Arran de l’esclat de l’inici de la crisi econòmica Espanya mostra unes dades de jornades perdudes per vagues laborals mínimes històriques. Mentre que la vaga general del 1988 va mobilitzar 11.641.088 persones el2016 el total de participants de totes les vagues arreu del territori ha sigut de 183.120. Aquestes xifres baixes, en les que deixen entreveure que les jornades perdudes en els darrers anys són molt poques (388.912), no corresponen amb un augment de la productivitat.

Les vagues generals a la que més participants va convocar varen ser les de 1988 (11.641.088), 1994 (6.254.669) i, per últim, la de l’any 2002 amb 4.938.535. La tendència des de l’any 1992 ha sigut una reducció constant de la participació i de les jornades perdudes per motius de protesta dins de l’àmbit laboral. En un estudi de l’institut dels Sindicats Europeus es mostra dues Espanyes totalment diferents. En el període del 2000 fins al 2007 Espanya tenia una conflictivitat laboral molt més gran que la mitjana europea. Una vegada arribada la crisi econòmica la situació és totalment inversa.

Jordi García Viña, director de relacions laborals de la CEOE, explica la causa d’aquest nou escenari laboral per la reducció d’acomiadaments col·lectius. «Són aquests casos (acomiadaments col·lectius) on es produeixen més vagues, i  en els últims anys s’ha reduït».

Més hores i menys productivitat

Amb la reducció de jornades no treballades indirectament es dóna a entendre que la productivitat laboral és millor ara per la manca d’interrupcions a l’activitat econòmica, però la realitat és diferent. La productivitat del treball s’incrementa a partir del 2007, inici de la crisi econòmica, però no així la productivitat del capital. Aquest últim indicador porta patint una davallada des d’inicis de la dècada dels 80.

Francisco Pérez, responsable de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, adverteix de l’error de relacionar la mala situació de la productivitat del capital amb una hipotètica manca d’inversió. Les dotacions del capital són semblants a la d’altres països desenvolupats, però Francisco Pérez apunta cap al destí de les inversions. «El problema continua afectant perquè els actius en els quals hem invertit inadequadament són molt duradors, continuen als balanços. Això genera un excés de capacitat que roman durant molt de temps reduint la rendibilitat».

Una altra causa és la mida de les empreses espanyoles. L’economia espanyola es caracteritza per estar formada per empreses petites. Això porta a una capacitat inversora i financera menor.

Inici » Historic » Espanya després de la crisi: més hores i menys productivitat