conciliació de la vida laboral i familiar’, elaborat per Funcas, Espanya està actualment en la posició 26 entre els 33 països de l’OCDE pel que fa a desgravacions fiscals, serveis i transferències destinades a la família; i ocupa el 30 en allò referent a la taxa de fertilitat, amb 1,36 fills per dona.

La mala posició d’Espanya amb les polítiques de família

Quan es parla d’ajudes a la família, se sol distingir entre almenys tres tipus de polítiques destinades a aquesta qüestió, depenent del tipus d’instruments polítics sobre els quals s’articulin, segons assenyala Funcas: les desgravacions fiscals, els serveis i les transferències.

Tot plegat engloba “permisos de maternitat, paternitat i parentals, i flexibilitat del temps de treball, el fi del qual és garantir els drets laborals de mares i pares i facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar; recursos monetaris en forma de transferències o desgravacions fiscals, orientats a oferir a les famílies una compensació pels costos associats a la criança o a la cura de persones dependents; i serveis d’atenció a la infància vinculats amb les cures de llarga durada”, amplia l’estudi.

“Existeix una enorme variabilitat entre, per una part l’esforç de la despesa que cada país fa en relació al seu Producte Interior Brut, i per altra la distribució d’aquesta despesa entre transferències, serveis i desgravacions fiscals. El Regne Unit, per exemple, destina més del 4% del seu PIB a partides específiques per les famílies amb un clar predomini de les transferències monetàries. Per contra, països com Espanya, Grècia o Portugal, no arriben ni a l’1,5%”, segons es pot observar en el gràfic següent, reproducció a partir de l’estudi de Funcas:

Espanya inverteix poc en ajudes a la família.

Espanya inverteix poc en ajudes a la família.

En el gràfic, que detalla la “despesa en família com a percentatge del PIB, per tipus de despesa”, es pot veure que el Regne Unit, amb més del 4% del PIB destinat a aquesta despesa, ocupa la primera posició en allò referent a aquest tipus de partides destinades a la família, i que les transferències ocupen el percentatge més elevat, seguides dels serveis i en menor mesura de les desgravacions fiscals.

Rondant el 4% està Dinamarca, on la despesa en família es destina només a serveis i transferències, ja que els ciutadans paguen molt en impostos, que reverteixen a la vegada en serveis, fet pel qual no hi ha desgravacions fiscals. També estan a prop al 4% Irlanda i Hongria, i en ambdós casos les transferències ocupen un major espai que les desgravacions fiscals.

Pel que fa a Espanya, en la posició 26, es pot veure que la seva partida més gran és en serveis, seguida de les transferències i en molta menor mesura de les desgravacions fiscals.

Si comparem la seva posició amb la d’altres països del seu entorn, podem constatar que França està en la setena posició, sobrepassant el 3,5% del PIB amb destí a despeses per la família; en la posició 13 es troba Alemanya, per sobre del 3% en despesa familiar; i en la 22, Itàlia, que destina aproximadament el 2% a aquestes partides.

Cal ressaltar que el percentatge del PIB òptim perquè les polítiques de famílies tinguin efecte, tret d’excepcions, ha de rondar el 3,5% o més. En aquest sentit, la mitjana de l’OCDE està en el 2,55%.

La importància de la fertilitat que Espanya ignora

Tanmateix, és necessari preguntar-se si aquests tres components d’ajudes a la família es tradueixen a la vegada en òptimes taxes de fertilitat, un factor clau per salvar l’actual crisi econòmica i, en particular, del sistema del benestar i el de pensions, que en el cas d’Espanya apunta a una direcció insostenible.

En aquest sentit, la taula que acompanya aquesta informació, on es pot veure la taxa de fertilitat dels 33 països de l’OCDE analitzats, ofereix pistes interessants:

La taxa de fertilitat espanyola, de les més baixes entre els països de l'OCDE.

La taxa de fertilitat espanyola, de les més baixes entre els països de l’OCDE.

Una primera qüestió és que, en el cas d’Espanya, hi ha certa coherència –negativa– entre els diners que es destinen a ajudes a la família i la seva taxa de fertilitat, en ambdós casos ocupant posicions preocupants: posició 26 en ajudes i la 30 en taxa de fertilitat, amb 1,36 fills per dona en edat fèrtil.

La primera posició l’ocupa Israel, amb una taxa de fertilitat de 3 fills per dona, la més alta del grup, a pesar que els diners que es destinen a ajudes a la família no arriba al 2,5% del PIB. En aquest sentit també destaca Mèxic amb una taxa del 2,03, però ocupa l’última posició quant a ajudes a la família, a dures penes sobrepassant l’1% del PIB. I en menor mesura, Xile, 1,91 de taxa de fertilitat, i Estats Units, amb l’1,89 de taxa, ambdós propers a la taxa de reposició (2,1 fills per dona), tot i que cap dels dos arriba a l’1,5% del PIB destinat a ajudes a la família.

En l’altre extrem de la taula es troba Hongria, amb una despesa en ajudes a la família del 4% del PIB, però ocupant l’última posició pel que fa a la taxa de fertilitat (1,24), fet que assenyala una preocupant anomalia. També es poden destacar alguns casos on les taxes de natalitat són baixes i que es corresponen també amb ajudes escasses, com el Canadà, per sota de l’1,5% del PIB i l’1,61 de taxa; Suïssa (menys del 2% i amb la taxa d’1,52); Grècia (menys de l’1,5% i amb taxa d’1,42); Itàlia (2% i taxa 1,42); o el Japó (entre l’1,5 i el 2% i un 1,39 de taxa), entre altres que es podrien afegir a la llista.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies