CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Espanya i Catalunya principals receptors de les ajudes europees per ninis, ho aprofiten? Espanya i Catalunya principals receptors de les ajudes europees per ninis, ho aprofiten?

Espanya i Catalunya principals receptors de les ajudes europees per ninis, ho aprofiten?

Espanya rep el 30% dels diners del pla de Garanties Juvenils europeu, però només se’n beneficien 325 mil ninis. A Catalunya no s’hi ha inscrit ni la meitat dels joves que podrien haver-ho fet
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 6 October, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Espanya i Catalunya principals receptors de les ajudes europees per ninis, ho aprofiten?

El 2015 va entrar en vigor el pla de Garantia Juvenil, una partida econòmica que el fons social europeu allargava als països perquè trobessin sortides pels seus ninis. Concretament, la UE va dedicar 6.400 milions per ajudar als joves d’entre 15 i 24 anys que ni treballen ni estudien a poder accedir a un lloc de treball, unes pràctiques o una nova formació en un termini de màxim 4 mesos. Espanya és el país que més ajudes ha rebut d’entrada per la seva crítica situació laboral juvenil, amb 1.900 milions (gairebé el 29% del pressupost), dels quals, 240 milions van directes cap a Catalunya. Aquests són els diners de què disposarà Catalunya fins al 2020, una partida molt generosa, però també molt desaprofitada.

Des del maig del 2015 fins a l’agost del 2016, a tot l’Estat s’han apuntat només 325.000 persones. Tenint en compte que l’ajuda és tan gran, que tant pocs joves s’interessin per rebre aquesta partida és preocupant. A Catalunya la situació encara és més greu, ja que només s’hi ha apuntat 26.000 persones. Per ser proporcional amb Espanya, els catalans haurien de ser vora el 16% de la població total de l’Estat que participen en el programa, però en realitat només s’hi ha apuntat la meitat (8%, si fos el 16%, hi hauria 52.000 catalans beneficiant-se d’aquesta ajuda). Tot i així, encara que s’hi haguessin inscrit tots aquests joves, amb la quantitat de diners destinats, se’n podrien apuntar moltíssims més. En ambdós casos s’està infra-utilitzant aquest recurs.

Desinterès d’alguns ninis i incertesa amb el futur

Hi ha dues grans dificultats que impedeixen als joves utilitzar aquest pla. La primera és que els ninis estan poc socialitzats. Hi ha dos tipus de joves que ni estudien ni treballen. Uns estan molt interessats a treballar, i per les circumstàncies que siguin no estan estudiant en aquest moment. Aquests complirien la definició de nini, tot i que no ho serien en el sentit propi de la paraula. L’altre grup són els que no estudien ni treballen, però que a més a més tampoc busquen fer-ho.

Hi ha un grup de ninis que no estan interessats en sortir de la seva situació.

Hi ha un grup de ninis que no estan interessats en sortir de la seva situació.

Els membres dels dos blocs són persones que estan poc socialitzades, i per tant, és molt difícil poder contactar amb ells per apropar-los al pla. Si a sobre li sumem que alguns tenen desinterès general, i que els tràmits per accedir a aquesta ajuda són especialment complexos (amb procediments europeus, espanyols i catalans), es crea una dissuasió i un desaprofitament dels diners.

La segona dificultat que presenta aquest pla és saber realment quin rendiment tindran els diners que hi van a parar. A banda de l’actual objectiu de donar una ajuda a aquests joves a canvi de fer una feina, de quina manera es representarà això en el futur?

La gran problemàtica

El problema més gran és que l’Estat i la Generalitat no saben com fer-s’ho perquè hi hagi més joves apuntats al pla de Garanties Juvenils. El cas d’Anglaterra va ser molt més senzill, perquè el govern ja oferia una petita ajuda econòmica als joves que ni estudiaven ni treballaven, i quan es va posar en marxa aquest pla, van obligar-los a inscriure’s a canvi de continuar rebent la manutenció. A Alemanya, el 60% dels ninis s’han beneficiat d’aquest pla, i el 80% dels joves ninis de França també.

Però el cas català i espanyol no és tan senzill. Els governs han cedit a les oficines d’ocupació de l’Estat i al SOC que informin i promoguin aquest programa, però tenen una mínima eficàcia. I això és un problema, especialment si tenim en compte que 3 de cada 4 espanyols que han participat en el programa han aconseguit feina. Però és clar, només 1 de cada 10 han participat en la iniciativa. Insuficient esforç per difondre el pla? El que se sap segur és que Espanya és el país amb més fons assignats i el segon amb més atur juvenil de la UE després de Grècia.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies